Xirgu, Margarita, Epistolario, edició i estudi introductori de Manuel Aznar Soler i Francesc Foguet i Boreu, Sevilla, Renacimiento, 2018 (Biblioteca del Exilio, 34), 553 pàgines.
L’epistolari de Margarida Xirgu i Subirà (Molins de Rei, 1888 – Montevideo, 1969), publicat a l’Editorial Renacimiento de Sevilla, aplega les cartes conservades d’aquesta actriu i directora d’escena catalana, una de les artistes més importants del teatre català i espanyol del segle XX.
Datades entre 1909 i 1969, aquest volum recull només les cartes escrites per Margarida Xirgu, bàsicament adreçades, o bé a la família, o bé als dramaturgs que pertanyien al seu cercle d’amistats (Àngel Guimerà, Adrià Gual, Federico García Lorca, Eduardo Marquina, Apel·les Mestres, Joaquín Montaner, Narcís Oller, Miguel de Unamuno, entre d’altres). Les primeres tenen l’interès de documentar la seva vida íntima, molt abocada al teatre. Les segones permeten d’indagar sobre la manera que tenia l’actriu de concebre l’ofici: els interessos artístics, les preferències literàries, la seva idea de l’escenificació, el teatre per dins, etc.
L’epistolari xirguà, en bona part inèdit i conservat en una vintena de centres documentals diferents, entre els quals hi ha també el Museu d’Arts Escèniques de l’Institut del Teatre de Barcelona i el Museu de Badalona, corrobora la importància absorbent que tingué el teatre en la seva vida pública i privada.
Les cartes de Margarida Xirgu tenen un altíssim valor per al coneixement no tan sols biogràfic de l’actriu, que ha deixat molt pocs textos escrits de la seva ploma, sinó també des del punt de vista teatral, perquè expressen en primera persona les seves vivències en el món del teatre, les relacions amb altres dramaturgs, les seves preferències en el repertori escènic que volia estrenar i, entre altres aspectes, la seva cosmovisió de l’escena catalana, espanyola i llatinoamericana durant pràcticament seixanta anys. En aquest aspecte, el volum epistolar és un document excepcional.
La publicació d’aquest llibre per l’Editorial Renacimiento de Sevilla ha comptat amb el suport de l’Institut del Teatre de Barcelona. El projecte és avalat pel Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) de la UAB, que dirigeix Manuel Aznar Soler.
Enllaços
Biblioteca del Exilio (Serie Mayor) de l’Editorial Renacimiento
