En la mort de Jordi Castellanos

Us oferim aquest text en memòria del nostre company Jordi Castellanos, que ha mort aquesta matinada. La cerimònia de comiat serà demà a les 13.15 al Tanatori de Collserola.

El doctor Jordi Castellanos i Vila, catedràtic de Filologia Catalana de la UAB, en la qual ha exercit la docència des de fa quatre dècades, ha estat un dels investigadors més reconeguts en el camp de la literatura catalana. La seva contribució a l’estudi d’aquesta disciplina és extensa i, sobretot, decisiva.

Historiar avui l’últim terç del segle XIX, el tombant de segle, el Noucentisme, els anys 20 i 30 o la postguerra no és possible sense atendre les seves contribucions, que han completat o canviat la visió d’aquests períodes en aspectes fonamentals. Potser l’exemple major de la importància de la seva aportació a la història literària, entesa com a part de la història cultural, són els seus estudis sobre el Modernisme, que demostren un vastíssim coneixement –construït des de la perspectiva de la relació amb Europa– de la literatura, l’art i la societat del canvi de segle. Va ser un dels responsables de la gran exposició sobre el Modernisme (Barcelona, 1992) i, l’any passat, de l’exposició Joan Maragall, la paraula il·luminada (Barcelona i Madrid), organitzada amb motiu del centenari de la mort del poeta.

Amb aquestes i altres activitats, responent a requeriments locals o d’universitats estrangeres, ha ajudat a consolidar la imatge de Barcelona com a ciutat del Modernisme. Un altre exemple, de la mateixa magnitud, és el conjunt dels seus estudis sobre la novel·la, fruit d’una recerca de primera mà, presidits pel gust de la descoberta i per l’exigència hermenèutica. Són peces, de fet, d’un projecte global, el d’una Novel·la catalana dels segles XIX i XX, del qual ens deixa escrit un miler de pàgines.

Al costat d’aquesta recerca, cal remarcar la seva activitat com a director literari (Antologia catalana,Edicions 62) i com a director de la revista Els Marges, i especialment el mestratge que ha exercit, des dels anys 70, en successives generacions d’investigadors. Ha dirigit una vintena de tesis doctorals i ha estat l’investigador principal de nombrosos projectes. Ha agrupat professors de les universitats catalanes, i alguns d’altres universitats, en el GELCC (Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània). Des d’aquests grups de treball ha impulsat llibres col·lectius de vocació renovadora, sobre la imatge de l’escriptor i sobre el paper de la literatura en la societat contemporània. Ha creat i dirigit el banc de dades de literatura catalana TRACES.

En aquest enllaç podreu llegir l’entrevista que Josep M. Muñoz li va fer, el maig del 2012, per a L’Avenç.