Xavier Vall, professor del Departament, ha publicat un article sobre aquest tema en la revista Caplletra: https://doi.org/10.7203/caplletra.79.30323.
Pere Serafí, Obras poéticas, Barcelona: Estampa de Joseph Torner, 1840.
Basant-se en una selecció d’abundants referències a Pere Serafí, n’estudià la recepció literària al segle XIX en l’àmbit català, encara que n’aporta també esments anteriors o estrangers. Es coneixien pocs exemplars de l’edició d’A. March amb un poema de Serafí elogiant-lo (1560) i de Dos libres de Pedro Seraphin, de poesia vulgar, en lengua Cathalana (1565), però J. M. de Grau i J. Rubió i Ors van reeditar aquest recull amb el títol d’Obras poéticas (1840) i alguns poemes de Serafí van ser difosos, a més, per altres publicacions. Una lectura romàntica i sovint medievalitzant de la seva poesia (relacionant-la amb els trobadors i Ausiàs March) va afavorir-ne una bona valoració, atenuada a mesura que es va anar desenvolupant el mite de la Decadència. No solament se’n troben comentaris, lemes i imitacions —algunes paròdiques—, sinó que Serafí també va esdevenir protagonista d’un drama de F. Ubach i Vinyeta, Lo pes de la culpa (1883), i guia de l’escriptor populista J. M. Codolosa durant un humorístic viatge en somnis: De la Font Groga al Parnás (1890-1891).
