Trilogia sobre les diatribes de Pompeu Gener contra Zola

Xavier Vall, professor del Departament i coordinador del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània, havia publicat ja un parell d’articles relatius a les opinions de Gener sobre el naturalisme de Zola:

Finalment, en completa l’estudi amb un tercer, producte de recerques a París:

Aquest últim article el dedica, in memoriam, al doctor Marc Sierra Fernández, la tesi del qual, El pensament de Pompeu Gener, presentada en el programa de Filosofia de la UAB el 2022, va codirigir amb Jaume Mensa.

Caricatura de Pompeu Gener, com a membre del grup dels Hydropathes, obra de «Cabriol» (Georges Lorin) per a Tout-Paris, que no es va arribar a publicar a causa de la interrupció de la revista. Reproduïda de La Esquella de la Torratxa, 279, 17 de maig de 1884, p. 1. https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/publicaciones/numeros_por_mes.do?idPublicacion=582&anyo=1884

Gener, en articles publicats a Barcelona o Madrid i en Literatures malsanas (1894), va blasmar el naturalisme zolià i, més en general, el darwinisme literari, presumint de la formació científica, pretenent ser més autènticament positivista i darwinista i en sintonia amb crítiques de cercles de París, com el dels Hydropathes, del qual havia format part. Acusat de no haver-se atrevit a fer-ho abans en publicacions parisenques, va adduir les següents: Tout-Paris, Le Livre, El Nouveau Journal Républicain, L’Opinion, L’Estafette i Le Télégraphe. En cap no s’han trobat, però, textos signats per ell sobre el tema. De totes maneres, en l’últim diari Xavier Vall ha detectat un article anònim, «Darwinisme littéraire», que coincideix gairebé plenament i de manera literal amb un de Gener editat en El Liberal, de Madrid. Amb tot, s’ha atribuït a Henry Céard i, d’altra banda, Gener té en contra la comissió de diversos plagis. En canvi, es va oblidar que havia retret que Zola, malgrat merèixer-ho menys, tingués més èxit de públic i econòmic que Darwin ja en La mort et le diable. Histoire et philosophie des deux négations suprêmes (1880). En tot cas, les seves opinions, a pesar de les peculiaritats, coincidien amb les de diversos ambients francesos, que coneixia de primera mà.