Històries catalanes de ciència-ficció durant la guerra freda i el franquisme.

La bomba atòmica, la cursa armamentística, la cursa de l’espai, l’arribada a la Lluna, els ovnis, la conscienciació ecològica, la reivindicació feminista i racial, la societat de consum, les drogues, els electrodomèstics, la televisió…

A partir del 1945 el món es va accelerar i la ciència-ficció va esdevenir una literatura gairebé realista. Si d’una banda hi havia una gran expectació per totes les possibilitats que s’obrien a la humanitat, de l’altra les pors del planeta es van projectar en un escenari dominat per la guerra freda i per l’espectre de l’apocalipsi. El segle XXI és l’hereu d’aquella Terra que es movia a batzegades, de les seves esperances i dels seus temors, alguns dels quals, aparentment oblidats, han ressorgit. Cal, doncs, tornar a llegir la ciència-ficció que es va escriure aleshores.

Una Terra, més enllà proposa fer un recorregut per la ciència-ficció catalana d’aquell temps, entre els anys quaranta i la fi del franquisme, i convida a endinsar-se en un territori propi i a la vegada universal. L’antologia es divideix en quatre apartats temàtics (Apocalipsis i refundacions, La cursa i l’exploració de l’espai, Anacronismes i paradoxes temporals i Burocràcies i altres distopies) i presenta un total de 22 contes escrits per noms que, dels més consagrats als més desconeguts, s’apleguen sota l’estendard de l’esglai i de la meravella: Joan Oliver, Antoni Ribera, Pere Calders, Jaume Cabré, Ramon Pérez-Pujol, Màrius Lleget, Sebastià Estradé, Jaume Ministral i Masià, Pere Verdaguer, Joan Baptista Xuriguera, Nicolau M. Rubió, Manuel de Pedrolo, Anna Murià, Pere Verdaguer, A. Munné-Jordà, Roser Cardús i Maria Aurèlia Capmany. Els contes d’Una Terra, més enllà, molts dels quals havien esdevingut pràcticament introbables, ofereixen una nova visió de la literatura del moment i demostren que la ciència-ficció catalana, per la seva història i per la seva actualitat, és encara un territori ple de sorpreses.