III Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat: Literatura i Mitjans de Massa
Pàgina web del congrés | Cartell en PDF | Crida en PDF
El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona convoquen, amb la col·laboració de l’Institut del Teatre i el PEN Català, el III Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat: Literatura i Mitjans de Massa, que se celebrarà a Barcelona del 9 al 12 de novembre del 2027.
Després que el I Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat (1968-2023) fixés una explicació general de la gran diversitat de fenòmens constitutius de la literatura catalana de l’època postmoderna, el II Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat: Modernitat versus Postmodernitat va iniciar l’estudi d’aspectes definidors de la literatura postmoderna amb l’anàlisi de les relacions d’herència, proximitat, tensió, trencament o distanciament que la postmodernitat manté amb la modernitat. Seguint aquesta línia d’estudis d’àmbit temàtic, el III Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat: Literatura i Mitjans de Massa proposa l’anàlisi de les transformacions que han produït en la literatura els mitjans de comunicació de massa: la premsa, el llibre fabricat industrialment, la ràdio, el cinema, la televisió, Internet i els suports, formes i llenguatges diversos que hi estan vinculats —pasta de paper, cel·luloide, pantalles, ordinador, mòbil, sons, imatges, ficcions serialitzades, hipertextos, blogs, xarxes socials, etc.
Crida a la participació
S’obre la crida a la participació a tots aquells investigadors que estiguin fent recerca en aquests camps d’estudi. Poden presentar-hi propostes de comunicació en qualsevol dels diversos àmbits en què es dona la relació entre literatura catalana i mitjans de massa durant la postmodernitat o bé propostes que analitzin les continuïtats, semblances i diferències entre modernitat i postmodernitat pel que fa a les relacions entre literatura catalana i mitjans de massa. Alguns d’aquests àmbits poden ser:
- La literatura serialitzada als mitjans de massa —a premsa i plataformes audiovisuals.
- Literatura de consum i indústria editorial en l’era del llibre com a mercaderia.
- Gèneres periodístics: la crítica literària, l’article d’opinió, el documental i el documental de ficció, etc.
- Ràdio i literatura: discursos radiofònics, obres escrites per a ràdio, presències de la ràdio en la narrativa o el teatre, escriptors a la ràdio, etc.
- Cinema i literatura: la influència transformadora del cinema en la literatura, la presència de les formes i els referents literaris en el cinema, el guió de cinema i el diari de rodatge com a obres literàries, adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries, etc.
- Fotografia i literatura: reportatges fotogràfics, fotollibre, fotonovel·la, interseccions de fotografia i narrativa, projecció inconogràfica de l’escriptor, etc.
- Televisió i literatura: transformacions televisives de la literatura, presència de la literatura en la televisió, adaptacions televisives d’obres literàries, l’escriptor com a guionista o col·laborador de televisió, etc.
- Música i literatura: la Nova Cançó, el rock català i altres formes musicals postmodernes difoses a través dels mitjans de massa com a literatura; la reproducció i difusió de cançons enregistrades en relació amb la literatura (com influencien la poesia, com apareixen en la narrativa, com s’utilitzen en teatre, etc.); etc.
- Internet i literatura: la mutació de les formes literàries en funció de la nova sensibilitat generada pel ciberespai; la presència d’Internet en poemaris, novel·les i obres teatrals; els discursos literaris a Internet (bibliotràilers, blogs, pòdcasts, BookTok…); etc.
- La presència pública de l’escriptor en els mitjans de massa a través de la fotografia, la veu, el cinema, la televisió de ficció i no-ficció, les xarxes socials, etc.
- Anàlisi d’obres concretes que es moguin en l’àmbit de les relacions entre literatura i mitjans de massa: novel·les, obres de teatre o poemes influïts pel llenguatge dels mitjans de massa o construïts en relació —de proximitat o de distanciament crític— amb aquests; cançons i discos; sèries o programes de ràdio o televisió; pel·lícules; videojocs; videopoemes; blogs literaris; pòdcasts; etc.
- Anàlisi de formes literàries o intermedials generades en relació amb els mitjans de massa: fulletó, còmic, teatre intermedial, novel·la gràfica, fotonovel·la, poesia visual, poesia cibernètica, videojoc, videopoesia, novel·la i poesia hipertextuals, etc.
- Estudi dels discursos crítics i teòrics sobre la relació entre literatura i mitjans de massa en les societats modernes i postmodernes.
Les propostes seran sotmeses a una avaluació interna per l’organització del congrés i a una avaluació externa per un comitè científic format per: Katiuscia Darici (Università di Torino), Josep M. Domingo (Universitat de Barcelona), Jordi Larios (University of St Andrews), Jordi Jané-Lligé (Universitat Autònoma de Barcelona) i Isabel Marcillas-Piquer (Universitat d’Alacant). Tant l’organització com el comitè valoraran l’interès de la proposta, la seva adequació al congrés i la trajectòria investigadora de l’autor. S’han de presentar seguint aquestes indicacions:
- Cal enviar les propostes abans del dia 15 d’octubre de 2026 com a adjunt en format PDF a l’adreça cong.postmodernitat@ub.edu.
- Cada proposta ha d’incloure, en un sol arxiu en format PDF: un títol; un resum d’entorn a 2.000 caràcters, amb espais inclosos; una llista d’entre quatre i vuit paraules clau; una llista de referències bibliogràfiques sobre el tema de la comunicació; i un resum biobibliogràfic de la trajectòria de l’autor d’entorn a mitja pàgina de llargada.
- La presentació oral de les comunicacions serà d’una durada màxima de 20 minuts.
- Està previst que els resultats del congrés serveixin per confeccionar un llibre de la col·lecció «Literatura Catalana de la Postmodernitat» (Edicions de la Universitat de Barcelona i Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona). Totes les comunicacions presentades al congrés podran publicar-se en aquest llibre, on podran tenir una llargada màxima de 50.000 caràcters, espais, notes al peu i bibliografia inclosos. Caldrà, però, que passin l’avaluació interna dels editors del volum i una doble avaluació externa cega. Se’n valorarà la qualitat i l’adequació i en resultarà un informe que en recomani la publicació sense canvis, la publicació amb canvis o l’exclusió del volum.
El comitè organitzador està format per Jordi Marrugat (Universitat de Barcelona) i Núria Santamaria (Universitat Autònoma de Barcelona).
Organitza:

Amb la col·laboració de:
