Escriptores republicanes

Altres autores

Al costat de les novel·listes, la Catalunya dels anys vint i trenta veu aparèixer una legió de signatures femenines en els camps de la poesia, la traducció, la literatura infantil, el teatre, la prosa (tant creativa com de no ficció o assagística) i el periodisme; també proliferen les dones que fan conferències sobre temes ben diversos, per bé que majoritàriament centrats en la condició femenina. La quantitat i la qualitat de les aportacions són molt variades, i tenen una diversitat ben significativa de la dinàmica literariocultural, de les transformacions que s’hi estan produint i de les simultànies mancances i problemes que presenta. En aquest sentit, no són gens menystenibles el mestratge, en poesia, de Maria Antònia Salvà i Clementina Arderiu; la tasca d’Anna Maria de Saavedra i Adela Maria Trepat a la Fundació Bernat Metge o les contribucions de les bibliotecàries a la traducció; els èxits de Lola Anglada en el món del llibre per a infants; l’entrada de Carme Montoriol, Rosa M. Arquimbau, Cecília A. Màntua, etc. a l’escena nostrada; els escassos treballs prosístics fora de l’àmbit de la creació, que tanmateix inclouen títols tan venuts com L’etern femení (1933), de Llucieta Canyà, o La revolució moral (1934), d’Anna Murià, i les col·laboracions a la premsa de Maria Carratalà, Concepció Casanova, Maria Teresa Gibert, Elvira Augusta Lewi, Anna Maria Martínez Sagi, Maria del Carme Nicolau, Irene Polo, Maria Perpinyà i tantes altres, que van tractar tota mena de temes (música, art, literatura, política, societat...).