Els professors Francesc Foguet i Antoni Isarch publiquen «La revolució democràtica», de Domènec Guansé
Guansé, Domènec, La revolució democràtica. Articles a La Rambla (1936-1938). Edició a cura de Francesc Foguet i Boreu i Antoni Isarch i Borja. Barcelona: Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, 2026. Col·lecció Memòries, 12. 740 pàgines.
L’obra
La revolució democràtica recull totes les peces periodístiques que Domènec Guansé publicà a la columna «Comentari» del vespertí La Rambla, entre 1936 i 1938. Parapetat amb el pseudònim de Fidel, aquest periodista de sòlida trajectòria teixeix un argumentari que esdevé un sismògraf excepcional del convuls període viscut en plena guerra i revolució a la rereguarda catalana. Amb una gran habilitat per captar les grandeses i misèries de la vida cívica i política, Guansé escriu uns articles breus i vivaços, crítics i incisius, que saben atrapar l’anècdota per elevar-la a la categoria, que estan amatents a l’evolució social i política de la societat catalana i que esguarden amb mirada escrutadora el tauler internacional, decisiu per al futur de la República espanyola.
Des d’uns plantejaments catalanistes i esquerrans, Guansé manté una confiança granítica en el sistema i els valors democràtics, com també en la virtualitat de la cultura per fer front al feixisme. La seva columna periodística, d’un estil inconfusible, transmet amb vivesa els batecs d’una guerra i d’una revolució que trasbalsaren els fonaments de la vida social, obligaren a replantejar els paràmetres democràtics i comminaren a esmolar l’estilet de l’exigència ètica i moral. En la lògica guanseniana, la revolució que esclata arran del cop d’estat militar és una oportunitat ideal per aprofundir en la democràcia, de la mateixa manera que la guerra provocada pels insurrectes implica frenar el feixisme, que n’amenaça —ací i arreu— els ressorts bàsics.
A grans trets, des d’una òptica decididament política, el discurs periodístic de Guansé a «Comentari» gira al voltant de tres centres d’interès: l’evolució de la guerra i la revolució, amb els canvis transcendentals que es produeixen en tots els ordres de la vida social; la situació política interior, marcada per les crisis periòdiques i la desunió persistent de les forces antifeixistes; i els vaivens de la política internacional en relació amb la Guerra d’Espanya, amb la qüestió clau de la ingerència de les potències feixistes. Segons l’actualitat més candent, Guansé modula la intensitat amb què tracta tots tres aspectes i, tal com reconeix a «Patents de catalanisme» (8.7.1937), no té cap inconvenient a assumir el paper de periodista al servei de La Rambla com a òrgan del PSUC.
L’autor
Domènec Guansé i Salesas (Tarragona, 1894 – Barcelona, 1978) és un dels homes de lletres més importants de la seva generació. Forjat com a periodista cultural i d’actualitat a la seva ciutat natal, el 1922 es traslladà a Barcelona per iniciar una etapa prolífica de dedicació polifacètica a les lletres catalanes. Sobresortí en el camp de la crítica literària des de la Revista de Catalunya i el diari La Publicitat, amb una atenció especial als gèneres narratius i al teatre. En paral·lel, impulsà la literatura de creació amb obres com La Venus de la careta (1927), Com vaig assassinar Georgina (1930) i, sobretot, Una nit (1935), autèntica fita del psicologisme. A més, feu incursions com a traductor de literatura francesa i va conrear la prosa assagística (Per Catalunya!, 1934) i biogràfica (Pompeu Fabra, 1935).
Fidel a la vocació de periodista, acompanyà Antoni Rovira i Virgili en l’aventura del vespertí La Nau, i consolidà la seva signatura en mitjans importants del context cultural d’entreguerres: D’Ací i d’Allà, Mirador o L’Esquella de la Torratxa, de la qual fou director. L’adveniment de la República afermà les seves conviccions catalanistes i liberals, i des de La Rambla va contribuir a difondre els ideals democràtics en contra de les pulsions reaccionàries dels sectors de dreta. Amb l’esclat bèl·lic de juliol de 1936, es posicionà d’una manera inequívoca al costat de la legalitat republicana i de les forces d’esquerra. Si bé no abandonà la pràctica literària, ara desplegada en l’àmbit teatral (Volia ser feliç!, 1936; Una noia és per un rei, 1937), dedicà totes les seves forces al periodisme compromès. El «Comentari» de La Rambla (1936-1938) i les «Acotacions» de La Publicitat s’han de comptar entre el millor articulisme de guerra del període.
El 1939 Guansé marxà a un exili de vint-i-quatre anys, primer a França i després a Xile, des d’on emprendrà una tasca de preservació cultural impagable. D’aquesta etapa, destaca la vinculació a la revista Germanor, de Santiago de Xile, però sobretot brillen amb llum pròpia els Retrats literaris (1947), la seva obra més perdurable. Retornat a la pàtria el 1963, maldà per reintegrar-se al món cultural. Mantingué col·laboració en diversos mitjans, com Serra d’Or, i acceptà tasques editorials de tota mena, sovint lligades a la voluntat de recuperació i represa de les lletres catalanes.
Els curadors
Tant Francesc Foguet com Antoni Isarch han publicat —a més d’articles i estudis— diversos llibres dedicats a Domènec Guansé. Foguet ha tingut cura dels volums La revolució cívica. Articles de «La Publicitat» (1937-1939) (2007), que fa tàndem amb La revolució democràtica, i, juntament amb Montserrat Corretger, Catalunya a l’exili (2013), Retrats de l’exili (2015) i L’exili perdurable. Epistolari selecte (2019). Per la seva banda, Isarch ha publicat l’assaig El batec de l’època. Domènec Guansé i el periodisme (1918-1936) (2021) i Panorama crític de la narrativa catalana d’entreguerres (2022), dos llibres resultants de la seva tesi doctoral Domènec Guansé: crítica, periodisme i narrativa (1918-1936), dirigida per Foguet i llegida el 2016 a la UAB.
Enllaços
Fitxa del llibre a la Llibreria de la Generalitat de Catalunya
https://llibreria.gencat.cat/revolucio-democratica-articles-a-la-rambla-1936-1938la-id-001033077
Domènec Guansé
Domènec Guansé | Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
