Neix el Centre d’Estudis Joan Brossa
La Fundació Joan Brossa ha reunit els membres que integren el Centre d’Estudis de Joan Brossa en una primera sessió de treball fundacional.
Els membres integrants representen la transversalitat de gèneres literaris i artístics i la mirada polièdrica del poeta, a la vegada que suposen un relleu generacional.
Aquest nou organisme donarà impuls a la recerca i al coneixement de l’obra de Brossa i dotarà de contingut el nou equipament cultural “La Seca 2. Espai Joan Brossa”.
El Centre d’Estudis Joan Brossa serà dirigit des de la Fundació per part de Vicenç Altaió i Glòria Bordons, sota la coordinació de Judith Barnés.
Nou impuls generacional
Dimarts 25 d’abril a la sala de juntes del MACBA es va donar el tret de sortida al Centre d’Estudis Joan Brossa. Hi assistiren les catorze persones convocades. Vicenç Altaió, actual President de la Fundació Joan Brossa, posà de manifest la necessitat de renovar, reimpulsar i obrir l’entitat tot convertint el Centre d’Estudis Joan Brossa en l’autèntic batec de la Fundació.
Els membres seleccionats per formar part del Centre d’Estudis provenen de tots els àmbits que va abraçar la poesia brossiana. Hi ha estudiosos, amics del poeta, representants d’equipaments culturals afins i també una presència important de figures emergents que han de contribuir a mantenir viu l’esperit de Brossa i, a la vegada, impulsar i promoure la poesia experimental i les pràctiques literàries intertextuals. Així doncs, les persones que integren el Centre d’Estudis són:
Glòria Bordons (Barcelona, 1953)
Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954)
Albert Mestres (Barcelona, 1960)
Ester Xargay (Sant Feliu de Guíxols, 1960)
Teresa Grandas (Barcelona, 1963)
Ferran Madico (Reus, 1963)
Manuel Guerrero (Mataró, 1964)
Francesc Foguet (Pla d’Urgell, 1971)
Jordi Marrugat (Sabadell, 1978)
Marc Audí (Barcelona, 1979)
Eduard Escoffet (Barcelona, 1979)
Alícia Kopf (Girona, 1982)
Rosa Tharrats (Barcelona, 1983)
Judith Barnés (Barcelona, 1985)
També es compta amb la presència simbòlica del cineasta Pere Portabella i del músic Carles Santos, clars referents de l’univers brossià.
Propòsits i línies de treball
A grans trets les funcions que assumeix el Centre d’Estudis Joan Brossa són:
- A grans trets les funcions que assumeix el Centre d’Estudis Joan Brossa són:
- Estimular, entre els més joves, el coneixement de Brossa, de les seves pràctiques i de les complicitats amb la seva generació.
Fomentar la investigació de l’autor a partir de la consulta i l’estudi del Fons Joan Brossa dipositat al MACBA. - Promoure l’estudi de la poesia brossiana en relació als seus contemporanis i als creadors actuals.
Desenvolupar estratègies diverses per difondre l’obra del poeta i posar-la a l’abast del públic. - Canalitzar recursos perquè l’obra de Brossa estimuli la creació contemporània.
El Centre d’Estudis es constituí en un moment en què la Fundació està negociant el trasllat a “La Seca 2. Espai Joan Brossa” amb l’Ajuntament de Barcelona. Aquest trasllat, que tindrà lloc a la tardor i que anirà acompanyat d’un increment de la dotació pressupostària anual, implicarà que des del Centre d’Estudis es treballi en la definició dels projectes expositius i de les activitats que s’hi desenvoluparan. També caldrà afrontar de quina manera es plantejarà la celebració del centenari del naixement del poeta que tindrà lloc al 2019.
Vicenç Altaió i Glòria Bordons dirigeixen el Centre d’Estudis Joan Brossa i Judith Barnés, gestora cultural de la Fundació, n’assumeix la coordinació. L’ambició del projecte farà que es constitueixin diversos grups de treball per tal de potenciar tots els àmbits que es volen abraçar:
editorial, recerca i universitats, projectes expositius, programació cultural, pràctiques creatives contemporànies i difusió internacional.
