Entrevista a la directora de l’Oficina d’Estandardització de l’Institut d’Estudis Catalans, Mila Segarra

L’Optimot ha atès més de vuitanta mil consultes lingüístiques en els seus quinze anys d’història

Entrevista publicada originalment al Butlletí de l’Institut d’Estudis Catalans (núm. 276, febrer 2023)

L’Optimot, el servei de consultes sobre el català que ofereix la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Centre de Terminologia TERMCAT, celebra quinze anys. Mila Segarra, vicepresidenta de la Secció Filològica de l’IEC, és la directora de l’Oficina d’Estandardització de l’Institut, des de la qual s’atenen les consultes més complexes de normativa. Hem parlat amb ella sobre la història i el funcionament d’aquesta eina.

Per què es va crear, fa quinze anys, l’Optimot?

Abans de la creació de l’Optimot, hi havia molts organismes dedicats a la llengua que actuaven descoordinats i que no eren prou eficaços. Per això, l’IEC, la Secretaria de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el TERMCAT van dissenyar un servei unificat. Es va crear el cercador de l’Optimot per resoldre dubtes a través de fonts lingüístiques integrades en el sistema i es va donar la possibilitat de fer consultes personalitzades, tot a través d’una entrada única.

Quin és el sistema de resposta de l’Optimot?

Les consultes més senzilles es responen de manera automàtica a través d’un corpus d’obres lingüístiques. L’IEC ha participat des del primer moment en la creació d’aquest cercador i ha cedit obres com el Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), la primera edició de l’Ortografia catalana o el Nomenclàtor de la Catalunya del Nord, entre d’altres. A més, l’Oficina d’Estandardització, coordinada per Laia Castanyer, també supervisa totes les fitxes de l’Optimot relacionades amb la normativa. Actualment, les fitxes de l’Optimot, de les quals n’hi ha gairebé 4.000 de públiques, és una de les fonts més consultades i més ben valorades pels usuaris.

Si no es pot resoldre la qüestió de manera automàtica, hi ha dos nivells de resposta personalitzada: la de nivell 1 i la de nivell 2. El primer nivell està integrat per un equip de lingüistes format per al servei, però contractats per una empresa privada que presta el servei a través d’un concurs públic.

El segon nivell està format per representants de l’IEC, el TERMCAT i la Secretaria de Política Lingüística. L’Institut, a través de l’Oficina d’Estandardització, es fa càrrec de les consultes referents a la normativa: fonètica i prosòdia, morfologia, sintaxi, ortografia, lèxic general, antroponímia i toponímia. El TERMCAT s’ocupa del lèxic especialitzat, i la Secretaria, de les convencions.

Quines dades d’ús té el servei?

En els últims anys hi ha hagut una mitjana de més de disset milions de visualitzacions anuals del cercador. Pel que fa al servei d’atenció personalitzada, en aquests quinze anys d’història s’han atès més de vuitanta mil consultes. Cal tenir en compte que aquesta xifra no inclou els dubtes que ens arribaven a través de Twitter quan la xarxa es va posar en marxa fa uns quants anys. Avui moltes consultes arriben per aquest canal i ara ja sí que es comptabilitzen.

Quin tipus de consultes són més habituals?

Les més habituals són sobre sintaxi, lèxic i convencions. I afegiré que un 10 % de les consultes es deriven al nivell 2. També podem constatar que la majoria de consultes són de particulars i de professionals autònoms. Hi ha un percentatge menor de consultes de l’Administració i les empreses públiques, però aquest és un percentatge que es va reduint.

I pel que fa a la procedència geogràfica dels usuaris?

La majoria són usuaris de Catalunya, però el servei arriba a tot el domini lingüístic català. És molt destacable, per exemple, que en les xifres del 2022 veiem un augment del percentatge de consultes fetes des del País Valencià, que passa a ser del 10 %.

Recorda alguna consulta divertida?

Pel que fa a qüestions de gènere ens han preguntat per la forma hipopòtama per fer referència a un hipopòtam femella; o com en diríem d’un centaure femella. En relació amb la llengua col·loquial i la creació lèxica, també han preguntat per formes com guaitacargols i merdufles, que són fruit de la creativitat fonètica o semàntica.

Si voleu fer qualsevol consulta, ho podeu fer aquí: optimot.gencat.cat