Surt a la llum un recull de poemes manuscrits en un quadern de pergamí dedicat a Badia i Margarit
Reproduïm l’article de Magí Camps a La Vanguardia (17/03/2019), que recull l’informe sobre l’autògraf d’Espriu que ha fet Víctor Martínez-Gil, professor del departament
Que Salvador Escriu tenia molt bona cal·ligrafia, ja ho sabíem. Que escrivia targetes amb cura i elegància, també. El que no sabíem és el que Montserrat Badia Cardús guardava a casa seva. Era un regal que li havia fet el seu pare, el filòleg Antoni Maria Badia i Margarit, traspassat el 2014, que també havia estat un regal d’una altra figura de primera magnitud de la cultura catalana del segle XX, el poeta Salvador Espriu: un quadern de fulls Guarro cosits a mà i amb tapes de pergamí en què el poeta de Sinera hi va reproduir el seu llibre de poemes Formes i paraules.
Salvador Espriu (Hemeroteca)
Espriu va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l’octubre del 1980 i va confeccionar aquest regal per a Badia i Margarit, que n’era el rector, com a agraïment pel doctorat. L’objecte en si és una joia, però a més aporta un enfocament propi a l’obra literària d’Espriu perquè l’autor hi va afegir tres elements que li donen un sentit nou.
Així ho apunta Víctor Martínez-Gil, professor de literatura de la UAB i expert en Espriu, en un primer informe per a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, al qual ha tingut accés La Vanguardia: “El contingut del manuscrit és una còpia autògrafa del recull Formes i paraules, format per quaranta poemes escrits com a recreació literària de diferents escultures d’Apel·les Fenosa i publicat amb anterioritat”.
El llibre d’Espriu fet a mà en tots els sentits: escrit a mà amb bolígraf, relligat a mà i amb cobertes de pergamí (Xavier Cervera)
I ara ve la novetat: “Es tracta, però, d’un recull personalitzat. En primer lloc, pels diferents paratextos adreçats al Dr. Badia i Margarit, però també per canvis en l’epígraf del llibre, que no coincideix exactament amb el que es va publicar, i per l’afegit, en funció de colofó, d’un poema que finalment va acabar formant part de Per a la bona gent. A més a més, he pogut observar una diferència de contingut en un dels poemes, potser variant intencionada o canvi involuntari, en relació amb el text ja publicat. Per tot plegat, es tracta d’un autògraf valuós, no tan sols com a mostra d’amistat i d’escriptura manual del poeta, sinó també com a reinterpretació d’una obra ja existent”.
Martínez-Gil conclou: “En aquest sentit, pot aportar noves interpretacions sobre l’obra d’Espriu i la seva evolució”. Ens trobem, doncs, davant d’una aportació interessant a l’evolució de l’obra d’Espriu, gràcies a un objecte regal, que va ser relligat, segurament, per la conservadora Cecília Vidal.
Antoni Maria Badia i Margarit (Jordi Belver)
En vida, Badia i la seva dona, Maria Cardús Almeda, van donar l’arxiu Badia Cardús a la Biblioteca de Catalunya. D’aquest llegat se n’han separat els objectes, als quals ara s’afegeix una segona donació a l’IEC per part de la filla, Montserrat Badia: el llibre d’Espriu, els anells i medalles de doctor honoris causa de Badia, les obres d’art i fins i tot un bust de Badia esculpit per Jassans, entre molts altres objectes.
Com que Badia va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya és la seva biblioteca, tot aquest llegat, degudament documentat, s’exhibirà en una sala de la Secció Filològica, que Badia va presidir entre els anys 1989 i 1995.
