Amb el suport del projecte PID2019-106743GB-C22 Invisible Knowledge: The Politics of Censorship, and Science Popularization (1940-1990) i adscrit al Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC), l’editorial Punctum ha publicat un llibre de Xavier Vall, professor del Departament, sobre aquest oblidat escriptor: Humbert Pardellans (1914-1968). Del vitalisme relativista a l’existencialisme neorealista.
L’edició digital del llibre és íntegrament accessible a la pàgina web de l’Editorial Punctum
Sobre Humbert Pardellans
Humbert Pardellans i Sala, si bé va néixer a Sitges el 1914, es va criar a Vilanova i la Geltrú, on, ajudant el pare adoptiu, va fer de fotògraf. Aquest ofici en va afavorir la plasticitat de l’obra literària. Tot i haver-se vinculat a l’anarquisme, es va afiliar a Estat Català i, lluitant en les seves milícies des del Desembarcament de Mallorca, va esdevenir oficial. Capturat al final de la Guerra Civil, va ser reclòs, entre altres centres, al camp de concentració de Sant Marcos (Lleó) i a les presons barcelonines de Sant Elies i la Model. En ser alliberat, va participar en la lluita clandestina en el Front Nacional de Catalunya, a conseqüència de la qual es va haver de refugiar a París. En aquesta ciutat, va fer de professor de llengua i literatura castellanes al Lycée Carnot i a l’École Berlitz, va divulgar aquestes matèries en diverses publicacions, va ser un dels principals redactors d’Estat Català, va dirigir Recull Literari, va col·laborar en altres revistes (algunes sud-americanes) i va projectar col·leccions de diversos gèneres. Establert a Portvendres des del 1965, va treballar per a editorials barcelonines com a traductor i corrector. A més de conrear ocasionalment el teatre i la poesia, va escriure articles sobre variades matèries i narracions en què va aplicar les seves teories sobre el simbolisme fenomenològic: Dotze hores (1955), aplec de relats cosmopolites, i «Proposició per a un conte o una novel·la» (1956). Es va formar en el vitalisme relativista dels anys trenta, que a la postguerra va assimilar a l’existencialisme, expressant-lo de manera, en part, neorealista. En el curs d’un dels nombrosos viatges arreu del món, va morir a Jaca el 1968, a causa d’un accident automobilístic.
(Extret de la coberta del llibre)
