
Select Page
Més informació:
David Paloma a Twitter
Imparteixo les assignatures Expressió i Argumentació en Català (graus de Periodisme i de Comunicació Interactiva), Llengua Catalana per a Comunicació Audiovisual (grau de Comunicació Audiovisual), Correcció de Textos Orals i també Topònims i Antropònims Forans (Postgrau de Correcció i Assessorament Lingüístic). Els meus àmbits de recerca són l’estandardologia i l’estudi de la llengua catalana en els mitjans de comunicació.
Vaig descobrir que aquesta era la meva vocació en el moment de màxima esplendor de les sèries de televisió de TV3. Ja fa uns quants anys d’això. La vocació em va servir per triar la carrera que volia. Diverses casualitats m’han portat a exercir la docència en la mateixa facultat on vaig gaudir d’una beca predoctoral, ben content i amb molts més cabells que ara.
El que em resulta més engrescador és la riquesa de casos que amaguen les llengües estàndard i les perspectives que s’hi apliquen d’acord amb variables lligades a la vitalitat de les comunitats de parla. El cas de la llengua catalana estàndard és molt llaminer: n’hi ha un o n’hi ha més d’un? M’ho passo la mar de bé, també, estudiant la llengua de les sèries de ficció.
Quan era estudiant de llicenciatura, xalava a les classes de la Mila Segarra i del Jaume Aulet, exprofessors del Departament de Filologia Catalana de la UAB. Ara m’encanta com treballen molts altres professors i investigadors. Però només en puc dir un altre… Uf. Doncs el Joan Costa.
Acostumo a tenir els alumnes de primer curs. Són grups nombrosos, de noranta alumnes de mitjana. Amb aquests alumnes aspiro a fer tasques d’ensenyament cooperatiu perquè tots, els de la primera fila i els de l’última, el que arriba mitja hora tard i el que se’n va mitja hora abans perquè ha d’agafar el bus, puguin sentir que han après alguna cosa durant l’estona que hem compartit quatre parets o quatre micròfons. Procuro transmetre el valor de la presencialitat: ara i aquí fem això, i ho fem junts. Quan a classe només hi ha vint alumnes, aleshores entro al paradís.
Els estudiants són nous, però els reptes no ho són. N’hi ha una dotzena i mitja, com a mínim, per a cada disciplina de la filologia catalana. I n’hi ha una cinquantena per a cada estudiant que s’hi endinsi. Trieu un repte. Per exemple: que pugueu estudiar el que de debò us agrada.
El principal horitzó és el de la qualitat lingüística, que té diferents paisatges a diferents altituds i a diferents latituds. El juliol del 2022 es va presentar l’Observatori per la Qualitat Lingüística a l’Institut d’Estudis Catalans. Un dels TFM del curs 2021-2022 també va incidir, precisament, en la qualitat. Contempleu el paisatge que més us interessi i aboqueu-vos-hi. Primer aneu-hi acompanyats. Després descobrireu el valor de treballar en equip.
En el grau de Periodisme, que és on imparteixo més docència, hi ha una qualitat que s’està perdent: el del sentit de la llengua. Qui escriu ha de fer-ho bé. Ha de captar el lector. Ha de saber explicar, descriure, narrar. I fer-ho en un català de categoria, ni calcat d’espanyol ni farcit d’anglès.
Si trien estudis de llengua o literatura catalanes, o si fan llengua a la facultat on jo treballo, la de Comunicació, tindran un docent del Departament de Filologia Catalana. Són professors excel·lents, en general molt ben valorats. Això és una garantia, em sembla.
Parla’m amb estil, de Magí Camps. Eufemismes i objectivitat, llenguatge sexista i inclusiu, bones transgressions i errors greus, domini de la llengua i escriptors que van d’estrella.