Estudi sobre la comèdia de Guimerà La farsa
Xavier Vall, professor del Departament de Filologia Catalana, ha publicat en la revista Zeitschrift für Katalanistik, núm. 38, 2025, p. 339-362, l’article Pedagogia contra caciquisme: La farsa, d’Àngel Guimerà.
Aquesta obra, que Guimerà havia pensat anomenar també Lo cacic o La tupinada, es va estrenar el 31 de gener de 1899 al Romea, però, com es demostra, va ser concebuda, si més no, el 1892. Tot i el seu caràcter dramàtic, Guimerà la presenta com a «comèdia», entre altres possibles motius, per realçar-ne la sàtira explícita del sistema polític de la Restauració, especialment del frau electoral. En un marc urbà català contemporani i mitjançant un mestre íntegre que un cacic vol manipular, s’hi planteja també la relació de l’intel·lectual amb la societat. La posició de l’autor s’emmarca en la de la Lliga de Catalunya, que presidia, però amb una visió personal, ètica i deliberadament idealista, que plasma amb els seus recursos característics, més enllà del teatre polític més convencional. L’obra va despertar una gran expectació i, fins i tot, va ser parodiada abans de conèixer-ne prou precisament el contingut. La recepció, tot i l’acceptació del públic i l’elogi general de la representació, en va ser diversa, sobretot en funció de qüestions ideològiques, però també de la valoració de la versemblança (particularment, de la figura del mestre). Ja decidiran els dramaturgs si l’obra, tot i les seves limitacions, es pot recuperar per a l’escena. En tot cas, l’interès històric n’és evident i manté certa actualitat: d’una banda, el caciquisme, encara que pugui ser més subtil, persisteix, no tan sols en l’àmbit polític; de l’altra, la concepció regeneradora de la pedagogia contrasta amb la crisi de l’ensenyament, en què sovint la funció del professor és degradada.
