Francesc Foguet edita Diaris (1969-1972) de Ricard Salvat

Ricard Salvat, Diaris (1969-1972), edició a cura de Francesc Foguet i Boreu, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017.

El llibre

Ricard Salvat s’havia convertit, als trenta anys i escaig, en un director d’escena de referència en el teatre català i espanyol del tardofranquisme. La seva vida professional durant els anys 1969-1972 es diversificà, si més no, en tres fronts paral·lels. El primer: la intensa consagració al teatre com a professor, director d’escena i director artístic. El segon: la dedicació vocacional a la docència universitària en assignatures de literatura catalana, arts escèniques i teoria de l’art. El tercer: la projecció pública creixent, aquí i a fora, per mitjà dels nombrosos contactes que establí i la presència en diversos fòrums teatrals, artístics o cinematogràfics.

Aquest segon volum dels seus diaris expressa la lluita titànica que –contra tota mena d’obstacles– Salvat emprengué per consolidar la seva posició com a home de teatre i intel·lectual en un context polític i cultural molt precari i difícil. A més d’oferir-nos una imatge polièdrica i de vegades contradictòria de la seva figura, des d’una vessant més íntima i humana, les anotacions diàries revelen el patiment i, en alguns moments, la desesperança per superar els duríssims embats que li deparà la vida.

Els Diaris

Els diaris de Ricard Salvat, escrits entre 1962 i 2009, deixen testimoni de la multiplicitat dels seus interessos i compromisos personals i col·lectius. Observador voraç, crític i exigent, Salvat hi comenta els fets més rellevants de la contemporaneïtat i hi reflexiona sobre cultura, teatre i política. Són un document extraordinari per reconstruir la història de la cultura i l’escena catalanes i per conèixer íntimament un dels homes de teatre més notables del segle XX.