Francesc Foguet i Boreu i Joan Tomàs Martínez Grimalt (ed.), Història, memòria i teatre a les Illes Balears. Perspectives del segle XXI, Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2022. Llibres de la Nostra Terra, 143. 144 pàgines.

L’editorial mallorquina Lleonard Muntaner ha publicat el volum Història, memòria i teatre a les Illes Balears. Perspectives del segle XXI, del qual han tingut cura Francesc Foguet i Boreu i Joan Tomàs Martínez Grimalt. Inclou aportacions de Joan Mas i Vives, David Ginard i Féron, Gabriel Sansano, Joan Tomàs Martínez Grimalt, Eva Saumell i Francesc Foguet i Boreu.

El llibre

La dramatúrgia contemporània és, en certa manera, deutora de la memòria. S’hi ha anat refugiant amb penes i treballs a través de diverses formes, sempre versàtils i mal·leables: «dramatúrgies del jo», «teatre polític», «teatre documental», etcètera. Ara bé, tal vegada ha pres una dimensió més global i profunda quan aquesta memòria s’ha vinculat amb la construcció de relats col·lectius alternatius als oficials. Uns relats nous, de caire emancipador, que pretenen desmitificar, desmentir i, en un paraula, reescriure i treure de l’oblit fets, persones i històries sistemàticament bandejades i ignorades pels relats dogmàtics i dominants.

En aquest marc, en l’àmbit dels Països Catalans, en general, i en l’àmbit de les Illes Balears, en particular, la Guerra d’Espanya, la Postguerra i el Franquisme han ocupat un espai central. I no només perquè hagin ofert un gruix importantíssim d’experiències, documents i materials històrics i de recerca des dels quals construir ficcions, sinó perquè les circumstàncies històriques, des del pacte de 1978 ençà, per a molts creadors, han exigit trencar el silenci i posar llum a la foscor d’uns fets massa vegades silenciats, oblidats o desdibuixats.

Tal com demostren les aportacions a Història, memòria i teatre a les Illes Balears del segle XXI, la dramatúrgia catalana a les Illes Balears és, afortunadament, ben viva i, malgrat les dificultats estructurals que en dificulten el progrés, en els dos darrers decennis ha generat obres i muntatges rellevants i significatius que marquen unes fites assolides i uns referents per al present i per al futur. La història i la memòria han estat dos dels eixos principals a partir dels quals s’ha vertebrat bona part d’aquesta producció que ha aconseguit una expansió i una capil·laritat sense precedents en el teatre illenc contemporani.

Taula

Presentació (p. 7)
Francesc Foguet i Boreu i Joan Tomàs Martínez Grimalt

Panoràmica històrica sobre memòria, teatre i compromís a les Illes Balears (p. 11)
Joan Mas i Vives

Les Illes Balears i la memòria sobre la repressió franquista. Historiografia, activisme cívic i acció institucional (1936-2021) (p. 27)
David Ginard i Féron

Teatre històric i memòria democràtica a Catalunya i al País Valencià (1986-2019) (p. 47)
Gabriel Sansano

Les estratègies dramatúrgiques del teatre de la memòria a Mallorca (2000-2021): fonts, símbols i relats (p. 75)
Joan Tomàs Martínez Grimalt

Dona, teatre i memòria a les Illes: miralls liles de la història (p. 93)
Eva Saumell

Il·luminar el passat i el present: la dramatúrgia de la memòria col·lectiva a les Illes (2001-2019) (p. 115)
Francesc Foguet i Boreu

Enllaços

Lleonard Muntaner, editor
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/ 

Simposi «Memòria, realitat i teatre a les Illes Balears del segle XXI»
https://filcat.uab.cat/simposi-memoria-realitat-i-teatre-a-les-illes-balears-del-segle-xxi/