Semblança

Postal de Praga, 7 d’agost de 1994

Vicent de Melchor (1958-2021) va néixer a Barcelona, però la circumstància el va portar a viure temporades llargues, o anys, a molts indrets: per relació familiar, a Almenara i Benicàssim, a Cala Morell (Ciutadella) i Maó, i al Masnou; per pura voluntat, a València ciutat i a Fórnols (Matarranya). Va apamar el Rosselló i el Conflent, coneixia prou les altres illes i es trobava com a casa a la Franja per la part d’Aragó i dels Ports de Beseit i fins a la talaia de Morella. França li va ser pròxima per molts costats; la vida i la curiositat li van fer visitar sovint Alemanya i altres llocs centreeuropeus. Es va interessar vivament per l’imperi federal austrohongarès i va residir uns mesos a Praga l’estiu del 1994 —ja el 1990 no feia estrany rebre una postal seva amb l’estàtua de sant Vicent al Pont Carles, i quatre anys després escrivia amb humor que havia après a demanar en txec un cafè amb gel, per la calorada, abans d’anar a veure Così fan tutte al Teatre de l’Estat.

Quan era petit

La mare va morir d’accident quan ell era petit. Es va educar amb el pare, farmacèutic il·lustrat a França i al Liverpool College, un home que col·leccionava els discos de Georges Brassens —el Brassens autèntic, el de la sèrie de cobertes que mostren com es fabrica una guitarra, amb la cultura d’un literat de raça pres pel jazz—, un home que llegia François Villon, recomanava Joseph Losey i sovintejava l’Enciclopèdia britànica, costum ben poc comú transmès al fill juntament amb la cortesia.

A dalt de l’Encantat Gran, 1977

Aquests dos fils revelen la trama del tapís. Els companys de carrera recorden com, en aparèixer a primer curs el 1976, ja duia una llibreteta a la butxaca de darrere dels pantalons i un llapis minúscul, d’aquells que es posen rere l’orella. Hi apuntava totes les formes de llengua, dialectals o no, que li cridaven l’atenció, fossin de Barcelona o de la Menorca i la València on passava els estius. La perdia periòdicament, la llibreta, però la renovava amb la fe dels lingüistes d’abans. No elaborava un catàleg sistemàtic d’aquests coneixements, ni feia enquestes ni atles, però conversava amb la gent i tot quedava gravat en una memòria enciclopèdica que era com un recorregut geogràfic per la parla, a la manera de Jud, Rohlfs, Coromines o Mitxelena i a costa dels turmells reals o imaginaris. A la memòria hi entraven, és clar, la toponímia, l’onomàstica, el lèxic comú i la fraseologia, la fonètica i la morfosintaxi i, no caldria dir-ho, l’etimologia.

Vall de Boí, 1983

Del seu domini del dialecte occidental en parla l’estudi sobre els Evangelis conservats a la Bodleiana d’Oxford; de la capacitat per interpretar la toponímia, la breu monografia inèdita sobre Fórnols (que el lector trobarà més avall); de l’afany de precisió, la pràctica de localitzar qualsevol lloc —una alqueria medieval, posem per cas— recorrent a mapes agraris o de l’exèrcit. La simbiosi amb la llengua sense adjectius es manifestava en la correspondència: una postal en occità, una carta en català antic, tota mena de facècies en alfabètic fonètic sobre tota mena de llengües. L’interès devia haver nascut amb la lectura preuniversitària de Fabra, Coromines i Sanchis Guarner mentre recuperava una valencianitat d’arrel familiar encarnada en Joan Fuster, a qui va tractar personalment més endavant.

Postal en el V centenari de la primera edició de Tirant lo Blanc (1490)

El segon fil és la il·lustració entesa com una manera de viure, una tolerància natural aliada amb un escepticisme irònic, una curiositat sense noses aplicada als replecs de la cultura, tant com una preferència pels clàssics francesos i sobretot per l’assaig de Montaigne, tanmateix moderada amb la lectura dels salms. Els replecs podrien ser Ferran Sor o les òperes oblidades de Vicent Martín Soler, o alguna edició introbable de Tirant lo Blanc —l’afició a aquest clàssic es mostra en una notable col·lecció particular d’edicions i estudis de l’obra i en una de les postals que de vegades feia imprimir per al goig d’amics i coneguts (reproduïda en aquest homenatge)—, o l’entusiasme de lector d’El siglo de las luces d’Alejo Carpentier. Poc abans de morir llegia amb passió La agonía de Francia, de Manuel Chaves Nogales, intentant comprendre el naufragi d’una idea o d’una cultura que a ell li tocava de prop, perquè els seus avis vivien a París quan van ressonar les canonades que anunciaven la invasió alemanya de 1940.

Coberta de l’edició critica de Lucrècia (2019)

En l’obra del menorquí Joan Ramis els dos fils van sustentar l’ordit. Ja s’hi havia interessat quan era estudiant, i la familiaritat amb Menorca i el Segle de les Llums va fer la resta, des d’una meritòria edició privada d’Arminda fins a l’útima de Lucrècia (vegeu les publicacions). La peça central d’aquesta dedicació és una tesi magnífica. Hi feia tres coses raonables i per això mateix insòlites: mirar de situar Ramis investigant la seva formació acadèmica; mirar de definir-ne les peces dramàtiques sense contemplacions a partir de la poètica neoclàssica; mirar d’editar-lo d’acord amb la llengua literària possible a la Menorca del segle XVIII sense prejudicis. La feina d’arxiu va trobar els entrebancs habituals. La prosa de tots aquests treballs flueix amb la naturalitat pròpia dels més ben dotats: clara, concisa, amb precisió en cada verb i en cada adjectiu. És un atribut de les persones amb il·lustració rebatre tàcitament la buidor i l’ornament exagerat escrivint amb l’economia justa, sense concessions a la ideologia, la perplexitat o la vanitat.

Calaceit, agost de 2010

  Del 1990 al 2009 va fer classes a la Universitat Autònoma de Barcelona, de gramàtica històrica i d’història de la llengua. Dues dècades no són pocs anys, i molts alumnes i companys en recorden les lliçons i la voluntat de col·laboració amatent, sempre amb la ment oberta a la divulgació ben entesa i sense fronteres. Va haver de conviure amb un trastorn bipolar, i aquí es fa constar perquè ell mateix ho va comunicar als lectors de Temps de Franja amb valentia contra el tabú i amb erudició particular (vegeu més avall l’article de juny de 2010). Jubilat abans d’hora per aquesta raó, va seguir escrivint sobre Fórnols, la vila que l’havia acollit a ell juntament amb la família, i projectant altres feines, inacabades per raons diverses: una llarga monografia sobre Fórnols, una traducció de Language Death, de David Crystal. Però, en realitat, ni la docència abandonada prematurament ni aquestes feines interrompudes canvien gaire el perfil d’una vida. A Fórnols, deia en una carta, “m’ho passo sobiranament bé llegint […] Sòcrates, les Bucòliques de Virgili, últimament Catul … (En aquest últim he trobat un cant de noces que m’anirà bé per a l’epitalami que preparo per a una germana)”. Ni abans de l’Autònoma, quan treballava al servei lingüístic de la Universitat de València i en altres feines, ni després, fos a Fórnols o al Masnou en els últims anys, mai no va deixar de fer exactament això: llegir amb criteri i escriure bé, fos una traducció, un text acadèmic o periodístic, o una carta. S’il·lustrava i il·lustrava. Va morir el 19 de febrer de 2021, per atzar o providència a Barcelona, inesperadament sol per culpa de l’epidèmia, com si volgués donar fe que hi ha persones que saben no alçar la veu. Les conviccions les porten a dintre.

Aquesta semblança s’ha nodrit de records d’alguns amics que van tractar Vicent de Melchor des del primer curs de la carrera: Eulàlia Bonet, Lluís Cabré, Jan Matas, Carles Mota, Marcel Ortín, Josep Pujol. Altres companys han contribuït a l’homenatge amb informació diversa i material gràfic.

Publicacions

Les publicacions que el lector trobarà a continuació són només la part visible d’una cultura prodigada en llocs insospitats. Basti de mostra l’agraïment de quatre alumnes de Veterinària, autors d’un estudi de 270 pàgines (Visió històrica de la veterinària a partir d’un text del segle XVII): “Al Dr. Vicent de Melchor, professor de Història de la Llengua Catalana a la UAB, per ajudar-nos a entendre i a interpretar el text de Fra Miquel Agustí [Llibre dels secrets d’agricultura, 1617].” Es pot llegir a https://ddd.uab.cat/record/80183.

