L’autor
Crític, novel·lista i dramaturg, Domènec Guansé (Tarragona 1894 – Barcelona 1978), s’inicià en el periodisme professional de la mà d’Antoni Rovira i Virgili, que, el 1924, li encarregà la secció de crítica literària a la Revista de Catalunya i, el 1927, li oferí una columna diària d’opinió a La Nau. Durant els anys vint i trenta, afermà la seva dedicació al periodisme cultural i s’especialitzà com a crític en altres publicacions de prestigi com ara D’Ací i d’Allà, Mirador, Meridià, La Publicitat i La Rambla, on dugué a terme també una intensa activitat com a crític teatral. Paral·lelament, ultra diverses traduccions, publicà les primeres novel·les (Les cadenes d’Eva, 1932; Una nit, 1935) i peces teatrals (El fill de la Ninon, 1934; Volia ser feliç, 1936; Una noia és per a un rei, 1937). Obligat a emprendre el camí de la diàspora el 1939, s’establí a Santiago de Xile, on fou l’ànima de la revista Germanor, editada pel Centre Català. A l’exili publicà La pluja d’or (1950) i Laberint (1952), a més de deixar altres novel·les encara inèdites, i una obra modèlica de l’assagisme lletraferit: Retrats literaris (1947), publicada a Mèxic i reeditada amb el títol Abans d’ara (1966). De retorn a Barcelona el 1963, va escriure les biografies de Margarida Xirgu (1963), Pompeu Fabra (1964) i Anselm Clavé (1966), i reemprengué la seva obra crítica com a prologuista i redactor de Serra d’Or, entre altres publicacions. És considerat un dels periodistes culturals catalans més destacats del segle xx.
El llibre
Retrats de l’exili aplega els articles que Domènec Guansé va publicar a les revistes de la diàspora catalana sobre personalitats tan destacades com ara Xavier Benguerel, Just Cabot, Carles Capdevila, Josep Carner, Víctor Català, Pere Coromines, Pompeu Fabra, Àngel Ferran, Cèsar August Jordana, Joan Maragall, Pere Matalonga, Lluís Nicolau d’Olwer, Narcís Oller, Josep Pous i Pagès, Joan Puig i Ferreter, Carles Riba, Vicenç Riera Llorca, Antoni Rovira i Virgili, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Sagarra, Rafael Tasis i Francesc Trabal. A diferència de Retrats literaris (1947) i Abans d’ara (1966), aquesta nova antologia recupera les peces periodístiques originals, escrites a l’exili, algunes dels quals, reelaborades en profunditat, configurarien els famosos retrats literaris guansenians.
A més a més, Retrats de l’exili n’amplia la nòmina a figures d’àmbits i de projecció diversos com ara Josep Balmes, Roser Bru, Francesc Camplà, Josep Ferrater Mora, Albert Junyent, Mariano Latorre, Isidre Nonell, Germán Rodríguez Arias, Manuel Serra i Moret, Claudi Tarragó, Jaume Vicens Vives i Margarida Xirgu, que no foren incloses en els seus llibres. Com en els retrats estrictament literaris, Guansé demostra la seva mestria en l’evocació de pròcers rellevants del món de la política, el pensament, la cultura o les arts. S’ofereix, així, des d’una mirada constructiva i des d’una admiració de partida, un autèntic diccionari d’autoritats representatives de la cultura i de l’exili catalans en la seva versió més immediata i fins ara inèdita.
Els curadors
Montserrat Corretger, doctora en Filologia Catalana, és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Ha treballat sobre la història i el pensament literaris dels segles XIX i XX. Alguns dels seus llibres són: Alfons Maseras: intel·lectual d’acció i literat (1995, Premi Prat de la Riba 1996), L’obra narrativa d’Alfons Maseras (1996), La Terra del Llamp (1998), Escriptors, periodistes i crítics: el combat per la novel·la, 1924-1936 (2008), Domènec Guansé, crític i novel·lista: entre l’exili i el retorn (2011, Premi Crítica Serra d’Or 2012), Al marge: escriptors catalans del segle XIX (2012). Ha editat obres de Maseras, Guansé, Narcís Oller, J.M. Prous i Vila i ha publicat epistolaris i articles a Caplletra, Catalan Review, Llengua & Literatura, Els Marges, Afers, Serra d’Or i Revista de Catalunya. Un dels seus darrers estudis és “La narrativa de Vicenç Riera Llorca: literatura i consciència històrica” (Caplletra, 2014).
Francesc Foguet i Boreu, doctor en Filologia Catalana, és professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en l’estudi del teatre modern i contemporani. Ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) (1999), Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, premi Crítica Serra d’Or 2006). En el gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, premi Crítica Serra d’Or 2004) i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). El 2007 va tenir cura de l’edició de La revolució cívica. Articles de «La Publicitat» (1937-1939) (2007), de Domènec Guansé. Recentment, ha publicat Estrictament confidencial. Epistolari de Josep Tarradellas i Rafael Tasis (2014).
Tots dos professors han tingut cura de l’edició de Catalunya a l’exili (Cossetània, 2013), de Domènec Guansé.
