Pagès Editors ha publicat, en un sol volum, tot el teatre per a joves de Joan Barceló i Cullerés dins de la col·lecció “Teatre de Butxaca”: Científicament s’ha demostrat… (1977), Olor de cebes (1984) i Viatge enllunat (1984). El professor Francesc Foguet i Boreu n’ha escrit el pròleg.

“Conegut o més aviat mal conegut sobretot com a poeta i narrador, l’escriptor ponentí Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, 1955 – Barcelona, 1980) va conrear també el teatre. Molt poc, malauradament, perquè la mort se l’endugué massa d’hora. Les tres úniques peces publicades, a l’editorial salesiana Don Bosco, Científicament s’ha demostrat… (1977), Olor de cebes (1981) i Viatge enllunat (1984), capbussen els lectors / espectadors en mons fantàstics. Amb aires de conte o rondalla, totes tres tenen el segell inconfusible de l’escriptor de Menàrguens. Conformen una mena de trilogia parabòlica que reivindica el món dels somnis per damunt de les imposicions de la raó i que, sense moralismes obtusos, defensa els drets de la llibertat, la sobirania o el gaudi de la vida enfront de les forces autoritàries o repressives que s’entesten a limitar-los. […]

Si en la seva narrativa per a nois i noies volia reflectir un nou sistema de valors que convidessin a endinsar-se en l’aventura, a estimular les sensacions i a rebel·lar-se contra un món caduc, en els seus textos teatrals també es vindica la necessitat de fer front a qualsevol temptativa autoritària. Amb humor sorneguer i ironia mordaç, Barceló fa un toc d’atenció sobre els perills dels règims de poder autocràtic que limiten les llibertats i els somnis. Reivindica la importància de ser conscients dels drets inalienables a la llibertat, al somni i a l’alegria. Inconformista i iconoclasta, imaginatiu i fantasiós, Barceló transmet en els seus textos la confiança en la virtut alliberadora de les paraules, per dir-ho en termes de Gianni Rodari. En comparació amb les estètiques escèniques coetànies, molt marcades pel paternalisme imperant, el doll de fantasia contestatària de les seves peces teatrals, tan plenes de color, ritme i poesia, estableix un lligam actiu amb la vida de cada dia i esdevé una mena de ritual d’iniciació al món adult, estimulat no pas per l’obediència cega sinó per la transgressió activa. El seu teatre és, en definitiva, una apologia de la imaginació, el somni i la revolta.

(Francesc Foguet i Boreu, “Apologia de la imaginació, el somni i la revolta”, p. 23-24.)

Enllaços

Fitxa del llibre a Pagès Editors 

Joan Barceló a la Càtedra Màrius Torres

Joan Barceló a l’AELC