LLIBRES, ARTICLES, CAPÍTOLS DE LLIBRES I RESSENYES

Arminda. Drama en tres actes. Edició preparada per V. Melchor. Bellaterra: V. M. M., 1982.

Obres dramàtiques de Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819): Revisió de les edicions existents i nova transcripció. Treball de recerca. Universitat Autònoma de Barcelona, 1993.

Edició i estudi lingüístic de l’obra dramàica de Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746- 1819). Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona 1995 [edició microfotogràfica, UAB, 1996].

[amb Kenneth Brown] Vida i obra de Joan de Gualbes i Copons (Barcelona: Curial – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995).

El paper de les dones en el naixement del valencià (1238 – ca.1400). Un nou acostament a l’adscripció del valencià al grup occidental primitiu”, dins Actes del Simposi de Demolingüística: III Trobada de Sociolingüistes Catalans (Tortosa, 15 i 16 de novembre de 1993) (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995), pp. 226-231.

Ressenya de La llengua catalana al segle XVIII. Edició de Pep Balsalobre i Joan Gratacós, revisada per Albert Rossich i August Rafanell (Barcelona: Quaderns Crema, 1995). Els Marges, 54 (1995), pp. 124-127.

Cronologia dels canvis en els pronoms clítics del català rossellonès”, dins Estudis de llengua i literatura catalanes, XXXII (Miscel·lània Germà Colón, 5) (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996), pp. 259-272.

L’ortoèpia tradicional i la pronunciació de les <r> finals”, Els Marges, 58 (1997), pp. 100-107.

L’ús del català a la Menorca del segle XVIII i començaments del XIX: assaig de síntesi”, dins Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny, I (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997), pp. 91-107.

“El pas del jove Ramis per la Universitat d’Avinyó (1767): una aportació a la història de la cultura a la Menorca del segle XVIII”, dins Josefina Salord (ed.), Joan Ramis i Josep Maria Quadrado: de la Il·lustració al Romanticisme (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999), pp. 257-280.

Una traducció en català valencià dels evangelis, a Oxford, del segle XVIII”, Quaderns. Revista de Traducció, 5 (2000), pp. 55-68.

“L’edició de textos catalans moderns”, dins Víctor Martínez-Gil (coord.), L’edició de textos: història i mètode (Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya – Pòrtic, 2001), pp. 203-217.

Un clàssic menor de la literatura catalana: la Lucrècia o Roma lliure (1769) de Joan Ramis i Ramis”, dins El teatre català dels orígens al segle XVIII. Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: Teatre català antic, Girona, 6 al 9 de juliol 1998 (Kassel: Reichenberger, 2001), pp. 399-408.

[amb Albert Branchadell] El catalán: una lengua de Europa para compartir (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2002). [Aquest manual, i la seva traducció a l’anglès, van néixer de l’assignatura “Introducció a la realitat catalana per a estrangers”, creada i impartida pels autors durant una dècada per a tot el Campus de la UAB.]

[amb Albert Branchadell] “Supein to Yôroppa ni okeru Katarûnyago” [El català a Europa i a Espanya], dins Takayuki Kusumoto (ed.), Supeingo sekai no kotoba to bunka [La cultura i l’idioma del món hispanoparlant] (Ôtsu: Kôrosha, 2003), pp. 110-125.

[amb Daniel Casals] “InvAlart: presentació del projecte d’edició de l’Essai de dictionnaire historique de la langue catalane o Inventari Alart”, dins Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003), III, pp. 173-188.

Joan Ramis, Arminda. A cura de Vicent de Melchor i Pep Valsalobre (Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2006).

[amb Albert Branchadell] The Catalan Language: Its Past, Its Present Reality, Its Literature. Translated into English by Mary Black (Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2007).

Albertí i Vidal, Vicenç”, dins Diccionari de la traducció catalana, dir. Montserrat Bacardí i Pilar Godayol (Vic: Eumo, 2011), pp. 29-31.

