Grups de recerca

El Centre de Lingüística Teòrica (CLT) de la Universitat Autònoma de Barcelona té una trajectòria com a grup de recerca que es remunta a començament dels anys vuitanta. És un Grup de Recerca Consolidat Gran des del 1993 (2017SGR-634, Grup de Lingüística Teòrica), reconegut com a Centre d’Estudis i Recerca de la UAB el maig de 2006.

El Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC) es va constituir oficialment el 1994, dirigit per Jordi Castellanos i Vila, que, en morir el 2012, va ser succeït per Jaume Aulet i Amela, al qual ha substituït Francesc Xavier Vall i Solaz en la convocatòria de 2017.

Des de l’any 2005, el Grup de Literatura Catalana Medieval (Translat) s’articula a l’entorn de projectes de recerca dedicats sobretot a l’estudi de traduccions catalanes medievals i a la recepció de la tradició clàssica i la cultura humanística en la literatura catalana medieval. Els seus membres formen part del Grup de Recerca Consolidat Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana (2021SGR00777), dirigit des de 1997 per Lola Badia i, des de 2021, per Miriam Cabré.

La tradumàtica és un àmbit incipient en el món de la recerca i els avenços tecnològics que intervenen en la traducció professional sovint s’apliquen sense la necessària reflexió sobre el seu efecte sobre el procés i el resultat de la traducció i la formació dels traductors. El Grup Tradumàtica fou el primer grup de recerca a reflexionar sobre aquestes qüestions, fins el punt que el neologisme tradumàtica s’ha imposat com a denominació d’aquest àmbit tant en català com en castellà. 

El Grup de Recerca en Arts Escèniques (GRAE) integra diversos investigadors del teatre, vinculats a universitats catalanes i estrangeres, amb l’objectiu de crear una estructura de recerca de referència en els estudis teatrals europeus. Els objectius científics del GRAE s’articulen, en una primera etapa, al voltant del concepte de les “altres Europes” aplicat en l’eix cronològic del teatre contemporani.

El Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània (GRHILCEC) té com a objectiu l’estudi de la llengua catalana, des del punt de vista extern i intern, des del 1833 data d’inici de la Renaixença fins a l’actualitat, als territoris que conformen el domini lingüístic català: Catalunya Nord, Principat d’Andorra, Principat de Catalunya, País Valencià, Aragó, catalanòfon, Illes Balears i l’Alguer.

El grup Llengua i Mèdia té com a objectiu l’estudi de les varietats lingüístiques utilitzades en els mitjans de comunicació. L’equip investigador, integrat per professors dels departaments de Filologia Catalana i de Traducció de la UAB, existeix des del 1992 i ha treballat en diverses iniciatives de recerca.

El Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID) és un Centre d’Estudi i Recerca de la UAB format per més d’un centenar d’investigadores i investigadors de diferents disciplines –història, filologia, politologia, comunicació, sociologia, economia, dret–, la majoria dels quals estan adscrits a diversos departaments o grups de recerca de la UAB, per bé que també en formen part professors i investigadors d’altres universitats catalanes i d’altres territoris.

El laboratori de fonètica de l’Institut d’Estudis Catalans ha desenvolupat projectes de recerca de fonètica experimental des de l’any 1990 ençà sota la direcció del lingüista Daniel Recasens, i la participació de personal contractat i becaris procedents dels camps de l’estadística (Aina Espinosa, Clara Rodríguez), la psicologia (Maria Dolors Pallarès), la biologia (Jordi Fontdevila), la física (Macarena Cagigal, Antonio Rouco) i la química (Meritxell Mira). 

L’objectiu del grup és entendre el paper de la prosòdia i els gestos en la comunicació humana, en la comprensió i en el processament del llenguatge. Les nostres grans àrees d’interès són la interfície entre prosòdia audiovisual i pragmàtica, els processos cognitius durant el processament de la prosòdia audiovisual, i també l’adquisició de la prosòdia audiovisual en L1 i L2. Les llengües que investiguem de forma preferent són el català, el castellà, l’occità, l’anglès i el sard.