Maria Àngels Anglada, De viva veu. Entrevistes i declaracions públiques, edició a cura d’Eusebi Ayensa i Francesc Foguet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017.

El volum

De viva veu pretén il·lustrar una vessant encara molt poc coneguda –en comparació amb la seva obra de creació– de l’escriptora Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 – Figueres, 1999): la seva condició de creadora d’opinió i d’autora compromesa amb els grans problemes que afecten la nostra societat. 

Les seves constants crides per a la protecció del medi ambient, cada dia més amenaçat, la defensa de les llibertats nacionals de Catalunya –exercida sempre des d’unes posicions inequívocament independentistes–, la reivindicació dels drets de les dones o la denúncia de la injustícia en totes les seves facetes són alguns dels temes que es descabdellen en les quaranta entrevistes reeditades en el present llibre –algunes de les quals varen veure la llum en revistes avui introbables– i que veurem reflectits també, sota les més variades formes, en els seus versos i en no poques de les seves novel·les i narracions. 

Rescatar aquestes entrevistes està als antípodes d’allò que en podríem anomenar l’arqueologia literària, ja que, malauradament, molts dels problemes denunciats per Anglada –en algun cas fa més de trenta anys–, lluny de resoldre’s, s’han aguditzat i semblen, a voltes, irresolubles. Això sol ja justificaria la reedició dels textos aplegats en aquest llibre com a matèria de reflexió per als lectors d’avui, però no és menys rellevant el fet que la fermesa de les conviccions d’Anglada es veu fonamentada en una actitud sempre de respecte per les opinions d’altri i en la seva vastíssima cultura. 

L’interès de les entrevistes aquí reeditades va, però, encara més enllà del fet de ser portaveus privilegiats del compromís moral i cívic de l’escriptora empordanesa. En uns moments en què proliferen –per bé que menys del que seria desitjable en una cultura presumptament normalitzada com la nostra– els estudis de conjunt sobre la seva obra, els textos que es donen aquí novament a l’estampa ens ofereixen la clau per aprofundir en l’ordit de la trama de moltes de les seves novel·les i en les seves fonts d’inspiració. 

Si l’obra literària i l’articulisme d’opinió d’Anglada són una mostra tangible de la dimensió humanística que pren la seva veu, les entrevistes i les declaracions públiques recollides en aquest llibre, molt més espontànies i directes, pautades sovint per l’aparició dels seus llibres (de Les Closes a Quadern d’Aram), acaben de perfilar molt millor la saviesa i el coratge d’aquesta dona de lletres que, sense oblidar el passat, va saber mirar el present amb ulls serens i conviccions diàfanes. Lluny d’estovaments o ambigüitats calculats, sense màscares ni ardits, Anglada s’hi mostra franca i contundent a l’hora de defensar, de viva veu, els seus arguments i les seves raons. No ho fa des de l’eloqüència buida, sinó, a consciència, des del coneixement i la senzillesa lúcids i persuasius.

De viva veu es clou amb l’edició de la bibliografia més àmplia elaborada fins ara d’Anglada, en la qual són consignades totes les obres de i sobre Anglada, incloses les seves contribucions a la premsa diària i setmanal, tant d’abast comarcal com nacional –adjectiu, aquest darrer, que, en el cas d’Anglada, abraça tots els Països Catalans– i que són realment nombroses (per posar un exemple, només a El 9 Nou de Vic publicà, des de 1981 fins a 1998, tres-cents setanta-un articles sobre temes fonamentalment literaris i culturals). La impressió que s’extreu de la consulta d’aquesta bibliografia –que serà d’utilitat a tots aquells que s’acostin a l’obra angladiana en les seves més variades facetes– és que ens trobem davant d’una de les autores més prolífiques de les lletres catalanes contemporànies i, al mateix temps, davant d’un dels referents bàsics del pols literari, cultural i polític del nostre país en els darrers cinquanta anys.

Els curadors

Eusebi Ayensa i Prat (Figueres, 1967), llicenciat en Filologia Clàssica (especialitat grec) per la Universitat de Barcelona (1989) i doctor en Filologia Romànica per la mateixa universitat (1996), actualment dirigeix el Camp d’Aprenentatge Empúries, depenent del Departament d’Ensenyament, de la Generalitat de Catalunya. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Acadèmia d’Atenes, i president de la l’Associació Cultural Hispano-hel·lènica. S’ha especialitzat sobretot en l’estudi del folklore grec i de les relacions culturals catalano-gregues en època bizantina i moderna, camps als quals ha dedicat una setantena d’articles i més de trenta llibres, d’entre els quals mereixen ser destacats l’Epistolari grec d’Antoni Rubió i Lluch en quatre volums per a l’Institut d’Estudis Catalans (2006-2012) i el volum Els catalans a Grècia: Castells i torres a la terra dels déus (2012). A més, ha versionat al català obres de K. P. Kavafis, P. Prevelakis, I. F. Pieridis, I. Seferis i I. Ritsos, així com poesia popular grega, i ha dedicat diversos treballs acadèmics i didàctics a l’obra de Maria dels Àngels Anglada, com Maria Àngels Anglada, vol. I: Narrativa (2001) i El poder del record. L’obra narrativa de Maria Àngels Anglada: Guia de lectura (2008). L’any 2006 obtingué el premi internacional Delenda, atorgat per la Federació Internacional de Genealogia i Heràldica, en reconeixement als seus estudis sobre la història i la literatura de la Grècia medieval i moderna, així com el premi Jordi Domènech de traducció de poesia per la seva versió al català dels Poemes inacabats de Konstandinos Kavafis (2007), el Premi Josep Vallverdú (2012) per la seva monografia D’una nova llum: Carles Riba i la literatura grega moderna, i el premi Ramon Juncosa d’assaig (2013) pel seu estudi i edició crítica de la Faula d’Orfeu, de Josep Sebastià Pons.

Francesc Foguet i Boreu (Linyola, 1971), doctor en Filologia Catalana, és professor de literatura de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en l’estudi del teatre modern i contemporani. Ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) (1999), Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, premi Crítica Serra d’Or 2006). En el gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, premi Crítica Serra d’Or 2004), i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). Recentment, ha publicat El teatro catalán del exilio republicano de 1939 (2016) i, amb Sharon Feldman, Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme (2016).

Amb De viva veu, Ayensa i Foguet clouen el projecte editorial angladià, ideat el 2002, per aplegar l’obra periodística de l’escriptora vigatana: Incitació a la lectura. Articles de crítica literària (2008), Compromís de poeta. Articles d’opinió de Maria Àngels Anglada (2009), Defensa de la terra (2013) i Els meus contemporanis (2014).