Ramis i Ramis, Joan”, dins Diccionari de la traducció catalana, dir. Montserrat Bacardí i Pilar Godayol (Vic: Eumo, 2011), pp. 442-443.

Ramis i Ramis, Pere”, dins Diccionari de la traducció catalana, dir. Montserrat Bacardí i Pilar Godayol (Vic: Eumo, 2011), p. 443.

Joan Ramis, Lucrècia. A cura de Pep Valsalobre i Vicent de Melchor (Bellcaire d’Empordà: Vitel·la, 2019).


BIBLIOGRAFIES

[amb Blanca Palmada, Albert Turulli Jordi Bañeres] “Catalan Studies: Language”, The Year’s Work in Modern Language Studies, 53 (1991), pp. 375-387.

[amb Blanca Palmada i Jordi Bañeres] “Catalan Studies: Language”, The Year’s Work in Modern Language Studies, 54 (1992), pp. 366-371.

[amb Jordi Bañeres] “Catalan Studies: Language”, The Year’s Work in Modern Language Studies, 55 (1993), pp. 438-442.

[amb Pep Serra i Jordi Bañeres] “Catalan Studies: Language”, The Year’s Work in Modern Language Studies, 56 (1994), pp. 417-426.

[amb Pep Serra i Bernat Joan i Marí] “Catalan Studies: Language”, The Year’s Work in Modern Language Studies, 58 (1996), pp. 382-392.


TRADUCCIONS

Juan Ignacio Macua et al., Aurèlia Muñoz: exposición en el Museo Provincial Textil, Terrassa 25 junio-12 julio 1981. English translations by Kenneth Lyons Macquillan; traduccions catalanes de V. Melchor Muñoz (Terrassa: s. n., 1981).


ARTICLES PERIODÍSTICS

[amb Albert Branchadell]“Més immigració, més català”, Avui, 4 de juliol 2003, p. 19.

Col·laboracions a Temps de Franja (2010-2014): vegeu la secció següent.

Col·laboracions a Temps de Franja (2010-2014)

Entre principis de 2010 i l’estiu de 2014, durant els anys de residència a Fórnols, Vicent de Melchor col·laborà a la revista Temps de Franja, dedicada a qüestions de l’actualitat i la cultura dels territoris catalanoparlants de l’Aragó. Hi creà una columna d’aparició bimensual amb el títol genèric “Vanitas vanitatis”. En una nota que no s’arribà a publicar, raonava que “Aquest títol té l’avantatge de descriure força bé un caràcter important de la meva personalitat, val a dir l’escepticisme”. Segons aquesta mateixa nota, s’hi proposava allunyar-se “de la «rabiosa» actualitat i anar, potser, a temes més de fons, o de caire erudit —no necessàriament de llengua i literatura. En tot cas intentaran aportar algun coneixement o reflexió útils a la societat de la Franja. Pel que fa a temes sociolingüístics m’agradaria pensar que la llibertat d’opinió s’estén també a aquest camp, encara que l’opinió publicada pugui ser un xic «heterodoxa» o no del tot «políticament correcta» respecte als corrents dominants”.

En efecte, entre les vint-i-quatre columnes publicades a la secció n’hi ha de caràcter erudit, com les que dedicà a personalitats del Fórnols dels segles XVIII i XIX (“Braulio Foz, un amic dels catalans”, “El Dr. Piquer i Arrufat de Fórnols”, però també la més personal “Bipolar”, en la qual reapareixen Piquer i Foz al costat de fra José Nicolás Bosques, amb un record per al morellenc Sergi Beser). A mig camí entre la lingüística i la geografia, una altra columna notable recorda que es deu a Joan Coromines la denominació de Matarranya per a la comarca amb capital a Vall-de-roures (“Matarranya”). La majoria, però, de caràcter sobretot sociolingüístic, no poden sostreure’s a l’actualitat, i aborden la polèmica de la legislació aragonesa sobre llengües (en el marc legislatiu europeu) i la situació —i fins i tot el nom— del català a l’Aragó, des de la constatació dels obstacles en la vida diària (vegeu la sèrie “Indignació”) fins a la voluntat pedagògica de divulgar conceptes fonamentals de la lingüística o del mètode científic (així a “Gramàtiques i literatures” o “Filosofia i lletres”, i amb més èmfasi en un mètode específic a la sèrie “Contrastant”). En tres casos, la urgència de l’actualitat donà peu a articles més llargs que no es publicaren a la secció “Vanitas vanitatis”, sinó a la secció d’“Opinió”, com ara “Contrafur! Es poden aturar els canvis previstos a la Llei de Llengües?”. En el seu conjunt, aquestes col·laboracions periodístiques il·lustren molt bé les seves qualitats: l’erudició, la curiositat, l’antidogmatisme, l’obertura a la complexitat de la realitat i la consciència de la utilitat del diàleg i el pacte, com declara prou explícitament a “Pau per territoris”.

