Rellegir Maria Àngels Anglada aplega les intervencions al simposi homònim que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el 9 de març de 2020, en commemoració del 90è aniversari del naixement de l’escriptora.
Ayensa, Eusebi; Foguet, Francesc (cur.), Rellegir Maria Àngels Anglada, Figueres, Edicions Cal·lígraf, 2020. Assaig. 356 p.
Amb una àmplia obra en el camp de la poesia, la narrativa, la traducció, l’assaig i l’articulisme d’opinió, el corpus creatiu de Maria Àngels Anglada presenta múltiples caires i estrats que els quinze treballs aplegats en aquest volum permeten explorar i revisitar. Organitzada amb el concurs de la Institució de les Lletres Catalanes, la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC) i la Diputació de Girona, juntament amb la col·laboració d’altres institucions públiques i entitats, la trobada a la seu de l’IEC, a Barcelona, es proposava, doncs, rellegir a ulls d’avui les diverses facetes del corpus literari angladià, revalorar els eixos fonamentals del seu pensament humanístic i calibrar la incidència que té la seva obra en el conjunt de les lletres catalanes contemporànies i en la definició del patrimoni literari nacional.
Els llibres clàssics conviden a la lectura i a la relectura. El temps hi posa sediments sòlids i perspectives noves perquè la retrobada amb els textos sigui encara més enriquidora i sorprenent. Els clàssics ens ajuden a «entendre qui som i on hem arribat», com afirma Italo Calvino a Perché leggere i classici (1991). El professor Nuccio Ordine rebla a Classici per la vita (2016) la importància de les grans obres literàries o filosòfiques: no tan sols ens susciten plaer, sinó que sobretot ens ofereixen claus per entendre’ns i entendre millor el món que ens envolta. Els clàssics són la via d’entrada més directa i senzilla a un coneixement molt valuós, d’una dimensió inequívocament humanística, que ens repta a exercir de ciutadans més lliures i cultes, capaços de pensar i raonar de manera crítica i independent. D’acord amb aquestes coordenades, l’escriptora Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 – Figueres, 1999) és, sens dubte, una de les nostres clàssiques contemporànies més prominents, que mereix un espai d’honor en la nostra biblioteca ideal.
Rellegir Maria Àngels Anglada aplega les intervencions —convenientment revisades i ampliades— al simposi homònim que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el 9 de març de 2020, en commemoració del 90è aniversari del naixement de l’escriptora. Autèntica dona de lletres (poeta, novel·lista, traductora, assagista, articulista), el corpus creatiu de Maria Àngels Anglada presenta múltiples caires i estrats que volíem explorar i revisitar des d’ara i aquí. Organitzada amb el concurs de la Institució de les Lletres Catalanes i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC), juntament amb la col·laboració d’altres institucions públiques i entitats, la trobada a la seu de l’IEC, a Barcelona, es proposava, doncs, rellegir a ulls d’avui les diverses facetes del corpus literari angladià, revalorar els eixos fonamentals del seu pensament humanístic i calibrar la incidència que té la seva obra en el conjunt de les lletres catalanes contemporànies i en la definició del patrimoni literari nacional.
Al cap de dues dècades de la mort d’Anglada, hem volgut sumar interpretacions variades des de l’òptica d’investigadors i crítics de la literatura catalana, però també dels especialistes en història, estudis clàssics, traducció o música, que poguessin brindar una lectura més afinada, nova i diferent del corpus angladià. Des de les circumstàncies històriques que va haver de viure (Enric Pujol) fins al paper crucial de la música en la seva obra (Jaume Radigales), les relectures que publiquem en aquest volum passen per l’evocació de retalls de la seva biografia més personal (Lluïsa Julià); el lligam de la poètica amb els clàssics (Eulàlia Lorés); l’anàlisi de la seva poesia primerenca (Olívia Gassol), la novel·lística (Maria Dasca) i la narrativa breu (Andratx Badia); la vinculació d’algunes de les seves novel·les amb la literatura concentracionària (David Serrano); la importància que té en la seva obra l’assaig literari (Anna Perera) i els llibres de viatges (Sam Abrams); els seus posicionaments polítics en un context convuls (Xavier Diez); el compromís ètic i cívic que vehiculà amb l’obra periodística (Josep Camps); el valor testimonial que pren el seu epistolari (Anna Maria Velaz); la contribució que fa a feminitzar el cànon (Pilar Godayol), i, last but not least, l’anostrament d’escriptors grecs clàssics i poetes italians (Montserrat Franquesa).
