Dades lingüístiques
La lingüística té per objecte la gramàtica de les llengües del món – la gramàtica que s’expressa en les produccions verbals dels parlants. La tradició lingüística, però, recorre a la transcripció escrita de les dades, tradicionalment per falta de mitjans tècnics. No cal dir que les dades transcrites són el resultat d’un procés de domesticació, començant per la segmentació en paraules. En conjunt, la conseqüència no desitjada d’aquest mètode és que l’estudiant de lingüística rarament ha d’enfrontar-se amb una llengua que no sigui la pròpia com a llengua parlada. Aquests materials han estat pensats precisament per posar a l’abast dels estudiants els exemples en arxius de so (i també transcrits, i en alguns casos amb la transcripció gràfica pròpia de la llengua). Els exemples escollits, a més, són escollits perquè il·lustren més nítidament que altres un fenomen lingüístic que interessen al lingüista, mirant de neutralitzar la complexitat de molts fenòmens.
Els materials han estat pensats com a complement de dues lectures: el manual editat per V. Fromkin l’any 2000 i la introducció a la fonologia de J. Kaye (1989). La lectura d’aquests dos llibres presenta la discussió teòrica que els exemples només il·lustren. Els materials es poden fer servir, però, en cursos de lingüística d’enfocaments teòrics diferents. El curs consta de dues parts, la primera en què s’observen les unitats del llenguatge que són significatives (les unitats de la morfologia i de la sintaxi) i la segona en què s’observen unitats sense un significat associat (la fonologia).
Fromkin, V. (ed.) (2000) Linguistics: An Introduction to Linguistic Theory. Malden, Massachusetts/Oxford: Blackwell.
Kaye, J. (1989) Phonology: A Cognitive View. Hove i Londres: Lawrence Erlbaum Associates.
* Els enllaços següents contenen fitxers pdf amb fragments de so incrustats. Per poder escoltar el so sense problemes, es aconsellable descarregar els fitxers al vostre dispositiu i obrir-los amb l’Adobe Acrobat Reader.
Part I: Morfologia, sintaxi i interpretació
1. Morfologia
1.1. Introducció a la morfologia. La paraula com a unitat analitzable; el morfema.
1.2. La paraula com a unitat analitzable; arrels i afixos. Al·lomorfia.
1.3. Un problema per a la segmentació: els morfemes portmanteau
1.4. Més enllà de l’afixació.
1.4.1. La composició
1.4.2. La reduplicació
1.4.3. L’ablaut
1.5. Els límits de la paraula
1.6. Morfologia discontínua
2. Sintaxi
2.1. Introducció a la sintaxi
2.2. Ordre de paraules
2.2.1. Ordre bàsic de paraules
2.2.2. Variació en l’ordre de paraules
2.3. Marcatge de cas
2.3.1. Marcatge de cas i estructura argumental
2.3.2. Marcatge de cas i interpretació
2.4. Estructura argumental
2.4.1 El Criteri Temàtic i els arguments nuls
2.4.2. Tipologia verbal
2.5 Estructura sintàctica
2.5.1. Diagnòstics de l’estructura de constituents
2.5.2. Llengües de ‘nucli inicial’ i llengües de ‘nucli final’
2.5.3. L’estructura del SD. ST i SV.
2.6 Relacions a llarga distància
2.6.1. La concordança
2.6.2. El moviment
2.6.3. Variació en les interrogatives de qu-
2.6.4. Restriccions al moviment
Part II: Els sons del llenguatge
3. Fonologia
3.1. Introducció a la fonologia
3.2. El tret fonològic. La regla fonològica de la fonologia generativa clàssica
3.3. Els processos fonològics
3.4.Més enllà de la fonologia generativa clàssica
3.4.1. Estructura sil·làbica
3.4.1.1. Estructura sil·làbica i variació paramètrica
3.4.2. Els fenòmens tonals
3.4.3. Més enllà dels tons: l’harmonia