Petició dirigida al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Declaració sobre el futur de l’ensenyament de la llengua i la literatura als centres d’Educació Secundària de Catalunya: reviseu els criteris per als professors interins!
El Departament de Filologia Catalana ja s’ha adherit a aquesta petició
Les persones i els col·lectius sotasignats, professors de llengua i de literatura catalanes a les universitats i als instituts de Catalunya, volem fer pública la nostra inquietud pel futur de l’ensenyament d’aquestes matèries en els centres d’Educació Secundària
A les portes d’una renovació molt significativa del professorat de català dels instituts, motivada per la jubilació imminent de molts professors que van accedir a la docència quan aquesta matèria es va incorporar al currículum oficial, constatem que la Generalitat de Catalunya (els departaments d’Ensenyament i d’Universitats) està introduint una enorme laxitud en l’admissió de professorat per cobrir interinament les substitucions i places vacants:
- S’ha decidit que els màsters de professorat de secundària no incorporin a Catalunya (sí que ho fan al País Valencià i a les Illes) la nostra especialitat, subsumida dins una especialitat genèrica de “llengua i literatura catalana i castellana” que no pot exigir coneixements previs de la matèria a cap dels estudiants perquè els hauria d’exigir a tots.
- S’han obert les portes per fer interinament de professors de català a persones que poden haver cursat només 30 crèdits (mig curs!) de llengua i/o literatura catalanes dins les respectives titulacions universitàries.
- No s’ha fet cap mena d’acció institucional per frenar la davallada d’estudiants dels darrers anys en les titulacions universitàries de filologia catalana i ara és precisament la falta de filòlegs allò que permet a l’Administració de justificar el relaxament en els requisits formatius.
Sorprèn la poca sensibilitat de les institucions catalanes envers una qüestió que, al nostre entendre, pot afectar greument la salut de la llengua i de la cultura pròpies del país, una salut que ja és en aquests moments bastant precària. Ha estat assenyat, segurament, de mantenir la llengua i la literatura catalanes al marge del debat polític dels darrers anys sobre un futur estat català, però no podem imaginar que els nostres governants pensin realment que la subsistència de la llengua pròpia és un aspecte irrellevant per a la reivindicació nacional. Arreu del món, les llengües i les cultures articulades a partir d’aquestes llengües constitueixen eixos fonamentals en les identitats nacionals i, doncs, en els projectes polítics que hi recolzen.
Entenem que les circumstàncies sociolingüístiques actuals requereixen, més que mai, una formació sòlida dels professors de llengua i literatura catalanes. L’actuació dels centres educatius és fonamental en la preservació de la nostra singularitat cultural i, justament, per atendre la gran diversitat lingüística que hi ha a les aules ens calen professors molt ben preparats, que tinguin criteri propi i que no depenguin dels llibres de text; que tinguin, en conseqüència, la capacitat d’adaptar-se a qualsevol entorn docent.
Per això, i com que ens adonem de l’efecte multiplicador que les necessitats docents dels propers cursos poden tenir sobre la presa de decisions no prou ponderades, instem els departaments de govern responsables que escoltin els col·lectius implicats, en l’àmbit universitari i en l’educació secundària, i que prenguin mesures immediates per reconduir aquesta situació i assegurar que l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes als instituts faci la funció cohesiva i socialment dinamitzadora que és la seva raó de ser.
Coordinadora d’Estudis de Filologia Catalana
Barcelona, 26 d’abril de 2017
