Els dies 14 i 15 de novembre se celebraran al Museu del Barroc de Catalunya (Manresa) les jornades “Efímers poètics del Barroc: Evidències i rastres del vers en els segles XVII-XVIII”.
Cartell en PDF | Programa en PDF | Inscripcions
Les jornades, que comptaran amb la participació del professor Alejandro Coroleu, començaran el divendres 14 de novembre amb la ponència inaugural d’Eulàlia Miralles, de la Universitat de València.
Sobre les jornades
El Barroc és un període especialment fèrtil per a la poesia. Arreu d’Europa, el vers es fa present en tota mena d’espais i de contextos, dels més cultes als més populars, i serveix per a les funcions més diverses, gràcies a la seva triple dimensió com a eina d’expressió artística, producte d’entreteniment i instrument de gran eficàcia per a la difusió d’idees en la incipient societat de masses de les ciutats de l’època.
La historiografia literària ha tendit a posar el focus en la poesia més estilitzada del període, escrita per autors cultes, transmesa en cançoners i llibres impresos i amb un fort sentit de l’estil i la innovació estèrica. La realitat, però, és que el gruix principal de la producció en vers dels segles XVII i XVIII respon a altres lògiques i viatja per altres canals. Són composicions en què la intenció funcional i utilitària preval sobre l’estètica i literària i que tracten aspectes relacionats amb una quotidianitat de la qual sovint fins i tot formen part. Versos que podem qualificar d’efímers, perquè no estaven pensats per transcendir les circumstàncies que van originar-los.
El concepte de poesia efímera és ampli i transversal, i enclou realitats enormement diverses. En un sentit estricte, se sol reservar per a la poesia d’ocasions molt concretes, com els certàmens poètics o les festivitats cíviques i religioses dins les quals els versos es llegien, es cantaven i s’exposaven penjats en murs i construccions efímeres, a l’espai públic, convertint-se, així, en un element més del paisatge urbà.
En un sentit més lax, també eren efímers els versos que corrien per pobles i ciutats estampats en plecs solts poètics, que recollien narracions breus de ficció, relacions de festes, goigs o propaganda política. I les composicions sorgides de l’oralitat, normalment cantades, que només ens han arribat fixades en manuscrits, o els poemes d’índole molt diversa que apareixen inserits en els contextos més inesperats (dietaris, textos memorialístics, llibres de comptes, processos legals, etc.).
En totes les seves formes, la poesia efímera constitueix un llegat de gran interès cultural, històric i patrimonial perquè, independentment del seu mèrit artístic, ens acosta al món dels autors i al seu entorn i ens permet prendre el pols de la societat del moment. En el cas català, a més evidencia la continuïtat de la llengua autòctona i el valor social i cultural que va continuar tenint durant el Barroc, tot i ser progressivament desplaçada pel castellà en els registres més elevats i els espais de l’alta cultura.
Les presents jornades es plantegen com una oportunitat per posar el focus en aquest ric llegat poètic i amb la intenció de projectar-hi una nova mirada que ens en retorni una imatge més rica i polièdrica, i que serveixi per reivindicar una part poc coneguda, però certament valuosa, de la nostra tradició cultural i literària.
