Xavier Vall, professor del Departament, ha publicat un article en què revela que el topònim imaginari la Rigala, recurrent en l’obra de Guimerà, és un anagrama d’una partida del Vendrell (l’Argila), on tenia un mas.
El topònim apareix en diversos escrits seus: en la narració «El Nen Jueu», la comèdia La Baldirona, els drames En Pólvora, Maria Rosa, La Festa del Blat i La pecadora i l’obra teatral inacabada La Nit de Nadal. Precisada la data d’alguns, comprenen des del final de la dècada del vuitanta del XIX, quan Guimerà s’aproxima al realisme, a l’inici del XX, en què conflueixen els models vuitcentistes amb els del nou segle. La recreació de l’indret és heterogènia, sense arribar a construir-se un microcosmos coherent, però la reiteració en diverses obres contribueix a establir relacions, jugant amb un espai mític rural (més enllà de l’homenatge, a vegades crític, a la terra d’on provenia la família paterna i on va viure part de la infantesa i de la joventut).
«La vinya d’en Guimerà», La Ilustració Catalana, núm. 312 (23-5-1909), s. p.
Referència
Francesc Xavier Vall i Solaz, «El topònim fictici la Rigala en el món d’Àngel Guimerà», Llengua & Literatura, núm. 36, 2026, p. 83-102.
