Francesc Foguet i Boreu
El teatro catalán en el exilio republicano de 1939
Sevilla, Editorial Renacimiento, 2016 (Biblioteca del Exilio, Anejos, 28)
La diàspora dels republicans catalans cap a països d’Europa o d’Amèrica després de la desfeta del 1939 estroncà d’arrel el procés de modernització de la cultura i del teatre catalans i els situà de sobte a l’exili, sense cap altra xarxa efectiva a la qual vincular-se que la dels casals o centres ja existents. Davant del genocidi implacable que perpetrava la dictadura franquista contra les manifestacions culturals catalanes, els homes i les dones de l’exili van treballar fermament per preservar la catalanitat mitjançant la publicació de revistes, diaris i llibres, i la programació d’activitats culturals de tota mena i, molt especialment, representacions teatrals. Fou a l’exili europeu o americà on, durant la llarga nit del franquisme, es va poder fer teatre en llengua catalana en plena llibertat.
El teatro en el exilio republicano de 1939
El llibre delinea el primer mapa de l’escena catalana del desterrament republicà, en què s’analitzen amb un èmfasi especial els repertoris, les obres i els autors més representatius. Es traça, en primer lloc, l’odissea dels homes i les dones vinculats directament o indirectament a l’escena en els primers anys de l’exili i la seva pertinaç voluntat de continuïtat cultural manifestada d’antuvi. S’aborden, tot seguit, les motivacions que van dur els exiliats a fer teatre per discernir millor el sentit que adquirien les arts escèniques exiliades. Se centra el focus d’interès, a continuació, en els tres grans nuclis de l’exili teatral, Tolosa de Llenguadoc, Buenos Aires i Mèxic D. F., bo i detallant tota l’activitat escènica que s’hi va dur a terme. Es completa l’estudi, finalment, amb un capítol dedicat al debat sobre els valors de la tradició teatral i a les principals aportacions dels escriptors a la dramatúrgia de l’exili republicà. En l’annex, s’ofereix un esbós de la programació teatral en els casals o centres establerts en altres ciutats de l’èxode català: Caracas, Córdoba, Guadalajara, La Habana, Mendoza, Montevideo, Nueva York, París, Rosario i Santiago de Xile.
Francesc Foguet i Boreu (Linyola, 1971)
Professor de literatura catalana a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és doctor en Filologia Catalana per aquesta universitat i diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l’Institut del Teatre de Barcelona i en El Segle XX a Debat per la Universitat de Barcelona. Especialista en teatre català modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939), Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, Premi Crítica de “Serra d’Or” de Recerca en Humanitats 2006). Entre altres treballs, és autor de Margarida Xirgu. Una vocació indomable (2002) i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). Pertany al Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la UAB i participa en el projecte d’Investigació en Arts Escèniques Catalanes, impulsat per l’Institut del Teatre de Barcelona. Coordina, a més, el Màster Universitari en Estudis Teatrals de la UAB.
Enllaços:
Gexel. Grupo de Estudios del Exilio Literario
