Maria Campillo Guajardo
El balneari. Memòria d’una educació sentimental
Després d’una llarga trajectòria acadèmica en el camp de la literatura catalana contemporània, Maria Campillo Guajardo (Alhama de Aragón, 1953) escriu El balneari. Memòria d’una educació sentimental, un llibre de records personals i familiars; d’experiències viscudes i de personatges entranyables que van habitar, durant un segle i quatre generacions, en l’ambient i el clima especial d’un establiment balneari.
El llibre surt a la venda a la venda el 7 de setembre, i serà presentat en el marc de La Setmana del Llibre en Català el diumenge 11 de setembre a les 11.15h a l’escenari 1 (mòdul 77, Moll de la Fusta de Barcelona)
El llibre
“El Balneario Guajardo avui és una ruïna. La galeria dels banys, devastada, amb les rajoles que cauen i les tines de marbre envaïdes pel llot, proclama encara a crits l’existència d’allò que havia estat a l’inici: la gènesi d’un món. Un món que va tenir lloc dins un espai i un temps definitivament perduts. […] Són sovint les històries de família les que millor expliquen el rerefons d’una època, a través de les ambicions personals, les vicissituds econòmiques, els desclassaments en totes direccions i els canvis en els costums generacionals que els acompanyen. L’ascensió i caiguda del Balneario Guajardo d’Alhama de Aragón en constitueix un exemple diàfan.”
Aquestes memòries, relatades des de la mirada subjectiva del testimoni parcial, volen ser tant una aportació a la sempre apassionant història de les mentalitats i de les formes de vida, com un relat d’aprenentatge. Una forma d’accés a la vida adulta inherent a una dona nascuda als anys cinquanta del passat segle.
L’autora
Maria Campillo Guajardo (Alhama de Aragón, 1953) ha estat, durant quaranta-dos anys, professora de literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en el segle XX, ha dedicat estudis a la història cultural i literària del període de la Guerra Civil, de la postguerra i de l’exili del 1939, en llibres com Escriptors catalans i compromís antifeixista, 1936-1939 (1994) o Els contracops de l’enyorança (2011), a més de contribuir amb diversos capítols en obres col·lectives, el més recent dels quals volum VII (1922-1959) de la nova Història de la Literatura Catalana (2021). Ha col·laborat en algunes revistes literàries i els seus articles s’han centrat, prioritàriament, en els gèneres de la narrativa, i n’ha editat diverses antologies prologades sobre els períodes i autors dels anys vint, dels anys trenta i de la postguerra. A L’Avenç ha editat Allez, Allez! Escrits del pas de frontera, 1939 (2010 i 2019), Llegir l’exili (2011) i La brigada del vidre. Cròniques del front (2017).
