Gràcies a la revista Serra d’Or, us oferim el text complet de l’entrevista que David Pagès i Cassú va fer a la lingüista Gemma Rigau el més de març de 2020.
David Pagès i Cassú. «Gemma Rigau. L’anàlisi apassionada i rigorosa de la llengua» (Fotos de Luis Muñoz). Serra d’Or, núm. 723 (març 2020), p. 12-17
«Gemma Rigau nasqué a Banyoles a final de l’any 1948. La capital del Pla de l’Estany ha estat —i és— una ciutat prolífica en lingüistes, cosa que ve de lluny: la primera gramàtica de la llengua catalana de què tenim notícia és obra d’un banyolí: Josep Ullastre i Llopis, eclesiàstic nascut el 1690.
Lingüista i professora, es doctorà en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (UB). Ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El 2018-2019 fou el seu darrer curs acadèmic com a professora. Si cada curs fos un solc, n’hauria obert quaranta-set. I en continuarà obrint perquè, des del dia 1 de setembre, és professora emèrita de la susdita universitat. En aquesta nova etapa continuarà dirigint les tesis doctorals de les seves becàries, estudiant sintaxi catalana, participant en projectes del Centre de Lingüística Teòrica i, si és convenient, també en algunes assignatures.
L’any 2002 s’incorporà a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la qual fou vicepresidenta des del 2010 fins al 2014. I des del 2004 és la presidenta de la Comissió de Gramàtica.
Al llarg de la seva trajectòria professional ha publicat diferents obres i ha obtingut reconeixements diversos; els darrers, la Creu de Sant Jordi i un dels Premis Ateneu Barcelonès de l’edició d’enguany.
Gemma Rigau estava casada amb el professor Joaquim Garriga (1945-2018), catedràtic de la Universitat de Girona (UdG), especialista en temes d’art renaixentista a Europa, especialment a Itàlia i Catalunya.»
