El dia 17 de febrer a les 15:30 hores tindrà lloc a la Sala de Juntes de la Facultat de Filologia, Traducció i Interpretació i en línia el seminari de recerca en Filologia Catalana de Mar Massanell amb el títol “La distribució dels auxiliars de perfet ésser i haver en català antic”.

Mar Massanell (UAB-IEC)
“La distribució dels auxiliars de perfet ésser i haver en català antic”

Data: Dijous, 17 de febrer , 2022
Hora: 15:30 h
Seminari híbrid presencial i en línia:
Lloc: Sala de Juntes
Enllaç a la sessió en línia

 

Resum

El català antic tenia dos auxiliars de perfet, ésser i haver, com s’esdevé encara avui en altres llengües romàniques, com l’italià i el francès, i germàniques, com l’alemany i el neerlandès. D’altres, com el castellà, entre les primeres, i l’anglès, entre les segones, han experimentat un procés, paral·lel al que ha patit el català, de reducció de dos auxiliars a un, a conseqüència de la introducció gradual i progressiva de haver en l’àmbit de ésser. En la nostra intervenció ens proposem, d’una banda, de descriure quina era la distribució dels auxiliars de perfet en català antic i, de l’altra, d’analitzar per quines vies es va iniciar, ja en el període medieval, l’expansió de haver en detriment de ésser. Per a fer-ho, tindrem en compte les descripcions contingudes en les gramàtiques històriques de la llengua catalana (Badia i Margarit 1951, Moll 1952, Duarte & Alsina 1986, Batlle et al. 2016) i en la bibliografia prèvia sobre la doble auxiliaritat en català (especialment, Par 1923, Batlle 2002, Ramos 2005, Mateu 2005, Massanell & Mateu 2018, Massanell 2020), i ens servirem de les dades d’ús real de la llengua que hem pogut obtenir mitjançant buidatges del Corpus Informatitzat del Català Antic (CICA), les quals hem analitzat a la llum d’algunes de les aportacions sobre la selecció de l’auxiliar fetes per a altres llengües, com les de McFadden & Alexiadou (2006, 2010) i, molt especialment, les de Sorace (2000, 2004). Tanmateix, hem reinterpretat la jerarquia de selecció de l’auxiliar establerta per aquesta autora no com una jerarquització de verbs sinó de construccions. Així hem fet nostra la hipòtesi que un mateix verb es pot associar amb construccions sintacticosemàntiques diferents (Goldberg 1995, Borer 2004), fet que implica que la selecció de l’auxiliar no ve determinada tant pel verb com per la construcció en què apareix (Mateu 2015, Mateu & Massanell 2015).