Simposi Rellegir Anglada

Institut d’Estudis Catalans, Sala Carles Pi i Sunyer, 9 de març de 2020
En commemoració del 90è aniversari del seu naixement

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 – Figueres, 1999) fou una autèntica dona de lletres: poeta, novel·lista, traductora, assagista, articulista. El seu corpus creatiu presenta múltiples caires i replecs. En el norantè aniversari del seu naixement, aquest simposi es proposa una relectura, a ulls d’avui, de les diverses facetes del seu corpus literari, els eixos fonamentals del seu pensament humanístic i la incidència que té la seva obra en la definició del patrimoni literari nacional i en el conjunt de les lletres catalanes contemporànies.

Currículums dels ponents |  Cartell i programa en PDF  |  Cartell en PDF  |  Programa en PDF

Coordinadors

Eusebi Ayensa i Francesc Foguet

Organitzadors

Institució de les Lletres Catalanes i Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC)

Col·laboradors

Ajuntament de Figueres, Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent, Departament de Filologia Catalana de la UAB, Diputació de Girona, Secció Filològica de l’IEC

Programa

9.30 Benvinguda

10.00 L’escriptora i la seva circumstància històrica / Enric Pujol (UAB)

10.20 Maria Àngels Anglada: retalls de vida / Lluïsa Julià (UOC)

10.40 Memòria i compromís en la poesia de Maria Àngels Anglada / Olívia Gassol (UAB)

11.00 «La lliure memòria d’aquelles fràgils ales». Una lectura de la novel·lística d’Anglada / Maria Dasca (HU)

Pausa

11.40 La memòria empeltada i les paraules salvades. La narrativa breu de Maria Àngels Anglada / Andratx Badia (UdL)

12.00 Retalls, paradisos, miralls i paisatges. L’assaig literari de Maria Àngels Anglada / Anna Perera (UdG)

12.20 «M’he esgarrinxat entre els garrics la roba, la pell i el cor»: crítica i compromís en l’obra periodística de Maria Àngels Anglada / Josep Camps (UOC)

12.40 Maria Àngels Anglada, traduir i escriure / Montserrat Franquesa (UAB)

13.00 Taula rodona 1: Llegir Anglada a les aules / Enric Falguera, Imma Farré, Roser Guasch, Vicenç Llorca

16.00 Maria Àngels Anglada: interrelació entre vida i literatura. L’epistolari com a testimoni / Anna Velaz (Atenea)

16.20 Maria Àngels Anglada i els seus posicionaments polítics en uns temps més difícils del que semblava / Xavier Diez (URL)

16.40 La poètica de la mimesi en l’obra de Maria Àngels Anglada / Eulàlia Lorés (CIC)

17.00 Maria Àngels Anglada en el context de la literatura concentracionària catalana i europea / David Serrano (URL)

Pausa

17.40 “Per deixar de ser inexistents”: Maria Àngels Anglada i la feminització del cànon / Pilar Godayol (UVic)

18.00 Literatura i música en l’obra de Maria Àngels Anglada / Jaume Radigales (URL)

18.20 Paradisos a peu / Sam Abrams

Pausa

19.00 Taula rodona 2: Patrimoni angladià / Francesc Codina, Rosa Geli Anglada, Mireia Munmany, Carme Torrents, Francesca R. Uccella

20.30 Vetllada poètica i musical: Josep Tero i Carme Callol

 

Currículums dels ponents

Sam Abrams
Va nèixer a Beckley, West Virginia, l’any 1952. És Llicenciat en Hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professor d’escriptura creativa, filosofia i literatura universal. És poeta, traductor, crític i assagista. El 2010 va guanyar el premi Carles Rahola d’Assaig amb el llibre Llegir Maragall, ara. Les seves darreres publicacions son Llum a les golfes. Una antologia del haiku modern i contemporani en català (2019) i Parallel Rivers (2020), versions de poemes de Màrius Torres. 

Andratx Badia
És escriptor i llicenciat en Filologia Catalana (UdL, 2006)-Premi Extraordinari (2007), té el DEA (UdL, 2009) i el Màster en Ensenyament d’Espanyol/Català per a Immigrants (UdL, 2014)-Premi Extraordinari (2015). Ha estat professor d’Estudis Catalans a la Universidade de Santiago de Compostela (2014-2018). Actualment, centra la tesi doctoral en la narrativa de Joan Barceló i és professor associat a la UdL. En l’àmbit investigador, coedità amb Joan Ramon Veny-Mesquida i Jordi Malé Lectures de literatura catalana: noves aproximacions (2009) i col·laborà en Les idees literàries al període d’entreguerres. Antologia de textos (2012) de J. Malé. Ha presentat comunicacions i ponències en congressos sobre literatura de Ponent, narrativa dels 70, recepció de literatura catalana actual a l’exterior, literatura fantàstica, geopoètica o ironia. El 2013 guanyà la Crida als Escriptors Joves Serra d’or.

