El Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l'Època Contemporània (2017 SGR 1696) té com a objectiu l'estudi de la llengua catalana, des del punt de vista extern i intern, des del 1833 data d'inici de la Renaixença fins a l'actualitat, als territoris que conformen el domini lingüístic català: Catalunya Nord, Principat d'Andorra, Principat de Catalunya, País Valencià, Aragó, catalanòfon, Illes Balears i l'Alguer.
Continuació de l'estudi i l'edició de l'Essai de dictionnaire historique de la langue catalane, de Julià Bernat Alart, sobre el qual ja s'han publicat tres treballs.
Hi ha iniciats estudis sobre episodis de resistència lingüística del català per part d'institucions, com Òmnium Cultural, i per part de mitjans de comunicació (ràdio i premsa), com a continuació dels ja publicats pels membres del projecte
Pel que fa a la transició, es projecten estudis sobre episodis de recuperació del català per a l'àmbit públic.
De l'època democràtica, els investigadors continuaran l'estudi dels models de llengua que tenen una alta incidència social, com els que planifiquen i difonen els mitjans de comunicació de massa.
També serà objecte d'estudi el procés d'estandardització de la llengua catalana iniciat a principi del segle XX.
Per dur a terme les recerques projectades, la intenció dels membres del grup és acudir a convocatòries per obtenir fonts de finançament. Així mateix, es pretén establir lligams de col·laboració entre la universitat i el sector professional amb el foment de convenis que facilitin, d'una banda, l'accés dels investigadors als objectes d'estudi i, de l'altra, la transferència a la societat del coneixement de la història contemporània de la llengua catalana que s'obtingui com a fruit de la recerca duta a terme.
Aquest grup de recerca rep finançament públic obtingut en convocatòries competitives
del Ministerio de Ciencia e Innovación (PID2021-128279NB-I00), per al període 2022-2026
de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Secretaria d'Universitats de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2021 (2017 SGR 1696)
del Ministerio de Economía, Indústria y Competitividad (FFI2016-80191-P, AEI/FEDER, UE), per al període 2016-2020
Daniel Casals i Martorell és doctor amb premi extraordinari en Filologia Catalana (UAB, 2006) i llicenciat en Filologia Catalana (UB, 1997), Lingüística (UB, 2001) i Periodisme (UPF, 2003) i Màster en Direcció i Organització d'Empreses (UPC, 1999).
Mar Massanell i Messalles és doctora amb premi extraordinari en Filologia Catalana. Exerceix de professora al Departament de Filologia Catalana de la UAB. Els seus àmbits de recerca i de docència són la lingüística diacrònica, la geolingüística i la llengua estàndard.
Josep M. Figueres Artigues és historiador, professor titular d'història del periodisme a la UAB. Ha publicat sobre història del periodisme català Diari Català i sobre el catalanisme polític sumaris dels consells de guerra de Prat de la Riba i de Lluís Companys.
Carla González Collantes és doctora en Comunicació Audiovisual, màster en Estudis Aplicats i Avançats en Llengua i Literatura Catalanes, graduada en Llengua i Literatura Catalanes i llicenciada en Comunicació Audiovisual. Actualment és professora lectora del Departament de Filologia Catalana de la UAB.
Marc Guevara Claramunt (Sabadell, 1990) és llicenciat en Filologia Catalana per la UAB i Màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes per la UAB i la UB.
El seu Treball de Final de Màster es titula Usos abusius en l'estàndard actual. Tendències del model lingüístic de TV3
Emili Casanova és doctor en Filologia Hispànica i catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València.
És membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Té cinc trams d'investigació.
Rosa Calafat és professora Titular del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. La seva principal línia d'investigació és la Història de la Llengua al segle XVIII.
Georgina Jordana és doctora en Filologia Catalana (2018) per la UAB amb la tesi La divulgació de la codificació fabriana de la llengua catalana. El cas de Cèsar August Jordana. Així mateix, és llicenciada en Història Moderna (1977), per la UB.
Pere Giner-Mira (Sant Cugat, 1990) és graduat superior en Cinema i Audiovisuals en l'especialitat de muntatge cinematogràfic (ESCAC-UB, 2013), graduat en Llengua i Literatura Catalanes (UAB, 2017) i màster d'Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes (UAB-UB, 2019).
Mercè Feliu Cuberes (Tremp, 2000) és graduada en Filologia Catalana per la UAB i estudiant del Màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB i UB).
El 2019 va rebre el premi de Recerca Jove de la Generalitat de Catalunya.
Elena Barceló Roda (Martorell, 2003) és estudiant d'últim curs del Grau en Filologia Catalana a la UAB.
Col·labora en el projecte d'edició en línia de l'Essai de dictionnaire historique de la langue catalane o Inventari de la llengua catalana, de Julià-Bernat Alart.
Sergio Fernández Pacheco (Montornès del Vallès, 2002) és graduat en Filologia Catalana per la UAB. Al seu treball de fi de grau va tractar els contactes vocàlics del català des d’una perspectiva històrica i dialectal. Col·labora en el projecte d'edició en línia de l'Essai de dictionnaire historique de la langue catalane o Inventari de la llengua catalana, de Julià-Bernat Alart.
Carla Font Casas (Vinyoles, 2003) és estudiant d'últim curs del Grau en Filologia Catalana a la UAB.
Col·labora en el projecte d'edició en línia de l'Essai de dictionnaire historique de la langue catalane o Inventari de la llengua catalana, de Julià-Bernat Alart.
Pau Martí Clotet (La Seu d'Urgell, 2002) és graduat en Estudis Literaris per la UB. També és estudiant d'últim curs del Grau en Filologia Catalana a la UAB. Col·labora en el projecte d'edició en línia de l'Essai de dictionnaire historique de la langue catalane o Inventari de la llengua catalana, de Julià-Bernat Alart.
Marina Vicente García (Sabadell, 2002) és graduada en Filologia Catalana per la UAB. Les seves àrees d'interès són la gramàtica històrica, la lexicologia i la tipologia lingüística.
Col·labora en el projecte d'edició en línia de l'Essai de dictionnaire historique de la langue catalane o Inventari de la llengua catalana, de Julià-Bernat Alart.
Últimes activitats realitzades
Conferència de Josep Martines Peres, Catedràtic de la Universitat d'Alacant, president de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans
El simposi, coordinat per Daniel Casals i Martorell (UAB, SCLL) i Mar Massanell i Messalles (UAB, IEC), se celebrarà el dia 10 de novembre de 20023 a la Sala Pi i Sunyer de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona
Dijous, 2 de novembre de 2023. Conferència de la professora Claudia Elena Menéndez Fernández: "Llengües (in)visibles de l'espai iberoromànic: un recorregut pel context social i l'estandardització de l'asturià".
Si vols obtenir més informació del nostre grup, pots trucar-nos o escriure'ns un missatge: et contestarem tan aviat com puguem