En primera persona. Entrevistes i declaracions públiques, de Margarida Xirgu, edició a cura d’Aïda Ayats i Francesc Foguet, Barcelona, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2020. 474 p.
El llibre En primera persona recull 93 entrevistes en què l’actriu Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 – Montevideo, 1969) s’explica de manera directa, sense mediacions. Considerada una de les actrius més universals del teatre català, Xirgu hi parla de la seva frenètica vida artística, la seva indomable vocació teatral i la seva insubornable condició de ciutadana compromesa amb el seu temps. És Xirgu en primera persona del singular, en estat pur.Com a actriu, directora d’escena, empresària teatral i pedagoga, Xirgu es va dedicar en cos i ànima al teatre. Va confegir un repertori dramàtic, eclèctic i cosmopolita, d’alta qualitat, que va de Guimerà a Lorca, tot passant per Shaw, Williams, Camus, Pirandello o Giraudoux, entre molts altres noms. Va situar-se, amb esforç i treball, en l’avantguarda artística de les diverses escenes on va actuar i s’ha convertit en un referent mític per als indrets que va trepitjar.
Publicades a la premsa i a les revistes catalanes, espanyoles i llatinoamericanes entre 1910 i 1962, les entrevistes que recopilem per primera vegada en volum ens permeten conèixer millor la peripècia biogràfica de Xirgu, la seva vàlua tan personal com artística i la forja gradual del seu mite en un contínuum que enllaça les terres catalanes i les llatinoamericanes. A Europa o a Amèrica, Xirgu va destacar com una dona de teatre extraordinària: atrevida, innovadora i conseqüent. El seu llegat és un exemple admirable de tenacitat, treball i lluita.
Aïda Ayats i Francesc Foguet, curadors del volum
«Les entrevistes a Margarida Xirgu que editem van aparèixer en publicacions catalanes, espanyoles i llatinoamericanes durant el mig segle de la seva activíssima vida artística. Les hem ordenades cronològicament en dues grans parts: 1910-1936 i 1936-1962. Corresponen a dues etapes de la trajectòria artística de la Xirgu, centrades al continent europeu i a l’americà, respectivament, i marcades pel daltabaix de la Guerra d’Espanya. Així com en la primera part, l’europea, assistim a la forja d’una gran actriu, èmula de les dives internacionals més populars com Sarah Bernhardt, Eleonora Duse, Gabrielle Réjane o María Guerrero, en la segona, l’americana, constatem com es defineix i es consolida el mite Xirgu. Un mite teatral que gira al voltant d’alguns dels leitmotivs de la biografia de l’actriu: des de la precocitat de la seva vocació artística fins a la seva llarga i fecunda carrera als escenaris dels dos continents, passant per la condició assumida de musa lorquiana i d’actriu defensora de la democràcia i la llibertat.»
(De la «Presentació», p. 13-14)
