Ensiola edita la novel·la inèdita Muntaner, 4, de Rafael Tasis
Muntaner, 4 ofereix un fresc de la vida barcelonina en vigílies de l’esclat de la guerra i la revolució del 1936 i dels mesos posteriors. Novel·la de signe coral, situa l’acció íntegrament en la casa número 4 del carrer de Muntaner de Barcelona i n’entrellaça les vivències dels estadants que hi conviuen. Les seves històries capten les pulsacions de la metròpoli en ebullició i s’erigeixen en un microcosmos de les classes mitjanes d’aquells anys esperançadors i convulsos.
Polièdrica i moderna, per l’ús d’una tècnica narrativa de múltiples trames entrelligades, Muntaner, 4 retrata els canvis que, en plena guerra, es van produir en la vida pública i en la moral quotidiana, obertes als vents europeus. En la roda d’històries entrecreuades, en què les relacions sexuals prenen protagonisme, Tasis s’hi mostra amatent a precisar la geografia urbana de Barcelona i, per mitjà del mosaic variat de personatges, els esdeveniments històrics més rellevants.
Inèdita fins ara, envoltada d’una aurèola de llegenda, Ensiola recupera una de les primeres novel·les de les lletres catalanes –que Tasis deixà inacabada– sobre els anys de la Segona República i la Guerra de 1936-1939.
El volum inclou un epíleg de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, editors de Muntaner, 4, que analitza la faceta de novel·lista de Rafael Tasis i n’ofereix claus de lectura.
L’autor
Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 – París, 1966) va desplegar una intensa i prolífica activitat literària com a periodista, crític, novel·lista, dramaturg i historiador. Dirigent d’Acció Catalana Republicana, es va implicar en l’administració de la Generalitat de Catalunya durant la guerra i en la política oficial del primer exili. Va escriure per a les publicacions de preguerra de més prestigi i es va donar a conèixer com a novel·lista amb Vint anys (1931). De retorn de l’exili el 1948, mentre treballava de llibreter i d’impressor, va col·laborar de manera assídua en les revistes de la diàspora i en múltiples iniciatives de la resistència antifranquista. També va actuar sol·lícitament en diversos fronts literaris. Va publicar les novel·les Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962), i, en qualitat de pioner del gènere policíac, La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lel (1960). La seva novel·lística té la ciutat de Barcelona, europea i cosmopolita, com a font d’inspiració de temes i personatges i com a simfonia urbana de fons. Home polifacètic, va sobresortir, a més, en el teatre, la divulgació històrica, la traducció, la història i la crítica de la literatura i la història del periodisme. Dotat d’una ja mítica capacitat de treball, va concebre la literatura com un acte de servei al catalanisme polític i cultural.
Actualment, el seu fons personal es troba dipositat a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB.
Els curadors
Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i llicenciada en Filologia Catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme diverses tasques editorials. Des de 1998, és coordinadora de Quaderns. Revista de Traducció. Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció, i els llibres Alfons Costafreda. La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia (1998), Anna Murià. El vici d’escriure (2004), El Quixot en català (2006), Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras (2009) i La traducció catalana sota el franquisme (2012). Amb Pilar Godayol, ha publicat també Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005) (coord.) (2010), Diccionari de la traducció catalana (dir.) (2011, premi Crítica Serra d’Or 2012) i Les traductores i la tradició (2013).
Francesc Foguet i Boreu, doctor en Filologia Catalana, és professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en l’estudi del teatre modern i contemporani. Ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) (1999), Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, premi Crítica Serra d’Or 2006). En el gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, premi Crítica Serra d’Or 2004), i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). Recentment, ha publicat Estrictament confidencial. Epistolari de Josep Tarradellas i Rafael Tasis (2014).
Tots dos professors han tingut cura de l’edició, en aquests darrers anys, de diverses obres de Rafael Tasis: Diari íntim. Escrits autobiogràfics (2011), Les raons de l’exili (2012), El revulsiu del catalanisme (2015) i A reculons (2015), a més de Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis (2012), de Pere Calders.
Enllaços relacionats
Fons Rafael Tasis (GETCC)
La novel·la policíaca catalana, a escena (El Temps)
Cossetània Edicions publica “El revulsiu del catalanisme”, de Rafael Tasis
El professor Francesc Foguet publica “Estrictament confidencial”
