Dimarts 24 d’abril, a les 13.00 h.
Sala Teatre, Plaça Cívica

Els mínors en Estudis Gallecs i Estudis Bascos de la UAB, amb la col·laboració de Cultura en Viu i la Facultat de Filosofia i Lletres, organitzem un any més una conversa entre dos escriptors de la literatura gallega i basca, al voltant de la celebració de Sant Jordi, acte que també forma part del festival Literaldia.

La conversa

En aquesta ocasió es posaran en diàleg dos autors de reconeguda trajectòria i projecció internacional. 

Iban Zaldua i Suso de Toro són dos dels narradors actuals més importants de les lletres basques i gallegues, respectivament: les seves obres s’han convertit ràpidament en referents als seus respectius sistemes literaris. Avui en dia son autors reconeguts dins i fora de les seves fronteres i es poden llegir en diverses llengües, entre elles el català.

La conversa anirà més enllà de la literatura i les confluències o divergències entres les obres de tots dos autors; també es parlarà de la seva condició de creadors culturals en un món globalitzat i força mercantilitzat (des de la perspectiva de sistemes culturals no hegemònics), de com han afrontat la seva professionalització i de quines són les estratègies per viure de l’escriptura en un context subaltern.

L’acte serà moderat per Jordi Julià, professor del Departament de Filologia Espanyola de la UAB.

 

Els estudis de gallec i basc a la UAB

Aquest acte també té l’objectiu de donar a conèixer la existència dels estudis de gallec i basc a la UAB com element fonamental de la difusió de les nostres llengües i cultures. Els Mínors i Mencions en Estudis Gallecs i Estudis Bascos són uns itineraris específics de la UAB que estan a l’abast de tota la comunitat universitària i que ofereixen una visió actualitzada de les societats i cultures gallega i basca, amb assignatures de llengua, literatura i cultura.

Els autors

IBAN ZALDUA

Iban Zaldua (Sant Sebastià, 1966). Escriptor i professor d’història a la Universitat del País Basc, viu a Vitòria-Gasteiz. Entre les seves obres, destaquen els llibres de relats Gezurrak, gezurrak, gezurrak (2000; traduït al castellà com a Mentiras, mentiras, mentiras, Lengua de Trapo, 2006), Traizioak (2001), La isla de los antropólogos y otros relatos (Lengua de Trapo, 2002), Itzalak (2004), Etorkizuna (2005; guardonat amb el Premi Euskadi de Literatura el 2006, i traduït al castellà com a Porvenir, Lengua de Trapo, 2007), l’antologia —Antologia bat— (2010), Biodiskografiak (2011; traduït al castellà com a Biodiscografias a l’editorial Páginas de Espuma, 2015), Idazten ari dela idazten duen idazlea (2012) i Inon ez, inoiz ez (2014; traduït al català com a Enlloc, mai, Godall Edicions, 2015).

També ha publicat les novel·les Si Sabino viviría (Lengua de Trapo, 2005) i Euskaldun guztion aberria (2008; traduïda al castellà amb el títol La patria de todos los vascos, Lengua de Trapo, 2009), i els assaigs sobre literatura Obabatiko tranbia (2002), Animalia disekatuak (2005) i Ese idioma raro y poderoso. Once decisiones cruciales que un escritor vasco está obligado a tomar (Lengua de Trapo, 2012; Premio Euskadi d’Assaig el 2013).

També és seu el guió del còmic de ciència-ficció Azken garaipena (2011), dibuixat per Julen Ribas, i que va rebre el Premi Euskadi de Literatura Juvenil el 2012 (publicat en gallec per l’editorial Urco el 2014 amb el títol A vitoria final). El seu relat «El dinar», procedent d’Idazten ari dela idazten duen idazlea, apareix a Pomes perdudes. Antologia de narrativa basca moderna (Tigre de Paper, 2014).

SUSO DE TORO

Xesús Miguel de Toro Santos (Santiago de Compostela, 1956), conegut literàriament com Suso de Toro, és un dels escriptors gallecs en actiu amb més èxit de públic i de crítica i major projecció internacional. Llicenciat en Geografia i Història, especialitat en Art Modern i Contemporani, per la Universitat de Santiago de Compostel·la, es va estrenar amb el llibre de relats Caixón desastre ‘Calaix desastre’ (1983), en el qual ja s’apuntaven algunes de les característiques que farien cèlebre la seva obra literària: originalitat, frescor, ironia i una visió nova i irreverent sobre la realitat immediata. El seu segon llibre de contes, Polaroid (1986), que rep el Premi de la Crítica, el referma com un escriptor imprescindible de la literatura gallega contemporània.

Autor, fins al moment, d’una quinzena d’obres de narrativa curta i llarga, una peça dramàtica, dues obres de literatura infantil i juvenil i diversos llibres d’assaig i periodisme, Suso de Toro ha rebut reconeixements com el Premi Blanco Amor per Calzados Lola ‘Calçats Lola’ (1997) o el Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Narrativa per Trece badaladas ‘Tretze campanades’ (2006).

Traduït a nombroses llengües, les seves últimes obres han estat abocades regularment al català. Els llibres d’articles La lliçó catalana (2017) i Per Catalunya! (2017) manifesten el seu compromís amb la realitat política catalana, fet pel qual ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi el 2014, any en què també rep el Premi Internacional Joan B. Cendrós d’Òmnium Cultural.

En les seves obres més recents, l’assaig Humildar (2017) i la novel·la Fóra de si ‘Fora de si’ (2018), Suso de Toro ens proposa una celebració de la vida després de la mort del sagrat, amb una invitació a refundar la nostra pròpia trajectòria vital.