La Revista de Catalunya publica el dossier “Polítiques públiques i arts escèniques”
El número 313 de la Revista de Catalunya acaba de publicar el dossier “Polítiques públiques i arts escèniques”. Coordinat per Francesc Foguet, aquest dossier inclou articles de Ramon Aran (UAB), Joan Tomàs Martínez (UIB) i Ramon X. Rosselló (UV).
El dinamisme extraordinari de les arts escèniques als Països Catalans –arrelat en el temps i amb un gran potencial de futur– ha hagut d’esquivar dues limitacions de gruix: d’una banda, els murs inexpugnables aixecats per les administracions autonòmiques respectives i, de l’altra, la manca d’enèrgiques i ambicioses polítiques públiques en matèria teatral i cultural. De fet, tots dos aspectes estan entrellaçats, perquè en el territori natural de la catalanitat no s’ha apostat –més enllà d’iniciatives de curta volada– per crear una xarxa fructífera de relacions i intercanvis –sempre recíprocs– entre companyies, professionals, produccions, projectes, idees i reflexions que fes possible articular un sistema teatral ampli i generós, policèntric i plural, capaç de constituir un dels focus de creació i expansió més vivaços i potents d’Europa.
El dossier “Polítiques públiques i arts escèniques” analitza fil per randa la situació de la política teatral als Països Catalans durant el darrer vintenni. Ramon Aran (Catalunya), Ramon X. Rosselló (País Valencià) i Joan Tomàs Martínez (Illes Balears) en fan una diagnosi crítica i suggereixen propostes de millora. En conjunt, hi planen les greus conseqüències –dràstiques retallades pressupostàries, paralització de projectes, precarietat laboral– que ha tingut en el sector la crisi econòmica del 2008, agreujada per la pandèmia de la COVID-19. Tot i alguns canvis motivats per girs progressistes i algunes iniciatives encertades, el panorama global continua escorat cap a polítiques d’aparador, sonores proclames industrialitzadores, plans megalòmans sense recursos, endogàmies clamoroses i provincianismes flagrants. Es tendeix, encara, a ignorar, menystenir o banalitzar la importància de la cultura com a aliment espiritual, bé essencial, servei públic i agent transformador. Som molt lluny, en definitiva, de les millors polítiques públiques d’Europa.
Francesc Foguet i Boreu
(Revista de Catalunya, núm. 313, gener-març de 2021, p. 73-74)
Enllaços
Revista de Catalunya
http://www.revistadecatalunya.cat/ca/index.asp
