Escriptores republicanes

Presentació

Durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, l’esforç de normalització i modernització de la cultura catalana té una de les peces clau en les dones. Sector fonamental del mercat i agents imprescindibles en la dinàmica dels nous temps, la seva producció i el seu consum literarioculturals s’incrementen notablement. La poesia, la traducció, el teatre, la literatura infantil, l’assaig, el periodisme i les conferències veuen augmentar les nòmines d’autores; alguns noms s’hi destaquen molt especialment. Les preferències del públic, tanmateix, les guanya la prosa, que també amplia de manera significativa les files femenines.

Aquests fets són resultat, en termes generals, de tres factors rellevants en la dinàmica cultural del país des de la segona meitat dels anys vint. El primer, la represa de la novel·la a partir de 1925, sense oblidar el debat, l’incentiu i l’evolució que van afectar el gènere des d’una determinada comprensió de les seves funcions socioculturals. El segon, la promoció de les dones escriptores dins del marc del boom de la literatura d’autora, indestriable de les transformacions socials i de l’exemple de les grans cultures de referència. El tercer, el canvi polític (preparat des de feia temps i materialitzat amb la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931), amb les il·lusions, l’optimisme i els projectes que va generar entre la intel·lectualitat catalanista i esquerrana i amb les possibilitats culturals que va obrir; o, més globalment, amb l’afermament del pes de les dones a la vida pública i amb la confrontació ideològica entre sectors.

Com que en aquest context la premsa obre les portes a les dones, moltes hi publiquen textos periodístics i literaris, tot i que només un nombre reduït arriba a fer-se un lloc en el mapa de les lletres catalanes. Sigui com sigui, els diaris i les revistes de l’època aporten un conjunt important de dades sobre les escriptores dels anys vint i trenta que són conegudes avui, sobre les que no ho són tant, sobre les que no ho són en absolut i sobre les que no ho van arribar a esdevenir formalment.