Balanç i materials de la jornada “Ensenyar literatura catalana a l’educació secundària”

A l’hora de fer balanç de la Jornada “Ensenyar literatura catalana a l’educació secundària” (CPQ /SCLL), cal destacar el caràcter bàsicament pràctic que va tenir. De fet, molts dels assistents van valorar positivament l’oportunitat d’acostar-nos a la metodologia de cinc professors de literatura, amb una sòlida trajectòria docent, que fan feina a peu d’aula a la secundària. Per tant, se’ns va oferir una diversitat d’opcions i de propostes didàctiques que, sens dubte, enriqueixen, dignifiquen i possibiliten l’ensenyament de la literatura.

La primera sessió, amb el títol La literatura a l’aula: de la frustració al repte, va anar a càrrec d’Antoni Isarch. La seva ponència va remarcar tant una sèrie de consideracions sobre l’actitud i el bagatge del professor de literatura a classe, com propostes concretes de lectures (amb una atenció especial a la literatura juvenil); amb el valor afegit de presentar suggeriments per fer-ne la tria i treballar-les. Són molt destacables, també, totes les aportacions sobre la pràctica d’ensenyar literatura i les referències bibliogràfiques que poden ajudar el professorat a abandonar la frustració i assumir el repte de l’educació literària a l’aula. Antoni Isarch ens facilita el power point i el text escrit de la seva exposició; i, també, uns materials didàctics interessants sobre el treball amb les lectures i la poesia (“Recomana’m un llibre!” i “Ven-me un poema!”).

La xerrada de Josep Lluís Badal (“La gent del llibre”. Cal estimular la lectura a l’ESO? I la literatura?) va resultar engrescadora, tant per l’aportació d’una bibliografia considerable com per la voluntat de transmetre una actitud de fer valer la literatura davant dels alumnes. A partir de l’eix “ensenyar a llegir/ensenyar a escriure”, va formular múltiples propostes per afavorir una aula participativa, en què el professor intenta estimular la capacitat reflexiva i comunicativa de l’alumne a través de la literatura. Adjuntem una apunts de la xerrada, una mica precipitats i segurament insuficients, agafats al vol per un assistent aclaparat, però carregat de bones intencions.

Elisabet Jané ens va oferir una metòdica i completa intervenció (Grillons lleugers. L’ensenyament de la literatura al Batxillerat), que serà molt útil per al professorat que vol implicar-se en l’“aventura” d’impartir literatura a primer de batxillerat. Amb un programa basat en la literatura catalana que va del segle XII al XXI, va explicitar les tasques i deures del docent (formació, planificació i gestió de l’aula); i va fer unes propostes de temari, temporització, organització, materials i avaluació per als tres trimestres del curs. Alhora, va plantejar com treballar a l’aula digital i va aportar materials i recursos sobre les lectures. Tampoc no va deixar de banda la possibilitat de fer activitats culturals i creatives relacionades amb la literatura, entre altres opcions interessants. Elisabet Jané ens proporciona el power point de la seva ponència.

Ramon Bacardit va presentar, amb la ponència La literatura dramàtica a l’aula, unes reflexions i propostes sobre les possibilitats del gènere teatral en l’educació lingüística i literària dels alumes. Després d’argumentar els valors competencials de l’ensenyament de la literatura dramàtica, va centrar l’atenció en la tria de textos i en els recursos pràctics per a cada cicle d’ESO i Batxillerat. Sense deixar d’oferir un bagatge teòric de tots els elements que formalitzen la literatura escènica, va aportar una metodologia i materials per al treball amb el text dramàtic a l’aula. Adjuntem el power point de la seva ponència, en què es detallen les qüestions comentades, així com referències bibliogràfiques que poden ser d’utilitat.

Per acabar la Jornada, Marc Comadran va fer una ponència anomenada Literatura de quilòmetre zero: una mirada al primer terç del segle XX. Més enllà del context històric i literari, va introduir una reivindicació de la literatura local, considerada menor, com un factor paradigmàtic de proximitat, que pot ajudar a crear coneixement i que, sens dubte, promou el sentit crític dels alumnes. En aquesta línia, Marc Comadran va defensar la figura del docent investigador, convençut que la recerca contribueix a fer bons professors. I es va fer ressò dels arxius que es troben a l’abast de la cerca digital: ARCA (Arxiu de revistes catalanes antigues), SIBHIL·LA (Història, Llengua, Literatura i Art), TRACES (Base de dades de llengua i literatura). Per arrodonir la seva exposició, va presentar i comentar uns materials, fruit de la seva feina d’investigació, que adjuntem. Afegim, també, l’aportació de Vinyet Panyella sobre els centres d’estudis i els IES, que va ser especialment recomanada.

Cal agrair que, en l’espai limitat d’una hora, cada professor pogués articular un plantejament personal, basat en la pròpia experiència, de com ensenyar literatura a l’aula. I estem convençuts que, d’aquesta manera, es va donar visibilitat i es va engegar una proposta formativa dels docents que hauria de tenir una projecció de futur. En definitiva, la Jornada caldria que fos la primera pedra d’un curs en condicions millors, amb dues hores per a cada ponent, en format presencial i en línia, i, no menys important, amb una acreditació oficial del Departament d’Educació per als assistents.

Col·lectiu Pere Quart (CPQ)