Martínez-Gil, Víctor; Sopena, Mireia (cur.), L’assaig en català al segle xxi, balanç crític, Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC), 2023. 109 pàgines. Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 27.
L’assaig en català al segle xxi, balanç crític se centra en un gènere literari amb una naturalesa problemàtica, que necessita sempre explicitar-se. El volum s’ha d’entendre com un debat sobre les relacions de l’assaig amb altres gèneres que poden ser literaris i no-literaris, ficcionals i no-ficcionals, de manera que s’hi apleguen tot un seguit de comparacions de l’assaig amb altres textos (científics, de divulgació, filosòfics, periodístics, de crònica, de literatura del jo, d’autoajuda, acadèmics… i fins i tot novel·lescos).
“Després de les jornades i dels volums dedicats a la poesia, a la narrativa i a la dramatúrgia, el títol que ara publiquem té com a protagonista l’assaig i clou el cicle panoràmic que, coordinat per Francesc Foguet i Boreu, la Societat Catalana de Llengua i Literatura ha volgut dedicar als gèneres literaris del segle xxi. La jornada que ara es publica es va celebrar el 28 d’octubre de 2022 a l’Institut d’Estudis Catalans sota el títol L’assaig en català al segle xxi, balanç crític. A diferència del que en els casos anteriors era una dada força compartida i sovint implícita, els curadors d’aquella quarta jornada i del llibre ens veiem en l’obligació de fer un advertiment: la naturalesa del gènere sobre el qual tractem és problemàtica i necessita, sempre, explicitar-se. El lector podrà veure que les intervencions agrupades en la seva forma escrita són, en primer terme, un exercici de definició d’allò que és motiu del discurs mateix. Un exercici que no és pas una simple declaració prèvia, un parlament retòric, sinó el moll de l’os del que l’article desenvolupa. El volum s’ha d’entendre, doncs, com un debat sobre un gènere —periòdicament de moda— que es desenvolupa definint i redefinint les fronteres i les relacions amb d’altres que poden ser literaris i no-literaris, ficcionals i no-ficcionals, de manera que s’hi apleguen tot un seguit de comparacions de l’assaig —acceptades, o bé rebutjades de manera vehement— amb altres textos (científics, de divulgació, filosòfics, periodístics, de crònica, de literatura del jo, d’autoajuda, acadèmics… i fins i tot novel·lescos).
Així, els ponents van ser triats atenent a la seva especialització, pensant en diferents categories d’assaig i en el que comporten per a la definició general del gènere, i se’ls va demanar que el situessin des dels seus interessos d’estudi i culturals: la teoria de la literatura (Pere Ballart), l’assaig literari (Gonçal López-Pampló), la sociologia (Marta Rovira Martínez), la ciència i la divulgació científica (Salvador Macip) i, en la mesura que la forma de difusió també en determina l’escriptura i la funció, la publicació en una època de virtualitat (Josep Mengual). Els components de la taula rodona, amb Teresa Iribarren com a moderadora, Margarida Casacuberta, Marina Garcés i Joan-Carles Mèlich, van parlar com a autors sobre les condicions del l’assaig humanístic, sobre les seves formes de subjectivitat i sobre el públic al qual podia anar adreçat. Hi havia un quart membre convidat, l’escriptor i assagista Vicenç Pagès Jordà, el qual, el maig de 2022, encara va refermar el seu propòsit de participar en el debat; tanmateix, la seva mort, devoradora i prematura, no ho va permetre. Tant els participants com els organitzadors de seguida vam estar d’acord a no omplir el seu buit amb res més que no fos la seva evocació i les seves idees. Al llarg de la taula rodona, i en les altres intervencions, va ser recurrent un tema —al qual Pagès Jordà va dedicar algunes reflexions— que mereixeria un tractament encara més llarg i detallat: les relacions de l’assaig amb el món acadèmic. Unes relacions que poden ser d’exclusió, però que també plantegen aquells límits de fronteres entre, per exemple, l’assaig literari i l’assaig —o el tractat, o l’estudi— universitari i científic. I, si parlem de l’edició, no és pas menys important el paper que les editorials universitàries o acadèmiques hi poden tenir, de vegades amb l’assumpció de publicacions d’accés restringit que els editors privats no poden dur a terme o establint determinats exemples de control científic. D’aquestes paraules, però, no s’hauria d’inferir que presentem una reflexió abstracta o sectorial al voltant de la requalificació dels gèneres literaris i paraliteraris. Ben al contrari, l’interès prioritari dels organitzadors va ser situar tots aquests temes en un temps i en un espai concrets. Una època, la nostra, que no exclogués la mirada al passat, i un territori, el de la literatura catalana, que no deixés de banda la universalitat de l’assaig i la gran necessitat de traduir-ne constantment les novetats. Segurament, com en tots els gèneres, però potser amb una punta més de peremptorietat per l’encalç de l’actualitat en les diferents temàtiques. Per això el títol no és L’assaig català al segle xxi, sinó L’assaig en català al segle xxi.”
(“Pròleg”, p. 1-2)
Altres volums del cicle
La poesia catalana al segle XXI, balanç crític / Edició a cura d’Olívia Gassol i Òscar Bagur
La narrativa catalana al segle XXI, balanç crític / Edició a cura de Josep Camps Arbós i Maria Dasca
La dramatúrgia catalana al segle XXI, balanç crític / Edició a cura de Aïda Ayats i Francesc Foguet
