Pep Sanz ressegueix la presència de l’autor francès André Gide a Catalunya. Estudia el paper d’alguns agents culturals (autors, crítics, editors, revistes) i para esment a les traduccions publicades entre el modernisme i l’inici del franquisme.
Pep Sanz, André Gide a Catalunya (1900-1939). Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 248)
L’espai literari francès va ser, durant bona part dels segles XIX i XX, un àmbit de referència per a bona part de la literatura catalana. Aquest llibre ressegueix la recepció a Catalunya d’André Gide, un escriptor que va tenir una gran transcendència pública, tant a França com a diversos països europeus, fins l’endemà de la Segona Guerra Mundial (va ser premi Nobel el 1947). En aquest recorregut s’explora el paper d’alguns agents culturals (autors, editors, crítics, revistes, etc.) i s’estudien les traduccions publicades entre el modernisme i la guerra civil. Es para esment, també, a la incidència d’aquest escriptor en algunes qüestions determinants per a la configuració de la modernitat, com ara la divulgació d’autors estrangers, les polèmiques al voltant de l’art i la moral, el debat sobre la novel·la, o la funció social dels escriptors.
Sobre l’autor
Pep Sanz Datzira és llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Traducció i Estudis Interculturals per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha cursat un màster en Estudis Romànics a la Universitat de la Sorbona, d’on ha estat lector de llengua i literatura catalanes. Ha ensenyat a la Universitatde Toulouse-Jean Jaurès i actualment és professor associat al Departament de Filologia Catalana de la UAB. És l’editor de l’Epistolari Jordi Arbonès & Antoni Clapés i l’Esclat que ara m’ofrenes, obra poètica de Lluís Casals. Ha publicat estudis sobre literatura catalana contemporània i col·labora a la revista Els Marges.
Més informació
Fitxa del llibre (Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
Fulleja el llibre!
