Jornada “Les perifèries als estudis catalans”

Jornada d’estudis internacional
19 març 2026
Centre d’Études Catalanes – Sorbonne Université

Un dels conceptes més utilitzats en els estudis sobre llengua, literatura, cultura i història és el de perifèria. Provinent dels estudis geogràfics, la noció de perifèria ha servit per qualificar realitats culturals poc reconegudes, subordinades a un determinat poder central o discutides des del punt de vista polític, lingüístic, cultural i històric. La perifèria, per tant, ha esdevingut una paraula amb un sentit més ampli que el reconegut per l’Institut d’Estudis Catalans (“Extrems o marges d’una entitat geogràfica”) i s’ha convertit en una metàfora clau a l’hora d’identificar i interpretar fenòmens culturals, socials i històrics alternatius a la centralitat o l’hegemonia. També ha servit per identificar pràctiques, llenguatges i disciplines que impliquen una relació problemàtica pel que fa a la tradició, el cànon o un marc epistemològic concret, que poden fer possible una major obertura en l’organització dels sabers o en la interpretació d’un determinat fenomen estètic i/o social.

La noció de perifèria ha estat molt útil en els estudis sobre la cultura catalana, on s’ha utilitzat com a alternativa a adjectius com minoritzada (referit a la relació de domini d’una cultura sobre una altra) o petita (referit a la mida del territori catalanòfon o al nombre de parlants del català). En el sentit geogràfic, la perifèria ha permès reconèixer la transnacionalitat de la cultura catalana i les dificultats de circulació i difusió que té dins el seu propi territori. En el sentit cultural i social, el concepte de perifèria és una eina per abordar fenòmens especialment significatius des del punt de vista polític i estètic, que fan referència a determinades formes de dissidència, dissensió i tensió que tenen lloc tant en l’espai íntim o privat com en el públic i social.

L’objectiu d’aquesta jornada és abordar la noció de perifèria en els estudis catalans des dels següents punts de vista complementaris:

la perifèria geogràfica i lingüística: pràctiques culturals perifèriques respecte a diversos centres (Barcelona com a capital cultural/editorial, la divisió entre les comunitats autonòmiques/els estats, les relacions de poder en l’espai geogràfic europeu, la globalització)
la perifèria social i cultural: pràctiques, moviments, obres i formes que problematitzen visions establertes de l’hegemonia cultural i/o social
la perifèria política: formes alternatives de poder/governança
la perifèria des del punt de vista disciplinar: confluències entre la literatura i la història, el cinema, les arts visuals, etc.

Aquesta trobada és una invitació a presentar aportacions tant teòriques com aplicades, estudis de cas o propostes interdisciplinàries, que abordin els diferents períodes històrics (Edat Mitjana, Època Moderna i món contemporani).

Jornada “Les perifèries als estudis catalans”