El Departament de Filologia Catalana de la UAB desenvolupa una àmplia gamma de línies de recerca que afecten els múltiples vessants de la llengua i la literatura catalanes.
Aquestes línies de recerca s’articulen a través de centres i grups consolidats de recerca amb projectes finançats per organismes públics. El grup de recerca més antic i nombrós és el Centre de Lingüística Teòrica(CLT)—amb membres del Departament de Filologia Espanyola—, que actualment desenvolupa projectes finançats en gramàtica comparada. A més, molts dels seus membres han estat els editors o col·laboradors d’obres de referència en el camp, com ara la Gramàtica del Català Contemporani, la gramàtica normativa de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans o el projecte en curs de Gramàtica del Català Antic.
Un altre grup consolidat de recerca és el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC), que des fa més de vint anys es dedica a l’estudi de la història de la literatura catalana des del segle XIX fins a l’actualitat: l’estudi d’autors, moviments, corrents estètics, història dels gèneres literaris, plataformes de difusió i recepció de models forans, entre altres temes, abordats des de perspectives metodològiques eclèctiques. Els seus projectes i publicacions han tingut un impacte important en l’estudi de la literatura catalana dels segles XIX i XX en forma d’articles, llibres i projectes editorials col·lectius, com el Diccionari de la Literatura Catalana. A més, alguns membres del GELLC participen també en el Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, un Centre Especial de Recerca de la UAB format per més de vuitanta investigadors de diferents disciplines —historiadors, filòlegs, politòlegs, comunicòlegs, sociòlegs, economistes— especialitzats en l’estudi d’aquest període històric.
Un grup consolidat de recerca més jove, però de ràpid creixement, és el Grup de Literatura Medieval (GLCM), nascut al 1998, sota la direcció dels professors Lluís Cabré i Josep Pujol i que s’integra en el macrogrup interuniversitari Literatura i Cultura a la baixa Edat Mitjana. Un aspecte destacat de la investigació del GLCM ha estat l’estudi de la recepció de les literatures grega i romana (en la llengua original o en traducció) a la Catalunya medieval, a través de l’estudi i edició de les versions d’autors clàssics del segle XV.
El Departament també compta amb una línia de recerca en fonètica, a través del grup consolidat Grup de Fonètica Experimental, que en col·laboració amb l’IEC investiga els processos de producció i percepció de sons lingüístics, amb especial referència al català, amb ús de la instrumentació més recent en el camp de la fonètica experimental. El grup s’ha especialitzat en l’estudi dels mecanismes coarticulatoris, en les característiques prosòdiques i en les estratègies de producció i percepció de sons, amb especial referència al català.
Pel que fa a la línia de recerca sobre la llengua dels mitjans de comunicació, és el Grup Llengua i Mèdia el que s’ha centrat en aquest àmbit temàtic. El grup, que es va crear fa més de vint anys, ha fet estudis sobre la qualitat de la llengua de TV3, des de l’estàndard dels informatius fins al col·loquial mediatitzat, propi de les sèries, els magazins i les retransmissions esportives. També ha abordat la relació entre la llengua oral i la llengua escrita en l’estudi sobre la subtitulació i l’audiodescripció en català, per als discapacitats auditius i visuals. Darrerament, s’ha centrat en el discurs dels programes televisius de divulgació de coneixement, en la controvèrsia i la tertúlia televisiva, i en l’emocionalització del llenguatge.
Finalment, de constitució recent, el Grup de Recerca en Arts Escèniques (GRAE), derivat del GELCC, integra diversos investigadors del teatre, vinculats a universitats catalanes i estrangeres, amb l’objectiu de crear una estructura de recerca de referència en els estudis teatrals europeus. Com a grup de recerca emergent, reconegut i finançat per l’AGAUR (2009 SGR 1034), els objectius científics del GRAE s’articulen, en una primera etapa, al voltant del concepte de les “altres Europes” aplicat en l’eix cronològic del teatre contemporani.