Josep Camps Arbós
Doctor en Filologia Catalana (Universitat Autònoma de Barcelona, 2005), actualment és catedràtic de llengua i literatura catalanes a l’INS La Serra de Mollerussa i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. Estudiós de la literatura catalana dels segles XIX i XX, ha publicat els llibres Amb tinta blava. Literatura catalana a les Balears i les Pitiüses (2001), amb Llorenç Soldevila, Ramon Xuriguera (1901-1966): biografia, activitat cultural i literatura (2007), L’espantos és el buit, el desert. La correspondència entre Rafael Tasis i Ramon Xuriguera (2010), El Pla d’Urgell: memòria i paisatge (2013), amb Francesc Foguet, i Poètiques de viva veu. L’arxiu sonor de poesia de Joan Colomines i Puig (2016), amb Joan Ramon Veny-Mesquida. És autor d’estudis i edicions sobre Jacint Verdaguer, Narcís Oller, Carles Bosch de la Trinxeria, Àngel Guimerà, Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Josep Carner, Ramon Xuriguera, Joan Baptista Xuriguera,Domènec de Bellmunt, Miquel Martí i Pol, i Màrius Serra, entre d’altres. També ha publicat diversos manuals de llengua i literatura catalanes per a l’ESO i el Batxillerat, així com seleccions i antologies de textos acompanyades de propostes pedagògiques.

Francesc Codina
Actualment és professor emèrit del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic-UCC. També és president del Patronat d’Estudis Osonencs, director de Reduccions. Revista de poesia, membre de la Societat Verdaguer, del consell de redacció de l’Anuari Verdaguer i del grup de recerca “Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció” de la UVic-UCC. És autor de nombrosos estudis sobre Verdaguer i altres autors del segle XIX, entre els quals destaca l’estudi i edició crítica dels materials del llibre Barcelona que Verdaguer no va poder publicar en vida. També s’ha ocupat de la literatura del segle XX. Entre altres obres i autors, ha escrit estudis sobre els membres de l’anomenat grup de Vic, com Segimon Serrallonga, Ricard Torrents i Lluís Solà, i també sobre M. Àngels Anglada («El vigatanisme crític de Maria Àngels Anglada». Ausa, 2010, Vol. 24, Núm. 166, p. 653-61).

Maria Dasca
Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2008), on es va formar com a professora i investigadora amb una beca predoctoral de la mateixa universitat (2001-2006). Ha impartit docència de llengua, literatura, cultura i traducció literària a la Universitat de París-Sorbona (2007-2010), Universitat de Brown (2011-2012), Universitat Pompeu Fabra (2012-2015) i Universitat de Harvard (2015-2019). Ha estat investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós-A a la Universitat de París-Sorbona (2009-2011) i investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós-B/Marie Curie Actions a la Universitat Pompeu Fabra (2012-2014). Des del setembre de 2019 és investigadora postdoctoral al Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra i des del 2009, professora col·laboradora del Grau en Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Oberta de Catalunya.

Xavier Diez
És Doctor en Història Contemporània per la UdG, llicenciat en Filosofia i Lletres i Diplomat en Magisteri per la UAB. Ha fet de professor associat a la Universitat Ramon Llull i ha exercit de docent a l’ensenyament públic des de 1991. Com a historiador s’ha centrat a la recerca en el camp de la història del moviment llibertari i de l’evolució del pensament polític contemporani, tot i que també ha indagat en la construcció de relats nacionals. També ha publicat desenes d’articles acadèmics al respecte. Els seus darrers llibres en aquest àmbit han estat El pensament polític de Salvador Seguí (Virus, Barcelona, 2016) i Una història crítica de les esquerres (El Jonc, Lleida, 2019). Per la seva banda, com a escriptor ha publicat tres poemaris i tres llibres de narrativa. També és un col·laborador assidu dels mitjans de comunicació, especialment a El Punt Avui, Vilaweb, Diari de Girona i Revista Mirall. 

