Dades lingüístiques

La lingüística té per objecte la gramàtica de les llengües del món – la gramàtica que s’expressa en les produccions verbals dels parlants. La tradició lingüística, però, recorre a la transcripció escrita de les dades, tradicionalment per falta de mitjans tècnics. No cal dir que les dades transcrites són el resultat d’un procés de domesticació, començant per la segmentació en paraules. En conjunt, la conseqüència no desitjada d’aquest mètode és que l’estudiant de lingüística rarament ha d’enfrontar-se amb una llengua que no sigui la pròpia com a llengua parlada. Aquests materials han estat pensats precisament per posar a l’abast dels estudiants els exemples en arxius de so (i també transcrits, i en alguns casos amb la transcripció gràfica pròpia de la llengua). Els exemples escollits, a més, són escollits perquè il·lustren més nítidament que altres un fenomen lingüístic que interessen al lingüista, mirant de neutralitzar la complexitat de molts fenòmens.

Els materials han estat pensats com a complement de dues lectures: el manual editat per V. Fromkin l’any 2000 i la introducció a la fonologia de J. Kaye (1989). La lectura d’aquests dos llibres presenta la discussió teòrica que els exemples només il·lustren. Els materials es poden fer servir, però, en cursos de lingüística d’enfocaments teòrics diferents. El curs consta de dues parts, la primera en què s’observen les unitats del llenguatge que són significatives (les unitats de la morfologia i de la sintaxi) i la segona en què s’observen unitats sense un significat associat (la fonologia).

Fromkin, V. (ed.) (2000) Linguistics: An Introduction to Linguistic Theory. Malden, Massachusetts/Oxford: Blackwell.
Kaye, J. (1989) Phonology: A Cognitive View. Hove i Londres: Lawrence Erlbaum Associates.