FERRAN SÁEZ MATEU
Humanisme en temps de distorsions
Institut d’Estudis Catalans, Sala Nicolau d’Olwer
Barcelona, 14 març de 2025
Després del panorama sobre els diversos gèneres de les lletres catalanes del segle XXI, en el cicle de «Clàssics Contemporanis», impulsat també per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC), volem centrar l’atenció en una figura representativa de la poesia, la novel·la, el teatre, l’assaig i la traducció.
L’objectiu de «Clàssics Contemporanis» és aprofundir en el coneixement dels escriptors i escriptores actuals; oferir-ne una lectura crítica, i proporcionar bibliografia solvent sobre personalitats molt rellevants de la literatura catalana del segle XXI.
El quart simposi és dedicat a Ferran Sáez Mateu (la Granja d’Escarp, Segrià, 1964), un autor que ha fet de l’assaig el centre de la seva creació literària. Sáez Mateu ha volgut connectar amb la tradició humanista per qüestionar les idees comunes des d’una artistització argumental que exemplifica clarament tant la capacitat revulsiva de l’assaig com la seva peculiar situació entre el camp intel·lectual i el camp literari. Proposem interrogar l’obra de Sáez Mateu, que s’encarna també en altres gèneres (el dietarisme, l’articulisme, la poesia i la narrativa), des del doble punt de vista del debat argumental i de la funció literària.
Programa
9.45
Presentació / Francesc Foguet i Víctor Martínez-Gil
PONÈNCIA
L’assagista i el camp intel·lectual
10.00
Els passats continus / Joana Masó
COMUNICACIÓ
L’assagista i el camp literari
10.40
La prosa autobiogràfica / Anna Esteve Guillén
PONÈNCIA
L’assagista i el camp intel·lectual
11.00
Assajar pensaments per esmolar la reflexió / Gonçal Mayos
11.40 Pausa
COMUNICACIONS
L’assagista i el camp intel·lectual
12.00
Pensar en conversa / Joaquim Noguero Ribes
L’assagista i el camp literari
12.20
Estil literari en l’assaig / Eva Comas-Arnal
12.40 Pausa
13.00
La mirada lírica del pensador / Jordi Llavina
13.20
Entrevista a Ferran Sáez, a cura de Joan Burdeus
Organització
Coordinació del simposi: Víctor Martínez-Gil i Mireia Sopena
Coordinació del cicle: Montserrat Bacardí i Francesc Foguet
Ho organitza: Societat Catalana de Llengua i Literatura
Hi col·laboren: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Departament de Filologia Catalana de la UAB
Resums
Els passats continus
Joana Masó
Els llibres de Ferran Sáez giren al voltant d’un present que busca fer sentit de les diferents memòries del passat. En un moment on els feminismes, els estudis de gènere i els estudis postcolonials il·luminen la urgència de mudar les veus, de canviar els corpus literaris que legitimem com a font per pensar els nostres problemes contemporanis, la producció assagística, de caràcter autobiogràfic i les ficcions de Ferran Sáez despleguen amb persistència les continuïtats de la tradició i de la modernitat que arriben fins a nosaltres. Lluny de la interrupció del cànon i de les seves deconstruccions, que en les últimes dècades ens han permès reinventar les preguntes heretades, l’obra de Ferran Sáez declina passats continus posant sota sospita les reescriptures polítiques de la història.
La prosa autobiogràfica
Anna Esteve Guillén
En aquesta comunicació es presentarà una aproximació a la prosa autobiogràfica de l’assagista Ferran Sáez Mateu a través de l’estudi del seu dietari La vida aèria (2019) i del llibre de records Acaçar la boira (2022). El propòsit és interpretar els trets més rellevants que presenten cadascuna d’aquestes obres, parant atenció en allò que les singularitza. Aquesta anàlisi contribuirà a definir el món personal de l’autor i sobretot la mirada que sobre la realitat plasma en un i altre títol. Per últim, es contextualitzarà La vida aèria dins el corrent del dietarisme català contemporani.