Enric Falguera
Doctor en Literatura catalana per la Universitat de Lleida (2013) i Diploma d’Estudis Avançats en literatura catalana contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (2002). Actualment és professor lector Serra Hunter de l’àrea de Didàctica de la llengua i la literatura a la Universitat de Lleida. Entre les seves principals publicacions destaquen l’edició crítica de la poesia de Jaume Agelet i Garriga: Tria de versos, Universitat de Lleida, 2007 i nombrosos articles sobre literatura catalana contemporània i la seva didàctica publicats en revistes com ara Articles. Didàctica de la llengua i la literatura, Anuario de investigación en literatura infantil y juvenil, Estudis Romànics, Llengua i Literatura o Ocnos. Els seus centres d’interès són, el desenvolupament de la competència literària i la literatura infantil i juvenil.

Imma Farré
Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Lleida i doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi titulada «Joventut (1900-1906) i el darrer modernisme». Ha publicat diversos estudis sobre literatura catalana contemporània, centrats en diferents autors i aspectes del modernisme, en llibres, volums miscel·lanis i revistes especialitzades, i el volum La revista Joventut: literatura, modernitat i eclecticisme (2019). És Catedràtica d’Ensenyament Secundari, imparteix cursos de didàctica de la literatura catalana, és coautora de diversos llibres de text de llengua i literatura catalanes per a l’ESO i ha tingut cura, entre altres, d’una edició didàctica per al Batxillerat de Visions & Cants (2003). També ha estat professora associada a la UdL i col·laboradora docent a la UOC en literatura catalana dels segles XIX i XX. Actualment és membre de la Càtedra Màrius Torres (UdL).

Montserrat Franquesa
Doctora en Traducció, llicenciada en Filologia Clàssica i en Filologia Germànica, és professora a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, investigadora del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (http://grupsderecerca.uab.cat/getcc/) i cap de redacció de VISAT (http://www.visat.cat/cat.html ), la revista de traducció literària del PEN Català. El seu principal interès de recerca se centra en la història de la traducció dels clàssics, fruit del qual és el llibre La Fundació Bernat Metge, una obra de país (2013). Col·laboradora del Diccionari de la traducció catalana, també ha investigat l’arribada d’obres catalanes a altres llengües, com per exemple «La difusió internacional de l’obra de Maria Àngels Anglada» (2017). És traductora literària de l’alemany, del francès i del grec modern.

Olívia Gassol Bellet
És doctora en Filologia catalana per la UAB. Professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. En el camp de la recerca s’ha especialitzat en història de la cultura i la literatura contemporànies, especialment, dels període franquista, i en edició filològica de textos. Ha publicat diversos estudis sobre el tema en monografies i revistes especialitzades. És membre del grup de recerca en Processos d’Obertura i Tancament Cultural i Social (POTSIS-UOC) i del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID-UOC). Actualment, dirigeix la revista Dictatorships & Democracies. Journal of History and Culture.

Pilar Godayol
És professora i coordinadora del Grup d’Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC), de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (2017, SGR 136). Ha publicat llibres, capítols i articles sobre historiografia feminista, gènere i traducció, gènere i censura i estudis biogràfics femenins. Sobresurten Germanes de Shakespeare. 20 del XX (2003/2019), Virginia Woolf. Cinc-centes lliures i una cambra pròpia (2005), Moments femenins de la humanitat (2007), Viatgeres i escriptores (2011/2018), Tres escriptores censurades (2016); amb Montserrat Bacardí, Diccionari de la traducció catalana (2011) i Les traductores i la tradició (2013), i, amb Annarita Taronna, Foreign Women Authors under Fascism and Francoism (2018). Coordina la col·lecció “Biblioteca de Traducció i Interpretació” (BTI) d’Eumo Editorial.

Roser Guasch
Llicenciada en Filologia Catalana, es dedica a l’ensenyament de la llengua i la literatura catalana a l’Institut Tarragona. Ha publicat: L’amistat de les pedres, Premi Miquel Martí i Pol (1998), Lliris de mar, tercer premi Joan Duch (1999). Josep Cañas. Revista de Girona, núm. 210. (2000). Plena de tu (2003), La terra del record (2005), Cambrils, espais per a la calma (2007), Fulles de llorer (2009), Platja Llarga (2015), Vindrà la nit (2015) i El camí dels molins (2019). “M. Àngels Anglada: La poesia és un dels petits reductes de llibertat que encara tenim”, dins “Revista de Catalunya”(2000); “La poètica de Maria Àngels Anglada”, dins “Serra d’Or”(2000). “El cor. Pretext poètic en la poesia de Maria Àngels Anglada”, dins Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003).

