El revulsiu del catalanisme recull per primera vegada els articles polítics de Rafael Tasis, publicats en les revistes de l’exili, alguns dels quals difícils de trobar, i força citats de manera fragmentària en estudis d’història i d’història política.
L’obra
En el convuls segle xx, marcat per la polarització entre el totalitarisme feixista i la democràcia liberal, Rafael Tasis se situava inequívocament al costat de les democràcies europees i plantejava un catalanisme liberal i progressista. Un catalanisme modern, socialdemòcrata, capaç de servir de revulsiu polític i de pal·liatiu cívic als extremismes de dreta i d’esquerra. Una força extraordinària per a la democratització del país i una esperança per a un futur més just i més lliure.
A parer de Tasis, el catalanisme oferia una via políticament moderada, centrista, i socialment aglutinadora, que havia de permetre, sense terrabastalls, la reconstrucció nacional després de la desfeta de 1939. En els articles publicats a les revistes de l’exili, molt crítics amb el franquisme, Tasis hi presentava obertament arguments sòlids perquè, en un futur democràtic que es preveia imminent, el catalanisme polític disposés de mitjans i raons per afirmar la personalitat irrenunciable dels catalans.
A més de l’estudi introductori, el volum, editat a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, inclou un epíleg que analitza les sancions imposades a Rafael Tasis per activitats «subversives» durant els anys 1963 i 1966, i també una relació de les principals col·laboracions de l’escriptor barceloní a les revistes de l’exili.
L’autor
Rafael Tasis i Marca (Barcelona 1906 – París 1966) va desplegar una intensa i prolífica activitat literària com a periodista, crític, novel·lista, dramaturg i historiador. Dirigent d’Acció Catalana Republicana, es va implicar en l’administració de la Generalitat de Catalunya durant la guerra i en la política oficial del primer exili. Va escriure per a les publicacions de preguerra de més prestigi i es va donar a conèixer com a novel·lista amb Vint anys (1931).
De retorn de l’exili el 1948, mentre treballava de llibreter i d’impressor, va col·laborar de manera assídua en les revistes de la diàspora i en múltiples iniciatives de la resistència antifranquista. També va actuar sol·lícitament en diversos fronts literaris. Va publicar les novel·les Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962), i, en qualitat de pioner del gènere policíac, La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lel (1960).
Home polifacètic, va sobresortir, a més, en el teatre, la divulgació històrica, la traducció, la història i la crítica de la literatura i la història del periodisme. Dotat d’una ja mítica capacitat de treball, va concebre la literatura com un acte de servei al catalanisme polític i cultural.
Actualment, el seu fons personal és dipositat a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB.
Els curadors
Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i llicenciada en Filologia Catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme diverses tasques editorials. Des de 1998, és coordinadora de Quaderns. Revista de Traducció. Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda. La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia (1998), Anna Murià. El vici d’escriure (2004), El Quixot en català (2006), Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras (2009), La traducció catalana sota el franquisme (2012) i, amb Pilar Godayol, Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005) (coord.) (2010), Diccionari de la traducció catalana (dir.) (2011, premi Crítica Serra d’Or 2012) i Les traductores i la tradició (2013).
Francesc Foguet i Boreu, doctor en Filologia Catalana, és professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en l’estudi del teatre modern i contemporani. Ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) (1999), Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, premi Crítica Serra d’Or 2006). En el gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, premi Crítica Serra d’Or 2004) i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). Recentment, ha publicat Estrictament confidencial. Epistolari de Josep Tarradellas i Rafael Tasis (2014).
Tots dos professors han tingut cura de l’edició, en aquests darrers anys, de diverses obres de Rafael Tasis: Diari íntim. Escrits autobiogràfics (2011), Les raons de l’exili (2012) i la novel·la inèdita Muntaner, 4 (2015), a més de Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis (2012), de Pere Calders.
Enllaços relacionats
Fitxa del llibre a l’Editorial Cossetània
Fons Rafael Tasis (GETCC)
La novel·la policíaca catalana, a escena (El Temps)