Donar casa a aquells que no en tenen
L’equip de treball ha respost amb entusiasme i ja han començat a sorgir les primeres idees
- Francesc Foguet proposa convertir “La Seca 2. Espai Joan Brossa” en una “Universitat Brossa” que aculli activitats formatives adreçades a públic universitari.
- Albert Mestres planteja l’organització d’un simposi internacional de poesia escènica que impliqui universitats i equipaments teatrals.
- Marc Audí reivindica una edició ben feta i assequible de les Suites de poesia visual i dels Poemes habitables de Joan Brossa.
- Ester Xargay proposa la creació d’un Premi Joan Brossa que doni veu a “l’altra literatura”.
- Eduard Escoffet incideix en la necessitat de connectar Brossa amb l’escena internacional i de celebrar un centenari de sacsejada poètica.
- Teresa Grandas aposta també per la internacionalització i expressa la necessitat d’impulsar el Fons Joan Brossa, dipositat en el MACBA, i de donar continuïtat a la recerca.
- Ferran Madico destaca la sintonia entre el teatre i la Fundació amb l’objectiu de treballar conjuntament en la creació de l’Espai Joan Brossa.
- Manuel Guerrero suggereix propostes expositives que reivindiquin la relació personal i professional que Brossa va mantenir amb altres creadors. Un exemple seria Antoni Tàpies.
- Rosa Tharrats, en la mateixa línia, proposa projectes d’investigació al voltant dels membres de Dau al Set, com ara el Doctor Obiols o l’editor Joan-Josep Tharrats.
- Alícia Kopf concep un espai que doni acollida als joves creadors i que reivindiqui l’univers brossià des de la contemporaneïtat.
La propera sessió de treball del Centre d’Estudis Joan Brossa tindrà lloc el 27 de juny a les 9.30h. a la “La Seca 2. Espai Joan Brossa”.
Fundació Joan Brossa
La Fundació Joan Brossa es constituí el 20 d’octubre de 1999 amb el propòsit de promoure i conservar l’obra del poeta i difondre el seu missatge a un ampli nombre de lectors i espectadors. Entre d’altres objectius figuren l’organització i classificació de la seva obra, el foment d’accions destinades a un major coneixement i divulgació tant del poeta com de la cultura catalana, la concessió de premis, beques i ajuts destinats a la investigació i a la formació i l’edició d’inèdits i la reedició de la poesia completa de Joan Brossa. La idea arrenca del testament del poeta, on deixava totes les seves pertinences a la Fundació que es creés amb el seu nom i delegava en Pepa Llopis, la seva companya, la capacitat per endegar-la.
La Fundació ha tingut diverses seus d’ençà de la seva creació. Actualment, l’entitat es troba al Centre d’Estudis i de Documentació del MACBA atès que tant el fons artístic, com l’arxiu personal i la biblioteca del poeta han estat cedits en dipòsit en aquest museu. Cal tenir present, però, que la Fundació és una entitat independent del museu. Així doncs, si el MACBA vetlla per la correcta catalogació i conservació del Fons Joan Brossa, la Fundació s’encarrega de difondre el patrimoni del poeta. El treball col·lectiu amb el MACBA vol contribuir a convertir Joan Brossa en un referent literari, artístic, cultural i social de la Catalunya contemporània.
Pel que fa a les activitats, la Fundació desenvolupa anualment un programa cultural ben ampli adreçat a tot tipus de públic. Algunes de les propostes més destacades són: itineraris urbans, exposicions itinerants, tallers de poesia, clubs de lectura, recitals poètics, presentacions de llibres, taules rodones, etc. D’altra banda, l’entitat ha consolidat un projecte educatiu que té com a objectiu principal fomentar la reflexió i la creativitat de les noves generacions. Des de la Fundació també es treballa amb altres entitats culturals afins amb la voluntat de teixir una constel·lació brossiana que mostri el vessant més polièdric i transversal del poeta.
Contacte
Judith Barnés. jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat
Direcció: Plaça dels Àngels, 8 – 08001, Barcelona
Web: www.fundaciojoanbrossa.cat
Telèfon: 93 458 99 94
