Amb motiu del centenari de l’estrena d’Els pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, el professor Francesc Foguet ha comissariat l’exposició Goita, ‘Els Pastorets’!, dedicada a aquesta efemèride.
De caràcter divulgatiu i adreçada a petits i grans, Goita, ‘Els Pastorets’! s’inaugurarà el proper 5 de juny al Parc de la Ciutadella de Barcelona en el marc de la Tamborinada 2016.
Com a documentalista de la mostra, hi ha treballat l’actriu i pedagoga Eva Saumell, que l’any passat va presentar la seva tesi doctoral en els Estudis de Doctorat del nostre Departament.
L’exposició ofereix documentació inèdita sobre Els Pastorets folquitorrians i és il·lustrada amb els dibuixos, deliberadament naïfs, d’Inés Valls i un disseny acolorit i original d’Aixa Rocks. Ha estat organizada per la Fundació La Roda, la Fundació Folch i Torres, el Centenari dels Pastorets de Folch i Torres i la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.
L’autor
Josep Maria Folch i Torres (Barcelona, 1880-1950) és un dels autors més llegits de la literatura catalana de la primera meitat del segle xx. Escriptor prolífic, va conrear la novel·la, la poesia i el teatre, i també va col·laborar en nombroses publicacions. Immers en els cercles catalanistes, va especialitzar-se en la literatura infantil i juvenil. Va ser, del 1910 al 1938, l’ànima del setmanari per a la mainada En Patufet. Per als joves, va fundar la col·lecció de novel·les «Biblioteca Gentil» (1924). Amb molt d’èxit, va estrenar diverses peces teatrals, com ara Els Pastorets (1916), La xinel·la preciosa (1918) o La Ventafocs (1920).
Petita història
A les acaballes de 1916, la Junta d’Espectacles del Coliseu Pompeia de Barcelona, propietat dels pares caputxins, va encarregar a Josep Maria Folch i Torres d’escriure uns Pastorets més moderns que els de Serafí Pitarra. L’èxit de l’estrena d’Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús,el Nadal d’aquell any, va ser «total». Fins al 1935, l’obra es va representar gairebé cada any. Prohibida per la censura franquista el 1939, va haver de fer-se en castellà, tot i que alguns grups van escapolir-se’n. A partir del 1946, per fortuna, l’original català va tornar als escenaris. D’aleshores ençà, ha estat present en tots els Nadals dels catalans.
Fites
Des de l’estrena el 1916, amb direcció escènica d’Ermengol Goula i Francesc Llano, i la reestrena el 1918, sota la batuta d’Enric Giménez, Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres es van estendre arreu del país. Molts actors hi han fet les primeres armes: Josep Maria Pou, Joan Font, Lluís Homar, Lloll Bertran, Toni Albà, etc. Entre els muntatges professionals contemporanis destaquen els dirigits per Esteve Polls, Pau Garsaball, Maria Aurèlia Capmany, Frederic Roda i Ester Nadal. Versionada de mil i una maneres, Quim Monzó en va confegir una adaptació molt lliure per a TV3 (1984).
Ressò
Els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres s’han convertit en la manifestació escènica més popular i viva del calendari festiu actual. Des de la represa del 1946, es representen per Nadal en més de setanta pobles i ciutats de Catalunya i Andorra. En la preparació i l’escenificació de l’obra hi intervenen, en un gran esforç col·lectiu, milers de persones d’orígens i edats diversos. Escola de formació en les arts escèniques, molts professionals hi han participat en algun moment o altre de la seva trajectòria. Al seu torn, són desenes de milers els espectadors que, any rere any, en gaudeixen i s’hi emocionen.
Per a més informació sobre l’exposició, podeu consultar els webs següents:
De caràcter divulgatiu i adreçada a petits i grans, Goita, ‘Els Pastorets’! s’inaugurarà el proper 5 de juny al Parc de la Ciutadella de Barcelona en el marc de la Tamborinada 2016.
A les acaballes de 1916, la Junta d’Espectacles del Coliseu Pompeia de Barcelona, propietat dels pares caputxins, va encarregar a Josep Maria Folch i Torres d’escriure uns Pastorets més moderns que els de Serafí Pitarra. L’èxit de l’estrena d’Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús, el Nadal d’aquell any, va ser «total». Fins al 1935, l’obra es va representar gairebé cada any. Prohibida per la censura franquista el 1939, va haver de fer-se en castellà, tot i que alguns grups van escapolir-se’n. A partir del 1946, per fortuna, l’original català va tornar als escenaris. D’aleshores ençà, ha estat present en tots els Nadals dels catalans.
