L’any 2010, Maria Campillo va encetar l’exhaustiva ‘Trilogia de la Guerra’ amb l’aparició d’Allez, Allez! Escrits del pas de frontera, 1939 (reeditat el 2019), i posteriorment va publicar La brigada del vidre. Cròniques del front (2017).
El títol que clourà aquesta immersió en la memòria històrica, que ens arriba des de les veus dels protagonistes, serà Quan plovien bombes. Barcelona (1936–1939) i veurà la llum al llarg del 2027.
L’Avenç ha reeditat els dos primers volums, que seran presentats durant el mes de febrer i març.
Presentacions
Allez, Allez! + La brigada del vidre
- Dissabte 21 de febrer a les 12.30 h
Llibreria Documenta (Pau Claris 144, Barcelona)
Amb l’editora Núria Iceta i l’autora Maria Campillo - Dimecres 18 de març a les 18 h
Llibreria La Temerària (Goleta 7, Terrassa)
Amb l’historiador Jaume Aulet i l’autora Maria Campillo
Allez! Allez!
Escrits del pas de frontera, 1939
Maria Campillo (ed.)
Sèrie Assaig
Entre les experiències que han caracteritzat els exilis al llarg del temps, el moment de travessar la frontera és decisiu: simbolitza la pèrdua, el final d’una etapa i l’inici d’una altra. L’exili republicà del 1939 va quedar registrat en la literatura memorialística, autobiogràfica i ficcional; i el fet de «passar la ratlla» hi adquireix una significació especialment recordada. Aquest llibre aplega una àmplia selecció de relats d’autoria diversa —escriptors-soldats, novel·listes, polítics, historiadors, metges o artistes plàstics—amb textos clàssics i recents, sovint poc difosos o simplement desconeguts. S’hi mostren moltes formes d’escriptura i una gran varietat de gèneres, del dietari a la crònica, de la carta a les memòries, al conte o a la novel·la.
La brigada del vidre
Cròniques del front (1936–1939)
Maria Campillo (ed.)
Sèrie Assaig
Alguns soldats-cronistes d’aquest volum eren coneguts com «la brigada del vidre» perquè eren estudiants i duien ulleres. Escriuen des de la trinxera sense buscar l’heroisme. Han perdut la innocència i mostren que un soldat és algú que té polls, que pateix fred, gana, por i desconnexió del món quotidià. Registren la vida al front i les seves inquietuds íntimes, amb naturalitat, coratge i sovint amb humor. Les cròniques, publicades en rotatius com Diari de Barcelona, La Publicitat o Treball, o en revistes setmanals o mensuals, inclouen narradors coneguts (Calders, Tísner, Pàmies), poc coneguts o completament desconeguts, fins a una trentena en total, que ofereixen una aproximació directa a la realitat dura i inclement de la guerra, que Tísner considerava «inenarrable».
Maria Campillo
Ha estat, durant més de quaranta anys, professora de literatura catalana contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en el segle XX, ha estudiat la història cultural i literària del període de la Guerra Civil, de la postguerra i de l’exili del 1939.