Assajar pensaments per esmolar la reflexió
Gonçal Mayos
Ferran Sáez Mateu teoritza l’experiència i pràctica de l’assaig, sempre en relació amb el mestre Montaigne i l’aplica amb similar amplitud antropològica, des d’una identificació profunda amb valors il·lustrats que defugen l’eurocentrisme. Critica els progressistes postmoderns i reclama més coherència, lucidesa crítica, autocontrol racional i domini de les tecnologies de la informació i comunicació. Ho assumeix com la tasca del nostre temps i considera l’assaig l’eina més poderosa i libèrrima, que cal esmolar contínuament, perquè l’emancipació és necessària i indefugible, però sempre imperfecta, on totes les metes són «volants», amb experiències situades culturalment i diàlegs lluitant entre l’individual i l’universal.
Pensar en conversa
Joaquim Noguero Ribes
Els sistemes estan sobrevalorats. Si pensar és trobar el pal de paller que ens sosté, els sistemes creen muralles i encastellen el pensament. Amb un sistema a les mans es pot renunciar a pensar en present i mirada crítica. Pensar per viure, ni que sigui acaçant la boira per fer presents les absències que ens inquieten, és l’antídot que planteja el musculat i atrevit cos de pensament de Ferran Sáez Mateu, quan se sap humilment provisional, sol amb si mateix com Montaigne i per naturalesa dialèctic com la maièutica socràtica. La seva és una escèptica conversa lúcida amb els clàssics. Models propers? També gent de diari i carrer: Joan Fuster, Josep Pla, Francisco Umbral… Pensar amb imatges és part de la recepta d’un fill del segle xx.
Estil literari en l’assaig
Eva Comas-Arnal
L’escena o l’exemple són ben sovint l’espurna que dispara el pensament de Ferran Sáez Mateu que, articulat en forma d’assaig, pren volada i s’estén per frases en les quals la musicalitat fa del raonament un fil plaent de seguir. El punt de partida arrelat en el cas particular defineix, en part, l’estil literari de Sáez Mateu. Però la seva prosa també beu de l’estudi aprofundit de l’obra de Montaigne, al qual va dedicar la tesi doctoral, així com als grans clàssics del gènere. L’objectiu d’aquesta comunicació no és cap altre que dur a terme una aproximació a l’estil literari de l’autor tot fent referència a dues de les obres de l’inici de la seva trajectòria: El crepuscle de la democràcia (Edicions 62, 1999) i Dislocacions (Tres i Quatre, 1999) i a un dels seus darrers textos publicats: La fi del progressisme il·lustrat. El debat natura/artifici en la política (Pòrtic, 2024).
La mirada lírica del pensador
Jordi Llavina
Figura dinàmica del pensament i àvid lector, Ferran Sáez Mateu és, per la varietat dels seus interessos i per la seva capacitat d’expressar-se amb solvència en camps intel·lectuals i artístics varis, una rara avis del sistema cultural català. I ha excel·lit en gèneres molt diversos, no sols en l’assaig. Sigui com sigui, en tot el que escriu hi ha el que en podríem dir la «reminiscència lírica». Al principi ja existia el verb (poètic): més enllà de la contingència que comencés escrivint versos, com tants adolescents, l’escriptura de Sáez Mateu no deixa mai de tenir present la mirada lírica. I això és així per la qualitat de la prosa, però també perquè les referències poètiques, en els seus assajos, són freqüents.
Notes biogràfiques
Joana Masó és professora agregada de literatura francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora la Càtedra UNESCO «Dones, desenvolupament i cultures», reconeguda amb un ICREA Acadèmia (2025-2030). Ha traduït textos de crítica i filosofia francesa contemporània d’Hélène Cixous, Jacques Derrida, Jean-Luc Nancy o Catherine Malabou, i ha publicat llibres sobre aquests autors. També és autora de Tosquelles. Curar les institucions (Premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2021 i Premi Crítica Serra d’Or 2022) i Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat, catàleg de l’exposició presentada a Barcelona al CCCB, seguida d’una itinerància internacional a França i Estats Units.
