Club de lectura. Novel·la

ESTEM VOLTATS DE LECTORS
Coordinació de Maria Campillo

Club de lectura de la Fundació Bosch i Cardellach

Passat el primer Club de Lectura de la Fundació, dedicat a la poesia i conduït per Jaume Aulet (professor de Literatura Catalana a la UAB), els propers mesos de gener, febrer i març tindrà lloc el segon club, que dedicarem a la novel·la.

Lloc: Fundació Bosch i Cardellach (Carrer d’en Font, 1.  08201 Sabadell)
Dies: dijous 19 de gener, 16 de febrer i 16 de març
Horari: 19h a 20:30h.

Tots els membres de la Fundació tenen l’entrada lliure, així com també els menors de 30 anys. Per la resta d’assistents, caldrà realitzar un pagament de 5€ per sessió.

És necessari inscriure’s a secretaria@fbc.cat o bé telefonant al 93.725.85.64.

Personatges “al marge” en la novel·la catalana: tres casos

En aquest club mirarem de resseguir, a través del fil temàtic de la marginació, tres models de novel·la realista: la naturalista, la psicològica i la simbòlica. Tres formes d’escriptura que corresponen al tombant del segle XX, als anys trenta i a la postguerra.

LECTURES

Narcís Oller, La bogeria (1898)
Dijous 19 de gener

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1931)
Dijous 16 de febrer

Mercè Rodoreda, El carrer de les Camèlies (1966)
Dijous 16 de març

–La bogeria (Edicions 62) és la descripció d’un cas de transtorn mental que l’autor va conèixer de prop. La novel·la fa una reflexió sobre la dialèctica humana que es debat entre dos pols: d’una banda, l’herència genètica, i de l’altra, la influència del medi; és a dir, l’idealisme contraposat al materialisme.

–Laura a la ciutat dels sants (Edicions 62) és un dels clàssics indiscutibles de la narrativa catalana del segle XX. Narra la història d’una dona atractiva i inexperta que pensa realitzar-se a través del matrimoni amb un hereu ric d’una ciutat de comarques, Comarquinal. Aviat, però, s’adonarà de la hipocresía que s’amaga darrere d’una societat benpensant, interessada i beata.

–El carrer de les Camèlies (Club Editor) tracta d’una noia que abandona l’agulla per fer senyors i que no abandonarà mai la prostitució, ni tan sols quan té diners i una torre plena d’estàtues. Cecília Ce camina i camina per Barcelona. ¿Què busca? La identitat perduda perquè tothom li n’atribueix una. La llibertat de caminar fora del compàs que marca la norma social.