Tot seguit oferim la llista completa de les col·laboracions de Vicent de Melchor a Temps de Franja, accessibles a través de la pàgina web de la revista:    http://www.ascuma.org/wordpress/temps-de-franja/. Agraïm al seu coordinador, Carles Terès, la generositat i les facilitats per a la localització dels articles.

Col·laboracions de Vicent de Melchor a "Temps de Franja"

“Braulio Foz: un amic dels catalans” (TdF 93, febrer 2010, p. 6).

“Gramàtiques i literatures” (TdF 95, abril 2010, p. 6).

“Bipolar” (TdF 97, juny 2010, p.6).

“«I also love xapurriau» (I) …a propòsit dels fets de la Codonyera” (TdF 98, juliol-agost 2010, p. 19 [secció “Opinió”]).

“«I also love xapurriau» (i II) …a propòsit dels fets de la Codonyera” (TdF 99, setembre-octubre 2010, p. 19 [secció “Opinió”]). Resposta d’A. Quintana aTdF 100, novembre 2010, p. 19.

“«Matarranya»“ (TdF 100, novembre 2010, p. 6).

“Administrativament trilingües” (TdF 103, febrer 2011, p. 5).

“Indignació 1: Sobre campaments i colònies” (TdF 105, abril 2011, p. 5).

“Indignació 2: Del cine” (TdF 106, maig 2011, p. 5).

“Indignació 3: Català a l’escola (1)” (TdF 107, juny 2011, p. 5).

“Indignació 4: Català a l’escola (i 2)” (TdF 108, juliol-agost 2011, p. 5).

“La democràcia liberal i les llengües minoritàries” (TdF 109, setembre-octubre 2011, p. 5).

“Pau per territoris” (TdF 110, novembre 2011, p. 5).

“El Dr. Piquer i Arrufat de Fórnols” (TdF 112, gener 2012, p. 5).

“Contrastant (1): La llista de Swadesh” (TdF digital 1, febrer 2012, p. 5).

“Contrafur! Es poden aturar els canvis previstos a la Llei de Llengües?” (TdF digital 3, maig 2012, p. 19 [secció “Opinió”]).

“Contrastant (2): La llista de Jud” (TdF digital 4, juny 2012, p. 5).

“¿Fins quan abusareu de la nostra paciència? (Res de nou davall lo sol)” (TdF 115, novembre 2012, p. 5).

“«Clarió»: una nova organització en defensa de l’idioma” (TdF 116, gener 2013, p. 5).

“Traductors de València” (TdF digital 9, maig 2013, p. 5).

“Filosofia i lletres” (TdF 118, juliol -agost 2013, p. 5).

“Racisme i discriminació lingüística: l’article 7.3 de l’estatut d’Aragó (I)” (TdF 119, novembre 2013, p. 5).

“Racisme i discriminació lingüística: l’article 7.3 de l’estatut d’Aragó (i II)” (TdF 120, gener 2014 p. 5).

“El Parlament Europeu i les llengües amenaçades (I)” (TdF digital 13, febrer 2014, p. 5).

“El Parlament Europeu i les llengües amenaçades (II)” (TdF 121, abril 2014, p. 4).

“El Parlament Europeu i les llengües amenaçades (i III)” (TdF digital 15, maig 2014, p. 5).

“Contrastant (3): La llista de Corbeil/Archambault” (TdF 122, juliol-agost 2014, p. 5).

