El departament de Filologia Catalana de la UAB, en el Consell celebrat el dia 4 de juliol, va acordar per assentiment adherir-se al comunicat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant sobre la declaració institucional d’Alacant com a zona de predomini lingüístic castellà aprovada pel Ple Municipal de l’Ajuntament d’Alacant.
Comunicat sobre la declaració institucional d’Alacant com a zona de predomini lingüístic castellà aprovada pel Ple Municipal de l’Ajuntament d’Alacant
Davant la recent aprovació, el dia 26 de juny de 2025, per part del Ple Municipal de l’Ajuntament d’Alacant, de la declaració institucional per a modificar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i adscriure la ciutat d’Alacant a la zona de predomini lingüístic castellà la ciutat, les institucions acadèmiques que signen aquesta carta volen manifestar el seu rebuig a la proposta i la seua profunda preocupació per les implicacions culturals, socials i legals que podria comportar l’aplicació d’una mesura com aquesta.
La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), aprovada el 1983 a la ciutat d’Alacant (i coneguda, per aquest motiu, com la “Llei d’Alacant”), estableix al Títol V, Article 35, una divisió territorial de la comunitat autònoma en zones lingüístiques segons el predomini del valencià o del castellà. Aquesta adscripció territorial no es va fer en funció de l’ús social actual de la llengua, sinó de criteris històrics, tenint en compte quina ha estat tradicionalment la llengua pròpia de cada municipi. En la distribució, es van tenir en compte els treballs acadèmics de l’Institut de Filologia Valenciana de la Universitat de València i de la Universitat d’Alacant.
L’objectiu de la LUEV, segons declara el punt IV del Preàmbul, és la recuperació del valencià: revertir la “situació diglòssica en què esta immersa la major part de la nostra població, consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de quasi tres-cents anys” i “assolir l’equiparació total amb el castellà”. La divisió en dues zones s’explica perquè el legislador volgué atendre la situació sociolingüística singular de les comarques històricament castellanoparlants, per a les quals es preveia una incorporació progressiva de l’ensenyament en valencià.
D’acord amb el context anterior, els arguments que sostenen la declaració institucional, que es basen en l’ús social actual del castellà com a llengua majoritària a la ciutat d’Alacant, no són suficients per a modificar el text de la LUEV i, més encara, traeixen l’esperit de la llei. Alacant ha estat, històricament, des que el 1296 el rei Jaume II va incorporar la vila a la Corona d’Aragó i fins a ben entrat el segle XX, una ciutat majoritàriament valencianoparlant. El valencià no és un element aliè ni una imposició recent a la ciutat, sinó un element indiscutible de la seua història i de la seua identitat. La substitució lingüística, com demostren els treballs acadèmics publicats per investigadors de la Universitat d’Alacant però també la memòria col·lectiva a Alacant, s’ha produït durant el segle XX, i no ha estat un procés ni espontani ni inevitable, sinó el resultat de polítiques lingüístiques repressores i d’una diglòssia estructural exercida sobre els alacantins i, en general, sobre les minories lingüístiques a Espanya en favor del castellà. El cas d’Alacant, per tant, no és el de les localitats del Baix Segura o del Vinalopó Mitjà, en què el valencià deixà de ser llengua d’ús familiar als segles XVII o XVIII. Ni és tampoc el cas de localitats com Villena o Saix, històricament pertanyents al Regne de Castella. No li correspon, doncs, formar part de la zona de predomini lingüístic castellà que estableix la LUEV.
El valencià no és, però, només un element ancorat en el passat a la ciutat d’Alacant. Tot i que l’ús del valencià a la ciutat d’Alacant com a llengua primera s’ha reduït, mai no ha arribat a desaparèixer del tot. Com demostren les enquestes, són molts els alacantins valencianoparlants, que existeixen i que fan servir diàriament la llengua a la ciutat. El canvi d’adscripció a Alacant comporta negar-los els seus drets.
Més encara, el canvi d’adscripció de la ciutat d’Alacant tindria implicacions educatives, socials, culturals i econòmiques gravíssimes per a la poblacióalacantina. Possiblement les conseqüències més greus les veuríem a l’àmbit educatiu, ja que el canvi d’adscripció comportaria la modificació del tractament de la llengua als centres educatius del municipi. Cal recordar que la inclusió del valencià en el currículum ha estat generalment acceptada, i que les dades de les nquestes que elabora la Conselleria responsable en matèria d’educació demostren una millora progressiva de les competències lingüístiques en valencià entre l’alumnat alacantí. Més encara, la consulta extraordinària sobre la llengua base al sistema educatiu, que es va celebrar a partir de les disposicions de la llei 1/2024, de Llibertat Educativa, han demostrat que a la ciutat d’Alacant hi ha una sòlida base social en favor de l’ensenyament en valencià. Qualsevol mesura com la proposada que limite l’ensenyament en valencià a Alacant comportarà una vulneració dels drets de l’alumnat i una pèrdua d’oportunitats laborals i acadèmiques, ja que el valencià continuarà sent llengua oficial de la comunitat autònoma.
A més, el valencià és una part indestriable de la identitat alacantina. En valencià està escrit l’himne de la ciutat. És la llengua de les festes més emblemàtiques, com les Fogueres de Sant Joan o la Santa Faç. En valencià es denominen els plats de la gastronomia tradicional, i els topònims alacantins són també valencians. Eliminar-ne la presència institucional és també esborrar part del llegat cultural de la ciutat.
Si Alacant renuncia a la seua llengua històrica, el valencià, també renunciarà a la capitalitat que hauria d’exercir la ciutat sobre la seua comarca i sobre la seua província. A l’Alacantí, el valencià presenta una vitalitat robusta a la major part de les localitats, com el Campello, Sant Joan d’Alacant, Mutxamel, Xixona, Agost, Busot, Aigües o la Torre de les Maçanes. I, dins de la província d’Alacant, aquesta mesura no seria entesa en comarques com les Marines o l’Alcoià i el Comtat, les quals, d’acord amb les enquestes de coneixement i ús del valencià, presenten alguns dels percentatges d’ús familiar i social del valencià més elevats de tota la comunitat autònoma. Renunciar al valencià és oblidar aquest rerepaís i converteix la ciutat en un lloc hostil per als valencianoparlants que l’haurien de tenir com a referent. Si Alacant vol ser capital, no pot obviar el valencià.
Per totes les raons adduïdes en aquest comunicat, històriques, jurídiques, educatives i socials, expressem la nostra oposició a un canvi legal com el que reclama la declaració institucional aprovada el dia 26 de juny a l’Ajuntament d’Alacant i ens reafirmem en el nostre compromís envers la protecció de la diversitat lingüística i de la convivència respectuosa a la ciutat d’Alacant. Un canvi com el proposat, després de més de quaranta anys de vigència de la Llei d’Alacant, en cas d’aplicar-se, constituirà un retrocés injustificable i incomprensible, amb conseqüències gravíssimes per als veïns d’Alacant i per a la relació de la ciutat amb la resta del territori valencià.
Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant
Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant
Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant
