Trajectòries reeixides
Acte de reconeixement a Joan A. Argenter
Divendres 7 de juliol de 2023 a les 12:30h
Sala Pere i Joan Coromines
Institut d’Estudis Catalans
La Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, inaugura una activitat que té com a objectiu enaltir la trajectòria professional de persones que han contribuït de manera especial a l’establiment de la disciplina sociolingüística en l’àmbit territorial de la llengua catalana. La primera edició tindrà com a protagonista Joan Albert Argenter i Giralt.
L’acte de reconeixement és obert al públic i se celebrarà el proper divendres 7 de juliol de 2023, a les 12:30 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC (mapa). L’acte comptarà amb les intervencions de Miquel Àngel Pradilla, Joan Pujolar i Montserrat Ventura, que repassaran les aportacions acadèmiques d’Argenter, i de Maria Josep Cuenca, Joaquim Llisterri i Francesc Queixalós, que traçaran el recorregut del seu pas per tres institucions rellevants en la seva trajectòria professional (Institut d’Estudis Catalans, Universitat Autònoma de Barcelona i Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural). L’acte es clourà amb la intervenció de l’homenatjat.
Joan A. Argenter és llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i doctor en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser catedràtic de Lingüística General. Va ser president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha dirigit la Càtedra UNESCO de Diversitat Lingüística i Cultural (abans Càtedra UNESCO de Llengües i Educació) de l’IEC des del 2002. Ha estat membre del Consell de direcció del TERMCAT i del Patronat de la Fundació Mercè Rodoreda (1995-2002). És membre corresponent del Centre de Recerca sobre el Multilingüisme de la Universitat de Brussel·les i membre de la junta consultiva del Center for Multiple Languages and Literacies de la Universitat de Columbia (Nova York). La seva activitat de recerca, que abraça la lingüística, la poètica i la sociolingüística, s’ha centrat en l’etnografia lingüística i la pragmàtica històriques, en els treballs de planificació de la llengua catalana de l’IEC i en els processos de manteniment i substitució lingüística. Des de la Càtedra UNESCO ha promogut projectes de revitalització de llengües amenaçades i l’estudi de la diversitat lingüística.