Un opuscle inèdit sobre Fórnols 

Tan bon punt es va instal·lar a Fórnols l’estiu de 2009, Vicent de Melchor va començar a recollir dades sobre la llengua, la història i la cultura de la vila i la comarca. Ja feia molts anys que hi havia rehabilitat una casa de poble al carrer del Cantonet (anomenada “casa de la tia Cantonera”) per passar-hi l’estiu, però viure-hi de manera permanent amb Sílvia Vallhonesta i els dos fills, Júlia i Teo, era una oportunitat per investigar i fer feina de camp, per parlar amb la gent i observar-ne a fons la parla i què en pensaven els mateixos parlants. Algunes d’aquestes qüestions van alimentar les col·laboracions a Temps de Franja (vegeu més amunt), però la intenció inicial era retornar el favor de l’acollida amb un llibre monogràfic sobre la vila. L’opuscle que es reprodueix a continuació era, segons diu el prefaci, “un bastidor que ha de servir per muntar-hi un llibre de més envergadura”. No hem pogut localitzar l’arxiu informàtic de l’opuscle però se n’ha conservat una còpia en paper que sembla un original pràcticament llest: hi ha la portada amb el títol Fórnols/Fórnoles. Una villa del Matarranya, el peu d’edició bilingüe (Ayuntamiento de la Villa de Fórnoles / Ajuntament de la Vila de Fórnols, Fórnols / Fórnoles, 2012), una llista amb indicació de les il·lustracions seguida d’un “Sumario” (sense numeració de pàgines, és clar), una “Presentación” de l’alcalde Ernesto Serrat, un “Prefaci” escrit en la parla de Fórnols amb data de 21 de juny de 2011, i el text en castellà que reproduïm escanejat (algunes errades tipogràfiques i alguns canvis de cos o de font en cap cas no en dificulten la lectura). Ignorem per quina raó no es va arribar a publicar. La voluntat expressada al prefaci era “oferir un estudi introductori” que fins ara no existia per “a la nostra vila”, a diferència de “la majoria de les poblacions veïnes”. S’adreçava, doncs, als fornolencs antics però també als vinguts de feia poc o als del futur, i als visitants. El text, redactat en una prosa acurada, exacta, va molt més enllà d’aquest propòsit immediat. El caràcter divulgatiu en subratlla encara més la claredat, l’economia, la precisió

Taula d’homenatge

Per inscriure el nom en aquesta Taula, per favor envieu un correu-e a josep.pujol@uab.cat

Eulàlia Bonet (Universitat Autònoma de Barcelona)
Albert Branchadell (Universitat Autònoma de Barcelona)
Kenneth Brown (University of Calgary)
Lluís Cabré (Universitat Autònoma de Barcelona)
Miriam Cabré (Universitat de Girona)
Teresa Cabré (Universitat Autònoma de Barcelona)
Daniel Casals (Universitat Autònoma de Barcelona)
Elvira Cervià (Sant Cugat del Vallès)
Sílvia Coll-Vinent (Universitat Ramon Llull)
Paloma Díaz-Mas (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)
Francesc Foguet (Universitat Autònoma de Barcelona)
Rosa Gornés (Universitat Pompeu Fabra)
Manuel Jorba (Universitat Autònoma de Barcelona)
Marta Marfany (Universitat Pompeu Fabra)
Sadurní Martí (Universitat de Girona)
Víctor Martínez-Gil (Universitat Autònoma de Barcelona)

Mar Massanell (Universitat Autònoma de Barcelona)
Jan Matas
(Barcelona)
Alejandro Melchor (Esplugues de Llobregat)
Carles Mota (Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea)
Marcel Ortín (Universitat Pompeu Fabra)
Josep Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona)
Daniel Recasens (Universitat Autònoma de Barcelona)
Gemma Rigau (Universitat Autònoma de Barcelona)
Òscar Rocabert (Castellar del Vallès)
Albert Rossich (Universitat de Girona)
Mila Segarra (Universitat Autònoma de Barcelona)
Guillermo Serés (Universitat Autònoma de Barcelona)
Anna M. Torrent (Universitat Autònoma de Barcelona)
Margarida Trias (Fundació J.V. Foix)
Xavier Vall (Universitat Autònoma de Barcelona)
Pep Valsalobre (Universitat de Girona)

Disseny gràfic: Magda Alemany | Departament de Filologia Catalana, UAB. Abril 2021

Share This