Seminari de lectura
Lectures creuades: pensament i recepcions en la literatura catalana contemporània
Coordinació: Oriol Farrés Juste (Departament de Filosofia) i Pep Sanz Datzira (Departament de Filologia Catalana).
Activitat formativa del Doctorat en Filosofia i del Doctorat en Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals
Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat Autònoma de Barcelona
Sessions: a les 16 h, aula 216
Programa
8/11/24: El Don Joan de Kierkegaard i el Don Joan de Palau i Fabre. A càrrec d’Oriol Farrés i Pep Sanz
Aquesta sessió es proposa posar en relació la figura de Don Joan en Kierkegaard a Això o allò(i, en particular, a Diari d’un seductor) i el tractament del mite que fa Josep Palau i Fabre en algunes peces del seu Teatre de Don Joan. El drama com a filosofia i la filosofia com a drama ens acostaran a les afinitats entre literatura i pensament a l’hora de sondejar els misteris, les esperances i les tragèdies de la seducció.
22/11/24: Consideracions sobre la recepció de F. Hölderlin a Catalunya. A càrrec d’Àlex Mumbrú
Explorarem la recepció de Hölderlin a Catalunya analitzant-ne les traduccions, les interpretacions i les adaptacions dins del panorama cultural català. Posarem especial èmfasi en la influència del poeta alemany en els cercles literaris i filosòfics, així com la seva relació amb els moviments intel·lectuals catalans del segle XX i XXI.
13/12/24: Un cos a cos amb la veritat: Kierkegaard, Nietzsche i Raó de cos, de Maria Mercè Marçal. A càrrec de Begonya Saez i Leo Espluga
La ironia és el dispositiu frontissa que permet una articulació de la veritat entre la filosofia i la literatura. Alhora, la ironia es converteix en mètode per corporeïtzar la veritat gràcies al seu caràcter “infinitament negatiu”, com afirma Kierkegaard a la seva tesi de magíster amb relació a Sòcrates. Així mateix, la sessió donarà lloc a un cos a cos amb la veritat amb la lectura del poemari Raó de cos, de Maria Mercè Marçal.
17/1/25: Nietzsche abans de Maragall; Kierkegaard abans d’Estelrich. Una revisió de la recepció del pensament europeu a Catalunya. A càrrec d’Oriol Ponsatí-Murlà
Dos dels tòpics sobre la recepció del pensament europeu a la Catalunya del tombant del s. XIX al XX atribueixen a Joan Maragall la introducció de Nietzsche a l’estat espanyol i la de Kierkegaard al binomi Miguel de Unamuno – Joan Estelrich. Aquesta descripció peca, això no obstant, de dos biaixos importants que creiem que és important matisar. D’una banda, confon en un mateix espai cultural (l’espanyol) processos de recepció que convé discriminar i matisar: Barcelona i Madrid constitueixen ecosistemes culturals perfectament diferenciats fins l’adveniment de la dictadura franquista i, per tant, qualsevol anàlisi de la recepció d’autors estrangers a casa nostra no pot ser descrit mitjançant expressions que assimilin aquests dos espais culturals. De l’altra, si prestem atenció a les particularitats que presenten aquests espais culturals diferenciats, detectarem processos de recepció que no poden ser atribuïts a persones individuals (Maragall, Estelrich…), sinó que són força anteriors i impliquen una xarxa de contribucions compartides.
7/2/2025: “El repte ‘nòrdic’ a l’ètica contemporània: Kierkegaard i Estelrich”. A càrrec de Joan Morro
Els plantejaments ètics que trobem en els debats contemporanis de filosofia moral es poden dividir, a grans trets, entre clàssics i moderns. Mentre que els primers són bastits al voltant de la virtut, en un sentit bé grec o aristotèlic, bé cristià o tomista, els segons es divideixen entre deontològics i utilitaristes. Amb tot, al segle XIX, Søren Kierkegaard proposa una manera d’entendre l’acció humana que considera superior a qualsevol de les que postulen aquests plantejaments i un dels seus primers intèrprets al sud d’Europa no prové directament d’un filòsof professional, sinó més aviat d’un intel·lectual lletraferit, el mallorquí Joan Estelrich. Arran de la crítica que el pensador danès fa a l’ètica, Estelrich crea en llengua catalana una mena d’arquetip literari que comporta un mode de viure que anomena “nòrdic”. Aquesta creació encara és un repte per a l’ètica.