Lluïsa Julià
Escriptora i investigadora, s’ha especialitzat en la literatura moderna i contemporània catalana. Es va doctorar amb una tesi sobre Joaquim Ruyra sobre el qual ha escrit i editat nombrosos llibres i articles. Posteriorment s’ha especialitzat en l’obra de narradores i poetes. De Caterina Albert / Víctor Català i Maria Antònia Salvà a Felícia Fuster, Maria Àngels Anglada o Maria-Mercè Marçal. Entre els seus títols destaquen Tradició i orfenesa. Per a una genealogia de l’escriptora catalana (2007), Els miralls de la ficció. La narrativa de Maria Àngels Anglada (2013) i, més recentment, la biografia Maria-Mercè Marçal. Una vida (Galàxia-Gutenberg 2017). Acaba de participar en el Simposi Teresa Pàmies. Política, memòria i literatura (IEC 8.10.2019). Exerceix la crítica en revistes especialitzades com Serra d’Or, Caràcters, Haidé, Lectora, Revista de Catalunya o Ínsula, entre d’altres.

Mireia Munmany
És llicenciada en periodisme, màster en gestió cultural i doctora industrial en Traducció, gènere i estudis culturals. Gestora cultural de professió s’ha especialitzat en patrimoni literari. Ha publicat La gestió del patrimoni literari (URV, 2017), – fruit de la tesi doctoral Gestió del patrimoni literari català femení. Conceptualització i proposta d’anàlisi (UVic-UCC, 2016)-, a més de diversos articles. Actualment treballa a Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català, com a directora de projectes i participa, com a docent, en diversos postgraus i màsters. També ha desenvolupat tasques a la Fundació Jacint Verdaguer, a la Fundació Miquel Martí i Pol i ha estat professora/col·laboradora docent a la UOC.

Vicenç Llorca
És Doctor en Comunicació Social i Llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana). Catedràtic d’Ensenyament Secundari, com a autor ha publicat una trentena de títols entre poesia, assaig i novel·la. Citem algunes obres com el poemari Cos de poderosa llum (2019), la novel·la Aquell antic missatge de l’amor (2018) o l’assaig Màrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric (1989). També ha donat a conèixer materials pedagògics, com el manual Literatura Universal (juntament amb Susanna Rafart, 2008). Com a crític, ha publicat nombrosos articles sobre literatura catalana. Actualment és col·laborador de Serra d’Or.

Eulàlia Lorés
Professora de llatí i de llengua i literatura catalana de l’Escola de Batxillerats de la Institució Cultural del CIC des de l’any 1986, Eulàlia Lorés és Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha publicat el llibre Els referents clàssics en l’obra de Maria Àngels Anglada: una lectura de Sandàlies d’Escuma, una edició no venal (Barcelona 2013), que és el Treball de fi de carrera dut a terme el curs 2004-2005 i que conté un pòrtic redactat per Francesc Foguet i Boreu. Pertany al Circulus Latinus Barcinonensis des de l’any 2013 i a Tot Història Associació Cultural, on és membre de la Junta des del curs 2019-2020.

Anna Perera Roura
Llicenciada en Filologia Catalana (2009), màster de recerca en Humanitats (2010) i doctora en literatura catalana (2015) amb la tesi L’erotisme en la poesia catalana del segle XX: Joan Salvat-Papasseit, Josep Palau i Fabre i Gabriel Ferrater. És directora adjunta de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona i professora associada del Departament de Filologia i Comunicació de la mateixa universitat. També forma part del grup de recerca de Literatura de l’Edat Moderna, Contemporània i Patrimoni Literari.

Enric Pujol
Historiador. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La seva tesi fou Història i reconstrucció nacional. La historiografia a l’època de Ferran Soldevila (2003) i ha dedicat diferents llibres a l’obra d’aquest historiador. També ha estudiat d’altres figures rellevants com Rosa Leveroni, Maria Àngels Anglada, Salvador Dalí, Alexandre Deulofeu o Carles Fages de Climent. Fou co-director del Diccionari d’historiografia catalana (2003), co-comissari del Museu de l’Exili de la Jonquera i, junt amb Josep Santesmases, ha dirigit el Diccionari de diputats de la Mancomunitat de Catalunya (2019). També recentment ha publicat Tres imprescindibles: F. Soldevila, J. Vicens Vives i P. Vilar (2015), Josep Tarradellas. President de la Generalitat restaurada (1977-1980) (2018) i Figueres, la Gernika catalana (2019).

Jaume Radigales
Doctor en Història de l’Art, és professor universitari i crític musical. Professor titular de la Facultat de Comunicació i RR.II. Blanquerna (Universitat Ramon Llull), hi imparteix Estètica i Narrativa de Gèneres Audiovisuals També imparteix docència al màster La Música com a art interdisciplinar a la Universitat de Barcelona, on és professor de Dramatúrgia musical i d’Història de l’Òpera. Ha liderat diversos projectes competitius R+D sobre la relació entre la música i la imatge. Ha estat crític musical de La Vanguardia i, des del 2019, ho és del diari Ara. Realitza a Catalunya Música el programa Una tarda a l’òpera. Té una quinzena de llibres divulgatius, acadèmics i d’assaig, i nombrosos articles a revistes i publicacions especialitzades. Des del 2016, és corresponsable de continguts dels programes de mà del Gran Teatre del Liceu.

David Serrano
Professor de la Facultat de Comunicació de la URL. Doctor en Filologia Catalana (UAB), amb la tesi “La literatura concentracionària europea: Joaquim Amat-Piniella”. Especialitzat en la transmissió del testimoniatge de supervivents dels camps franquistes (Gando, Gernika, Tetuan) i dels camps nazis (Auschwitz, Bergen Belsen, Treblinka, Mauthausen, Ravensbrück, Sachsenhausen, etc.). Ha publicat diversos volums, com Littérature européenne des camps de concentration et d’extermination nazis. Dictionnaire critique (Editor, 2007), Les dones als camps nazis (2004), El llanto de la maleta (2016, traduïda al polonès), Els supervivents dels camps nazis (2018). També ha dirigit els documentals Giza, la niña de la maleta (2014), Menazka: la cassola (2015), premiats al Punta del Este Jewish Film Festival com a millors llargmetratges, Juan Camacho, de Mauthausen a Montevideo (2008).

Carme Torrents
Historiadora de l’Art i Màster en museologia i gestió del Patrimoni Cultural per la UB. Ha estat directora de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles durant 16 anys i també directora de la Fundació Jacint Verdaguer des de la seva creació fins al moment de jubilar-se. Impulsora de Verdaguer Edicions des de 2013 que s’ocupa de l’edició crítica de l’Obra Completa de Verdaguer. Impulsora la creació d’Espais Escrits. Xarxa Del Patrimoni Literari Català (http://www.espaisescrits.cat). Autora de propostes didàctiques relacionades amb art i literatura. Ha impulsat projectes de Recerca innovació en torn a Verdaguer. Ha comissariat diverses més de dotze exposicions, entre les quals destaca: Verdaguer segrestat. La utilització del mite durant el franquisme (2017). Autora de diversos articles sobre Patrimoni Literari i les Cases Museu d’escriptors. El més recent Verdaguer i Folgueroles: dos noms en un.

Francesca R. Uccella
Antropòloga, doctora per la UB i La Sapienza di Roma. Es llicencia en Lettere e Filosofia al 2003 a La Sapienza di Roma amb una tesi en Etnologia delle Culture Mediterranee titulada ‘‘Come una pietra in uno stagno”. Le strategie della memoria del Parco Letterario Carlo Levi di Aliano. El 2009, després d’un màster en antropologia social i cultural realitzat a la UB, va iniciar un doctorat en temes relacionats amb el patrimoni literari dels llocs. El títol de la tesi és Patrimoni literarari i identitat. La valorització de llocs, paisatges i memòria compartida a Itàlia i a Catalunya. El 2020 va acabar la Scuola di Specializzazione in Beni Demoetnoantropologici de La Sapienza amb la tesi Il mito rivisitato. Un’esperienza di patrimonializzazione del Carnevale. De 2005 a 2013 va treballar com a tècnica de la Càtedra de Patrimoni Literari M. Angels Anglada – Carles Fages de Climent de la UdG, col·laborant a la creació de diferents itineraris literaris. També a la UdG, de 2008 a 2012 va impartir assignatures relacionades amb el patrimoni cultural i literari per al Màster de Turisme. A partir del 2008 va començar a treballar sobre Basilicata, en temes relacionats amb el Carnaval i les màscares d’Aliano. El 2019 publica la seva primera guia literària a Itàlia, Aliano, Matera i Moliterno. Itinerari letterari nelle Case della Memoria sulle tracce di Carlo Levi e Michele Tedesco.