Anna Esteve Guillén és doctora en filologia catalana i forma part del Grup d’Estudis Transversals i del Grup d’Investigació de Literatura Contemporània de la Universitat d’Alacant. Així mateix, ha estat membre de diferents projectes d’investigació centrats en l’estudi de la literatura autobiogràfica catalana (la seva principal línia d’investigació, juntament amb l’estudi del cànon literari no acadèmic i la promoció lectora). Fruit d’aquests projectes són l’assaig acadèmic El dietarisme català entre dos segles (Premi Serra d’Or de literatura i assaig, 2011), així com altres estudis sobre Emili Gómez Nadal, Carmelina Sánchez-Cutillas, Teresa Pàmies, Manuel de Pedrolo, Ferran Soldevila, Joan Fuster i Olga Xirinacs, entre d’altres.
Gonçal Mayos és filòsof, escriptor i professor de la Universitat de Barcelona. Entre els seus llibres destaquen Turbohumanos, A sociedade do controle?, Homo obsoletus: precariedad y desempoderamiento en la turboglobalización, Interdisciplinaridade e interconstitucionalidade, Macrofilosofia della globalizzazione e del pensiero unico, La sociedad de la ignorancia, Hegel: dialéctica entre conflicto y razón, La Ilustración, Hegel. Entre lògica i empíria, Violaciones de derechos humanos, poder y estado, Ilustración frente a Romanticismo, Macrofilosofía de la Modernidad, Postdisciplinariedad y desarrollo humano, Hi ha una nova política? i Interrelación filosófico-jurídica multinivel.
Joaquim Noguero Ribes és periodista cultural i comissari d’exposicions. Llicenciat en filologia hispànica i filologia catalana, ha estat professor a les Universitat Ramon Llull i Universitat Autònoma de Barcelona, com també ha impartit crítica a l’Institut del Teatre i al Conservatori Superior de Dansa. Professor a l’Aula d’Escriptura de Girona, actualment és director de la revista Serra d’Or i crític de La Vanguardia. Ha comissariat més de vuitanta exposicions de literatura, còmic, il·lustració, fotografia, jocs, teatre i dansa en centres com el Palau Robert, l’Arts Santa Mònica i el festival BCNegra.
Eva Comas-Arnal és escriptora, traductora, filòloga i doctora en periodisme. Actualment és professora associada al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat diverses investigacions sobre la prosa de Mercè Rodoreda, entre les quals Afinar l’estil. La reescriptura de «La mort i la primavera» a partir dels comentaris d’Armand Obiols (IEC, 2022) i El somni blau. Estudi dels somnis en la narrativa de Mercè Rodoreda (IEC, 2020). Premi Proa de novel·la 2024 amb l’obra Mercè i Joan (Proa, 2024), també ha fet recerca sobre l’educació en època republicana i franquista en diverses poblacions catalanes.
Jordi Llavina és llicenciat en filologia catalana. Entre els seus llibres de poemes, destaquen La corda del gronxador (2006, Premi Ciutat de Palma), Diari d’un setembrista (2007, Premi Alfons el Magnànim i Premi de la Crítica Serra d’Or), Vetlla (2012, Premi Vicent Andrés Estellés i Premi de la Crítica), Ermita (2017, Premi Lletra d’Or) i Un llum que crema (2023, Premi Carles Riba). També és autor dels assaigs Neu, fang, rosada, constel·lació. Articles, treballs, apunts sobre la poesia de Joan Vinyoli (2014) i 100 llibres catalans que fan de bon llegir (2022). El 2023 va publicar Proses de l’entreclaror (2023), a mig camí entre la ficció i la literatura del jo.
Joan Burdeus és periodista. Graduat en filosofia per la Universitat de Barcelona i en comunicació audiovisual per la Universitat Ramon Llull, treballa com a crític per a diversos mitjans de comunicació, especialitzat en televisió, cinema, cultura contemporània i filosofia. Ha estat redactor en cap de la sèrie documental de Betevé Lògic: arxiu cultural i guionista i director de diversos projectes, com ara el curtmetratge Trobar-te (2018), seleccionat en diversos festivals, i la websèrie Welcome to Berlin, finalista al Festival Zoom Igualada (2017). Actualment és cap d’opinió i publica regularment al diari digital Núvol.