En conjunt, les aproximacions als diferents caires del llegat angladià coincideixen en un seguit de constants que val la pena de subratllar, encara que sigui a grans trets, perquè planen en aquests acostaments polièdrics i precisos, incisius, a la seva obra i a la seva figura. En primer lloc, el compromís com a escriptora, que, lluny de tancar-se en una còmoda torre de vori, prengué una actitud ètico-cívica molt diàfana, la qual amara de cap a cap la seva trajectòria vital i literària. En segon lloc, la qualitat artística de la seva producció literària, que, més o menys extensa en els diversos gèneres que conreà, coincideix a mantenir una coherència ètica, una bellesa estètica i un to general de primera categoria. En tercer lloc, els valors humanístics, arrelats en la classicitat i en el temps, que destil·len la poesia, la narrativa, l’assaig i el periodisme angladians, sempre amatents a preservar la memòria del passat i a reivindicar una terra més bella, habitable i plaent, i un món més democràctic, lliure, solidari i just. Finalment, la pervivència de l’heretatge literari i moral d’Anglada, que, com a escriptora catalana, com a dona de lletres d’abast europeu i universal, va deixar per a la posteritat unes obres precioses i excepcionals que ajuden a lluitar —amb coneixement de causa— contra la barbàrie que no remet i mantenen, avui dia, tota la seva vigència i la seva llum.
Comptat i debatut, l’obra angladiana ha aconseguit de manera gradual, sense presses ni precipitacions, un lloc important en la continuïtat cultural de les lletres catalanes contemporànies. Especialment, si la situem en el fil de la genealogia de les escriptores clàssiques modernes: de Víctor Català a Isabel-Clara Simó, tot passant per Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Maria-Mercè Marçal, Montserrat Roig o Carmelina Sánchez-Cutillas, per citar els noms més conspicus. Com també es mereix un lloc destacat en les lletres europees i universals: les novel·les sobre els grans genocidis (El violí d’Auschwitz i Quadern d’Aram), traduïdes a diverses llengües, entren amb tots els honors en la literatura de la memòria traumàtica del vell continent. Va guanyar-se-la en vida, aquesta condició d’escriptora rellevant, perquè els lectors i les lectores, sense gaires mediacions ni campanyes de promoció, van llegir-ne les obres, van saber veure’n els mèrits i van contribuir al seu prestigi i ressò. I, en temps difícils, ara que ja no hi és, quan trobem a faltar la seva veu serena en les formes i contundent en el fons, conquereix dia a dia la condició d’escriptora clàssica, atès que, no únicament els lectors i les lectores, sinó també els investigadors i els crítics en (re)descobreixen la qualitat i la fondària i participen en la seva transmissió intergeneracional. Llegint-la o rellegint-la, adés i ara, entenem millor el món que ens ha tocat viure i l’assumim amb plaer com un dels classici per la vita.
Eusebi Ayensa i Francesc Foguet
(Del “Pòrtic”, p. 15-19)
Sumari
Pòrtic
- Maria Àngels Anglada i la seva circumstància històrica / Enric Pujol
- Maria Àngels Anglada. Retalls de vida, i imatges / Lluïsa Julià
- La poètica de la mimesi a l’obra de Maria Àngels Anglada / Eulàlia Lorés
- La poesia de Maria Àngels Anglada: de Díptic a Kyparíssia (1972-1980) / Olívia Gassol Bellet
- «La lliure memòria d’aquelles fràgils ales». Lectura de la novel·lística d’Anglada / Maria Dasca
- La memòria empeltada i els mots salvats: La narrativa breu de Maria Àngels Anglada / Andratx Badia
- Maria Àngels Anglada en el context de la literatura concentracionària catalana i europea / David Serrano Blanquer
- Retalls, paradisos, miralls i paisatges. L’assaig literari de Maria Àngels Anglada / Anna Perera Roura
- Paradisos a peu / D. Sam Abrams
- Maria Àngels Anglada i els seus posicionaments polítics en uns temps més difícils del que semblava / Xavier Diez
- «M’he esgarrinxat entre els garrics la roba, la pell i el cor»: crítica i compromís en l’obra periodística de Maria Àngels Anglada / Josep Camps Arbós
- Maria Àngels Anglada: Interrelació entre vida i literatura. L’epistolari com a testimoni / Anna Maria Velaz Sicart
- Per deixar de ser inexistents: Maria Àngels Anglada i la feminització del cànon / Pilar Godayol
- Maria Àngels Anglada, traduir i escriure / Montserrat Franquesa Gòdia
- Literatura i música en l’obra de Maria Àngels Anglada / Jaume Radigales
